Jordi Beltran és natural de Vinaròs, a la comarca del Baix Maestrat. Va estudiar la carrera de Geologia i en aquests moments és docent de secundària a un institut de Martorell. És percussionista a la Banda de la Societat Musical “La Alianza” i a Martorell. I també és cap de colla de l’Associació de Nanos i Gegants de Vinaròs i representant de les comarques de Castelló a la Federació Valenciana de Nanos i Gegants. En aquesta entrevista parlem dels seus inicis a l’Associació de Nanos i Gegants de Vinaròs, de la cultura popular i d’emblemes de Vinaròs com Tio Gori i Tia Caballera.
- Com va arribar Jordi Beltran a ser cap de colla de l’Associació de Nanos i Gegants de Vinaròs?
Doncs la veritat és que no t’ho sabria dir exactament. Sempre m’havien agradat els Nanos i Gegants de Vinaròs. De fet, jo amb 14 anys ja surto, ja porto un Nano per primera vegada. Surto amb l’Antiga Brigada i surto ja a treure un Nano amb la Brigada Municipal.
Sí que és cert que sempre m’havia agradat la cultura popular. Vaig ser un dels instigadors del Ball de Dimonis de Vinaròs i a partir del fet que l’Ajuntament li cedeix la restauració dels Nanos vells, llavors començo ja a treure els Nanos. Comencem jo, la meva germana… Jo tenia 14 anys quan vaig començar a treure els Nanos.
A partir d’aquí es va anar incrementant, vaig anar a estudiar a fora, però a poc a poc es va anar incrementant. Vam fundar l’Associació i a partir d’aquí vaig començar a agafar més responsabilitats. I fins a arribar a ser cap de colla.
- Els inicis de l’Associació van ser complicats? Van tenir ajuda de l’Ajuntament?
Nosaltres sempre hem sigut una associació amb molts de membres. Entre tots hem intentat tirar-ho avant. No ha sigut Jordi Beltran solament, hi ha hagut molta gent que ha estat darrere.
El primer cap de colla va ser Agustí Romeu. En els inicis vam treballar molt, va ser dur perquè formàvem part de l’Associació Cultural Ball de Dimonis, però vam arribar a la conclusió, a partir de la festa del 60 aniversari dels Gegants Vells, que vam decidir deslligar-nos del Ball de Dimonis i començar a caminar a soles.
A partir de l’any 2004 és quan es comença a fundar l’Associació Cultural Nanos i Gegants de Vinaròs.
- Va ser un procés complicat separar-te de l’Associació Ball de Dimonis?
Va ser un llarg procés, però al final es va decidir que l’Associació Ball de Dimonis caminés pel su costat i nosaltres caminéssim per l’altre.
- Els Nanos i Gegants de Vinaròs sempre han sigut una representació de la cultura popular del poble. Creus que hi ha hagut un canvi en la manera d’entendre’ls per part del públic o segueix igual que des dels inicis?
D’una manera és igual, perquè és una tradició que està arrelada a Vinaròs, ja que des del 1694 hi ha constància que hi ha Gegants. És una tradició que està molt arrelada a aquest territori. A Vinaròs en concret, has de tenir en compte que són els iniciadors de les festes, la representació de les festes…
Abans, quan hi havia alguna visita important o inauguració important es treien els Gegants com a representació del poble. Han presidit les processons, les festes… Però sí que és veritat que modernament, al desvincular-se els Gegants de les Brigades Municipals, al privatitzar-se els funcionaris públics, sí que va haver-hi la necessitat de buscar gent amateur que porti les peces de l’Ajuntament, perquè tots els Nanos i Gegants són patrimoni de tots, són patrimoni de l’Ajuntament de Vinaròs.
Per això, encara que siguem una associació independent, estem lligats al suport i als designis de l’Ajuntament de Vinaròs.
- El suport de l’Ajuntament ha sigut sempre el mateix amb tots partits polítics?
Nosaltres a Vinaròs no hem notat mai cap canvi substancial, ja que és una tradició que tenim molt arrelada. L’any que ve, per exemple els Gegants i els Nanos vells fan 80 anys, la Família Ulises fa 50, nosaltres l’any que ve en farem 20.
És una cosa que ja es dona per suposada. Nosaltres no notem el canvi.
- M’has comentat que, en el passat, els Gegants presidien les visites importants al poble. Quina ha sigut la visita més rellevant que han presidit els Nanos i Gegants de Vinaròs?
Jo sé que fa temps va venir una Infanta, ara no recordo quina era, però va venir-ne una. Però t’estic parlant del segle XIX i van sortir. Quan va ser l’aniversari de l’Arxiprestal, van sortir.
Una fita molt important va ser el 400 aniversari de la relíquia. Que els Gegants estaven presidint l’arribada de la relíquia. Després quan Àngel Giner va guanyar un premi de la televisió molt important, els Gegants van sortir. Han estat a diverses visites crucials.
- Pel que fa a festes populars, la gent de la meva generació els entén com una part de la cultura popular de Vinaròs. Creus que és la part de la cultura popular que més importància té al poble?
Cadascú li dona la importància que vol. Nosaltres sabem que som una associació molt rellevant. Ho veiem en la gent el que ens transmet, els xiquets, els comerços… Veiem que se’ns dona molta importància.
Pensa també que nosaltres ho hem cuidat tot molt. Hem restaurat molt, hem fet moltes campanyes, hem fet molts d’actes… Ara tenim la capella Santa Victòria, que és la casa dels Nanos i Gegants, on els tenim exposats tots els dies per la gent que es vulgui vindre a veure, amb panells informatius, amb una televisió, amb els recordatoris que ens donen a les trobades…
Abans estaven a un magatzem, tancats amb humitats, rates… Ara se’ls ha donat molt valor. I quan la porta de la capella Santa Victòria s’obri, no para d’entrar-hi gent. Hi ha un xiquet que ve cada dia. Els seus pares ens ho diuen. I conten tots els Nanos.
