Si parlem d’una expressió pura i dura d’art en el món, ens hem de fixar en la pintura. Durant tota la història, obres com la Mona Lisa de Da Vinci, “El Crit” d’Edward Munch o “Las Meninas” de Velázquez han servit d’inspiració i de punt de partida per milers d’artistes que volen deixar dins de l’imaginari col·lectiu el seu granet d’arena amb les seves composicions. Però no totes les obres han d’estar dins d’un llenç i exhibides a un museu. També hi ha d’altres que tenen inclús molt més valor i que estan prop nostre: els graffitis i l’art urbà. Aquestes dues mostres de treball artístic són concebudes per alguna gent com vandalisme, però la gran majoria dels vianants de ciutats com Vinaròs ho entenen com una expressió molt pura de l’art i de l’imaginari popular de la gent.
Doncs bé, aquí a Vinaròs no hi ha un artista urbà més conegut que Francisco López, també conegut com a “Chile”. D’ell són alguns dels grafitis més coneguts de la ciutat de Vinaròs, com és per exemple el grafiti de la dona lliure situat al final de l’Avinguda Llibertat, prop de la rotonda amb Carrer El Pont i l’Avinguda Barcelona. A finals de l’any 2017, juntament amb el Regidor de Cultura de l’Ajuntament en aquella legislatura Marc Albella, es va presentar en societat el concurs Vinaròs Art Urbà, que buscava amb el consentiment de les persones que tinguessin les parets, voler decorar i donar color a zones de la ciutat.
En la seva primera edició, el premi en metàl·lic era de 1.500 euros, més un premi de 500 euros en un abonament per a adquirir materials. La temàtica i la manera de presentar el projecte eren lliures. Al final, en aquesta primera edició va guanyar l’artista Javier Romero Llamedo, conegut com a Xav Tattoo, natural de Gijón. En primer moment no es va voler ensenyar el disseny guanyador, ja que es volia tenir l’expectació necessària perquè el públic vinarossenc pugues gaudir de l’obra en el moment. A més, també cal dir que en aquest cas no es pot parlar de grafiti, sinó de pintura mural. A més, el 13 d’abril es va fer una exhibició i taller de graffiti al CEE Maestrat, per ensenyar-li als més xiquets el que suposa fer un grafiti.
Finalment, el treball de Xav Tattoo es va presentar al públic el 15 de juny de 2018. Un astronauta sobre fons blau amb roques flotant al seu costat que li dona molta més força i creativitat a una de les zones que més afluència de gent té, l’Avinguda Pablo Ruiz Picasso i va aconseguir una reacció unànime de felicitat per part del públic.
Seguidament, es va posar en marxa la segona paret de Vinaròs Art Urbà, aquest cop dedicada a Carles Santos, un dels vinarossencs més importants de la nostra història i que va morir el 4 de desembre del 2017. En aquest cas va ser “Chile” el que va crear el mural anomenat “Jo No He Marxat Mai”, ubicat al carrer Raimundo d’Alós i que dona un homenatge al músic vinarossenc. Un mural que va ser portada de diversos mitjans de comunicació impresos i que des de l’any 2018 forma part de l’imaginari cultural de la capital del Baix Maestrat.
L’any 2019 va arribar i amb ell la segona edició del Vinaròs Art Urbà, que aquest cop tenia el seu llenç a la Plaça de l’Hort de l’Escribano, al costat del Centre Municipal de la Tercera Edat. Com en l’anterior edició, temàtica lliure i un termini per a presentar els projectes fins al dijous 28 de febrer del 2019. En aquesta ocasió, el premi era de 2.000 euros, però sense un abonament de 500 euros per a materials. En aquest cas, les dimensions del mural eren de 22 metres d’alçada per 20 metres de llarg.
L’artista guanyador de la segona edició del Vinaròs Art Urbà és l’artista Juanjo Surace, que va ser l’encarregat de pintar l’obra que en aquests moments es troba al mural de la Plaça de l’Hort de l’Escribano. L’obra, titulada “El Viaje”, una obra que incita a la lectura i a pensar de manera crítica. Un treball amb molta crítica, sàtira i molta creativitat.
A més, durant els mesos finals de l’any 2019, Chile va dur a terme la seva segona iniciativa dins del projecte de Vinaròs Art Urbà, que també va tenir lloc a la Plaça Hort de l’Escribano. En aquest cas, l’artista va voler demostrar que la lectura és un superpoder, juntament amb dos grans dibuixos de dos superherois molt importants dins de la cultura popular. En primer lloc, es va triar la imatge de Superman, de DC Comics, i, en segon lloc, es trià la figura de la Capitana Marvel, una de les superheroïnes més importants de l’Univers Cinematogràfic de MARVEL. Aquesta peça d’art urbà es va presentar el 17 de desembre del 2019.
A part d’aquestes iniciatives, també s’han dut a terme altres projectes d’art urbà fora del que es coneix com a “Vinaròs: Art Urbà”. La més coneguda de totes és el mural que es va dedicar a l’humorista malagueny Chiquito de la Calzada després de la seva mort. Aquesta peça d’art urbà es va situar al camí Boverals, i es pot veure des de la Nacional 340 en direcció Barcelona, ja que està situada al costat del pont de la Renault. Un mural on es poden llegir frases ben conegudes de Chiquito de la Calzada com “Torpedo”, “Hasta Luego Lucas” i “Pecador de la Pradera”. Va ser una inniciativa que va sorgir dels propis artistes urbans i que li va donar una nova vessant humorísitica i de color a la ciutat de Vinaròs.
Des de l’any 2020, amb l’arribada de la pandèmia, Vinaròs Art Urbà es va aturar. No hi ha hagut cap altra edició del concurs, però sí que hi ha hagut certs moments en els quals ha sortit a la palestra, com durant l’any 2021, en el qual els dissenys van ser protagonistes dins del compte de Twitter “Spagna In Italia”, que pertany al Portal Oficial de Turisme d’Espanya del Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme.
Després de fer aquest viatge per tota Vinaròs i observant els remanents de l’art urbà a la ciutat de Vinaròs, podem dir sense cap mena de dubte que Vinaròs Art Urbà va ser un èxit rotund, que li ha atorgat a la ciutat de Vinaròs una nova visió i una nova capa de creativitat i de color totalment necessària en els temps tan grisos que hem viscut en els darrers anys. I des d’aquí ens agradaria que pugues tornar, perquè els grafitis formen part de la cultura i l’art urbà d’un poble, a més d’atorgar-li una vida a les parets del nostre poble, que poden contar històries que temps enrere no existien a l’imaginari de cap dels vinarossencs.
