- El Govern rebutja col·laborar en la promoció i difusió llengües minoritàries i menysté les encara no oficials
A la pregunta formulada pel senador de Compromís, Carles Mulet “ Urgeix invertir en la Promoció i difusió de les llengües protegides per la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, a les Comunitats Autònomes de Galícia, Astúries, Euskadi, Navarra, Aragó, Catalunya, País Valencià i Illes Balears , tal com ja es va contemplar , en els Pressupostos Generals de l’Estat de 2022, en els quals per primera vegada el Govern d’Espanya es comprometia amb projectes destinats al compliment del que s’estableix Carta europea de Llengües Regionals i/o Minoritàries en tots els llocs de l’Estat on existeix una llengua pròpia diferent del castellà, realitzant una transferència corrent a les CCAA de Galícia, Astúries, Euskadi, Navarra, Aragó, Catalunya, País Valencià i Illes Balears.
- Quines mesures pensa adoptar el Govern per a solucionar aquesta situació?
- Procedirà el Ministeri de Cultura a destinar pel mínim el mateix que durant 2022?
El Govern es limita a contestar:
RESPOSTA: En relació amb la pregunta de referència, s’informa que el Govern està compromés amb el compliment de les obligacions en matèria de llengües oficials derivada de la Constitució Espanyola, Estatuts d’Autonomia i de la resta de l’ordenament jurídic, que inclou especialment els tractats internacions d’aplicació com la Carta Europea de Llengües Regionals i Minoritàries.
Respecte a aquesta última, cal assenyalar que el Ministeri de Política Territorial elabora en aquests moments el 6é Informe de compliment d’Espanya, recaptant la col·laboració de totes les Comunitats amb llengües oficials i/o minoritàries. És destacable el recentment subscrit “Conveni amb les Universitats de Vigo, Deusto, Girona, València i Nacional d’Educació a Distància, per a la realització d’un estudi i proposta d’indicadors sobre el compliment per part d’Espanya dels compromisos assumits en els articles 9 i 10 de la Carta Europea de llengües regionals i minoritàries”, publicat per la Resolució de 20 de desembre de 2022, de la Direcció General de Cooperació Autonòmica i Local (BOE de 27 de desembre).
Aquest Conveni compta amb un grup de cinc experts acadèmics sobre la matèria i un pressupost de 15.000 euros. Aquest projecte busca dotar d’indicadors objectius i quantificables que determinen el grau de compliment de les obligacions derivades de la Carta per Espanya en dos àmbits fonamentals: el de la justícia i el de les autoritats administratives i serveis públics.
El 26 de setembre de 2022 va tornar a reunir-se el Consell de les Llengües Oficials en l’Administració General de l’Estat, convocant a aquest efecte a les Comunitats Autònomes amb llengües oficials. Cal informar que va ser aprovada una recopilació normativa realitzada pel Ministeri de Política Territorial, amb la col·laboració de la resta de Departaments ministerials, i es va proposar modificar la composició del Consell per a atorgar als representants autonòmics d’estatus de membres en aquest òrgan”
Segons Mulet “ tot aquest romanç, per a dir-nos que no pensa destinar un euro dels nostres impostos per a les llengües no castellanes. EL Govern de PSOE-UP no va incloure en el projecte de Llei de Pressupostos Generals de l’Estat per a 2023 la partida de 1,6 milions d’euros per a la promoció i difusió de les llengües protegides per la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries en les comunitats autònomes de Galícia, Astúries, Euskadi, Navarra, Aragó, Catalunya, País Valencià i els Illes Balears que va ser l’única, entre 4.000, aprovada durant la tramitació al Senat dels comptes al desembre de 2021 i que va obligar al fet que tornaren al Congrés per a la seua aprovació definitiva.
Compromís va intentar sense èxit prèvia a la tramitació d’aquests PGE 2023 que s’incorporara d’origen aquesta partida, i després ho va intentar també com a esmenes als comptes en Congrés i Senat, sempre si èxit, i ho va intentar de nou mitjançant una pregunta escrita esperant el compromís del Govern a poder destinar aquesta xicoteta partida, però tot han sigut negatives categòriques.
Durant el 2022 els òrgans gestors responsables de la política lingüística de les diferents autonomies, van aplaudir aquesta fita, i van fer una proposta de consens que Mulet va traslladar personalment al ministre Miquel Iceta per a destinar aquests fons, “Els càrrecs oficials de les diferents CCAA van establir com a criteri unànime la utilització d’aquesta quantitat de 1,6 milions d’euros que es puga millorar el finançament dels òrgans de gestió que encara no han aconseguit la cooficialitat (Aragó i Astúries que rebrien 290.000 euros per autonomia) i l’ús de les quantitats transferides (170.000 euros per a Catalunya, País Valencià, Euskadi, Galícia, Illes Balears i Navarra) en accions de promoció de les llengües pròpies i el plurilingüisme i diversitat cultural de l’Estat. Enguany, l’aportació per a l’asturià, gallec, basc, valencià/català i l’aragonés serà de 0 euros.
