Què són els «Punts Lila-Irisats» i per a què servixen? Esta va ser la pregunta d’un jove que s’hi va acostar, i és també un bon punt de partida per a explicar-ho. La presència d’esta mesura en festes i zones d’oci s’ha fet habitual en molts municipis, però la seua raó de ser va més enllà de la intervenció puntual: són una eina comunitària per a la detecció de violències i per a la construcció d’entorns equitatius i inclusius.
Cap al 2014, alguns col·lectius feministes van començar a impulsar el principi dels «Punts Lila» de manera autogestionada, sobretot en grans ciutats com Madrid, Barcelona, Bilbo o Iruña. De fet, era freqüent vore activistes amb braçalets morats que, de manera improvisada, habilitaven llocs de suport i conscienciació en contexts festius. La volició era clara: reivindicar la necessitat d’espais lliures d’agressions masclistes i visibilitzar una problemàtica molt sovint naturalitzada en la nit i en la festa.
L’any següent, el 2015, arribà la primera aposta institucional. L’Ajuntament d’Iruña va instal·lar una caseta informativa i educativa durant les Iruñeko San Fermin Jaiak, que ràpidament es convertí en referent per a altres localitats. Entre 2017 i 2018, l’estratègia s’adscriví al Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere i, el 2021, el Ministeri d’Igualtat la va oficialitzar amb el nom de «Punto Violeta». Esta decisió n’impulsà l’expansió a escala estatal i afavorí la implicació de la població en un compromís actiu per desmantellar les estructures patriarcals i androcèntriques.
Amb el temps, el concepte ha anat evolucionant i ampliant-se. El «Punt Lila» ha transcendit fins a esdevindre «Punt Lila-Irisat», en intersecció amb la comunitat LGTBIA+ i altres grups socials històricament vulnerabilitzats: persones migrades i/o racialitzades, persones amb diversitat funcional o persones neurodivergents. En altres paraules, ja no es limita a l’acompanyament de dones i persones LGTBIA+, sinó que s’eixampla com un dispositiu obert contra totes les formes d’opressió: sexisme, racisme, capacitisme o LGTBIfòbia.
A Benicarló, el «Punt Lila-Irisat» fa anys que funciona i, enguany, ha comptat amb el recolzament de Maestrat LGTBI+. La iniciativa s’ha consolidat plenament a les festes locals a fi de situar la transversalitat de gènere al centre de les polítiques públiques.
De cara a les pròximes edicions, caldrà incorporar de manera més decidida la mirada antiracista i la perspectiva anticapacitista en el contingut formatiu i en la pràctica del «Punt Lila-Irisat». Açò implica, per exemple, incloure tallers i materials específics, establir protocols d’actuació i col·laborar amb entitats que treballen estretament amb estes realitats. Paral·lelament, l’associació fa una crida a la resta d’ajuntaments del Maestrat i del Territori Sénia perquè s’adherisquen, assumint este compromís social com un plantejament transfeminista i transformador.
Durant les matinades del 23 i 24 d’agost de 2025, en el marc de les festes patronals de Benicarló, es va desplegar el «Punt Lila-Irisat» amb l’objectiu de reforçar la prevenció i oferir suport directe. L’experiència va posar en relleu el seu paper com a eix per a l’acollida i l’orientació en qüestions vinculades amb el gènere, la sexualitat o el romanticisme, la identitat i l’expressió de gènere, l’origen, l’ètnia, les capacitats diverses o altres manifestacions de dissidència humana.
Els «Punts Lila-Irisats» són, doncs, molt més que instruments de sensibilització: actuen com a espais d’alliberament, cures compartides i resistència, imprescindibles per a garantir unes festes lliures, diverses i igualitàries. El repte, ara, és assegurar-ne la continuïtat i estendre el model a tots els pobles sense caure en dinàmiques partidistes, ja que es tracta d’un projecte apartidista. En definitiva, un projecte del teixit popular.
Maestrat LGTBI+
