El Carnaval de Vinaròs 2024 ha tancat la paradeta, però això no significa que la ciutat deixi de banda una de les seves festes més importants, per no dir la més important. L’exposició que el dia 6 de febrer va inaugurar el president de la Comissió Organitzadora del Carnaval, Christian Rubio, és una carícia a l’ànima no només dels comparsers que en aquest moment estan desfilant, sinó també de totes les persones que durant més que 40 anys han aportat el seu granet de sorra pel que el Carnaval de Vinaròs augmenti i cada cop es pugui convertir en un dels carnavals més importants no solament d’Espanya, sinó del món.
Caminar per l’Auditori Wenceslao Ayguals d’Izco és passar per passadissos plens d’història, en els que es dona cabuda a cadascuna de les edicions. En les parets de l’auditori es veuen cartells amb fotografies corresponents a cadascuna de les celebracions del Carnaval, obrint la porta cap a un passat on el Carnaval de Vinaròs potser no era tan internacional i obert, però tenia l’essència que des de sempre ha tingut la festa vinarossenca, una festa on poder desinhibirse dels problemes del dia i poder riure i disfrutar en llibertat.
Perque això és el que sempre ha sigut el Carnaval, llibertat i poder, per uns dies, ser qui vulguis ser. I això ho demostren tots els records que emplenen l’ambient mentre seguim caminant per l’Auditori. Vestits de reines d’anys anteriors presideixen la mostra amb petites explicacions sobre qui era la persona que el portava i de quina comparsa formaven part, donant-li així a la mostra un cariu molt més històric i personal a cadascun dels moments inmortalitzats amb les prendes de roba que s’exhibeixen. Una carta d’amor a tot el que és el Carnaval.
Sortint de l’Auditori, la sensació de calor i de llibertat no ens abandona, tot el contrari. Ens recorda un cop més la festa del Carnaval de Vinaròs forma part del nostre ADN com a ciutadans del poble. Ens recorda que hem de tenir la llibertat per poder fer el que nosaltres vulguem i viure la vida de la manera que nosaltres creguem oportuna. Ens recorda que hem de respectar als altres i les seves maneres d’entendre la vida, estimin a qui estimin i facin el que facin. Perquè la vida, com el Carnaval, ha de ser lliure per a tothom i sense posar barreres que no tenen cap mena de sentit. La vida ha de ser com un Carnaval, lliure i sense fronteres. I no hi ha espai per a la gent que vulgui separar.
