Quan Vinaròs s’apropa a la meitat del mes de juliol, la gent té ganes de cinema. És moment de curtmetratges. Es moment del Cicle de Curtmetratges Agustí Comes de Vinaròs. En arribar al Vinaròs Arena, la gent s’agolpa fent cua a l’entrada com si d’un cinema es tractés, amb l’expectació als núvols i una brisa marina dolça i suau que ens acompanyava mentre ensenyavem els tickets per a poder entrar.
La plaça de bous, renombrada Vinaròs Arena, ens saluda amb la banda sonora de les conversacions dels assistents, que es mesclaven amb la música original que Juan Bautista Domènech va compondre per al cicle de curtmetratges. Mentre passen els minuts i el sol es despedeix de nosaltres, el “hype” segueix creixent. Queda poc per al gran moment.
De sobte, els llums s’apaguen. Un vídeo es projecta a la pantalla. Com tots els anys, l’animació de Manolo Mesa i els acords de la banda sonora de Juan Bautista Domènech donen el tret de sortida a l’edició d’aquest any. Les paraules “Ricardo, avui fan cine”, presents en la memòria de la majoria d’assistents d’anys anteriors, es mimetitzen amb l’animació i els acords. Al finalitzar, els dotze tràilers dels curts participants i els de la macedònia desfilen com si fos la passarel·la de Milan.
Uns segons desprès, els focus s’encenen. Es presenten els membres de la Fundació Caixa Vinaròs. Nati Romeu pren la paraula i li dona les gràcies tant a Mesa com a Domènech per la música i l’animació. A més, també dona les gràcies a Jorge Félix, l’artista cubà que ha creat el cartell d’aquesta edició i de les anteriors.
D’altra banda, recorda als assistents les regles del Cicle i del premi del públic. Una papereta amb quatre curts que es poden votar. Es pot votar per un, dos, tres, els quatre o ningun. Un sistema clar i lúcid, totalment diferent al que tindrem d’aquí uns dies amb les eleccions generals. La introducció acaba i la llum que donaven els focus s’apaga. El projector és el que marca el tempo. I nosaltres, els espectadors, som l’orquestra que dona pas amb els seus aplaudiments a cadascun dels curts.
No parlaré dels curts per a no fer ningun spoiler als que estiguen llegint aquest escrit. Només vull recalcar dos aspectes dels curts que es van visualitzar ahir. El primer de tots és la qualitat dels curts, fet que va ser premiat pels aplaudiments dels espectadors. I també hi ha que destacar, sobre tot en el curt “El Crédito”, l’aparició d’actors famosos con José Sacristán o Amaia Salamanca, que li donen un tarannà molt més important al film.
Finalitza l’últim curt i els llums iluminen de par en par el Vinaròs Arena. Els assistents marxen cap a les sortides al ritme dels crèdits. Mentre arriben a la porta, dipositen les seves paperetes a les urnes col·locades a l’entrada del recinte de la Plaça de Bous. Com si d’un plebiscit electoral es tractès. El públic es converteix en jurat. Un jurat que tindrà l’oportunitat de donar un premi al curt que rebi més vots.
Marxant cap a casa, una reflexió em passa pel cap com si fos Rayo McQueen a Cars. Tenim molta sort que aquest poble tinga aquest Cicle de Curtmetratges Agustí Comes. Tenim molta sort que cada any centenars de directors i directores vulguin presentar els seus curts al cicle del nostre poble. I quina sort tenim que els vinarossencs i vinarossencs responguen cada any.
Encara queden 2 dies amb molt més curts, moltes més històries i una gran quantitat d’emocions que viurem. Ens faran plorar? Ens faran riure? Ens faran botar dels nostres seients amb el que ocorre a la pantalla? No ho sé, però tinc moltes ganes de descobrir-ho.