De les altres associacions, tampoc en tenim moltes de cultura popular a Vinaròs. Ball de Dimonis, Camaraes, Muixeranga… Però no en són moltes.
- Creus que se li dona menys valor a la cultura popular a Vinaròs envers una cultura més centrada en el turisme i en grans festes com Carnaval o les Festes de Sant Joan i Sant Pere?
Nosaltres som part fonamental de les Festes. Hem participat en la redacció de l’informe que es va realitzar per a fer de les Festes “Patrimoni Turístic Provincial”.
Però sí que és veritat que de vegades veiem que es podria potenciar una cosa que és única i no s’acaba de potenciar. Unes figures de cartó-pedra de 80 anys o de 50 que són úniques i que només existeixen a Vinaròs, penso que s’haurien de valorar.
De vegades hi ha coses que es fan a Vinaròs, a Nova Zelanda o a Nebraska i et trobes la mateixa festa. Aleshores, sí crec que es podria potenciar més.
- Abans m’has parlat de la gent jove. La recepció que té la gent jove i els més menuts envers els Nanos i Gegants com la consideres?
Els xiquets són el que més ho viuen. Ells no veuen ni cartó-pedra, ni fibra de vidre, ells el que veuen són persones. Quan portes un Nano per dins veus les cares que fan, veus que alguns tenen temor, alguns se’n riuen.
I gent jove, a l’Associació tenim gent jove que porta Nanos. A Vinaròs tenim el sentiment que els hem vist tota la vida i és una cosa molt normal.
- Quan els Nanos i Gegants surten al carrer, sentir la calor del públic suposo que reconforta molt…
El primer dia de Festes, per exemple, des del 1944, és pràcticament un acte invariable. Campanes al vol, traca infantil, Nanos i Gegants i sortida dels Joglars, que és així com els diem als dolçainers. I clar, tu veus la plaça de l’Ajuntament i veus als xiquets molt menuts o que acaben de nàixer que veuen per primera vegada als Nanos. I clar, nosaltres ens assomem per les finestres…
Nosaltres estem molt contents. Per a nosaltres, el dia més important és el primer dia de Festes, a part de la Trobada. La Trobada que aquest any hem fet la 31ª. És un acte que ja en el seu dia l’any 89 el va crear l’Ajuntament de Vinaròs. El va crear Juanito Boix, Juan Boix, que va ser un concejal, al meu entendre, molt bo per a les Festes, que va decidir fer la primera Trobada de Nanos.
I a partir d’aquí, cada any, menys a la pandèmia i un parell d’anys que es va suspendre, cada any fem una Trobada de Gegants. Què vol dir? Que cada any venen Gegants de diferents pobles a canvi de res, a canvi del menjar i un recordatori, i nosaltres retornem el favor durant l’any visitant les poblacions que ens han visitat a nosaltres.
I aquí és on recau la despesa de l’Ajuntament. En el viatge de tornada a la població. Nosaltres personalment no cobrem res, però les despeses dels viatges sí que van a càrrec del consistori. Nosaltres fem un recompte de les sortides.
Abans els Nanos i Gegants cobraven. Es cobraven 2.500 pessetes per treure un Nano al poble i unes espardenyes, i 5.000 pessetes i unes espardenyes si el treies fora del poble. I els Gegants cobraven 10.000 pessetes si sortien pel poble i 15.000 fora. Nosaltres ho hem deixat de cobrar, vam fer un “pack” conjunt i fins ara.
- Quina és la població de més lluny que ha vingut a la Trobada de Nanos i Gegants?
Al 60 aniversari van vindre els Gegants de Palma. Han vingut també els Gegants de Maó, a Menorca. Han vingut els Gegants d’Andorra i de Sant Julià de Lòria. Han vingut els Gegants de Leganés i de Torrejón d’Ardoz, a Madrid. I han vingut els Gegants de Borja. I també han vingut els Gegants d’Abarán, a Múrcia.
I nosaltres, el més lluny que hem anat, a part de les visites que hem retornat a aquestes poblacions, ha sigut fer una visita a la Trobada de Cultura Popular que es va realitzar a la ciutat de L’Alguer, a Itàlia.
- Mai ha vingut cap colla de Nanos i Gegants de l’estranger?
Nosaltres estem en converses amb colles de la Catalunya Nord, del sud de França, i sí que ho hem intentat alguna vegada, com els de Vilafranca del Conflent, els de Perpinyà, però de moment no ha donat fruit.
També hem tingut converses amb colles de Navarra i del País Basc. Colles geganteres hi ha a tota Europa. Hi ha a la zona de Lleida, França, Bèlgica, perquè a la zona de Països Baixos i nord de França hi ha un munt. A la zona del sud de França, el que coneixem com la Catalunya Nord, hi ha un munt. I a Navarra i al País Basc també.
- Parlar de Nanos i Gegants és sinònim de dolçaina i tabal. Com d’important és la música per a l’Associació de Nanos i Gegants de Vinaròs?
Com t’he dit abans, ens vam separar de Dimonis i ens vam quedar sense música. Els músics que tocaven als cercaviles es van quedar amb Dimonis i no van venir amb nosaltres. Llavors vam tenir la necessitat d’aconseguir músics, ja que els Nanos i els Gegants ballen i sense música és molt difícil fer-los ballar.
Aleshores va sortir la necessitat que necessitàvem música. I mitjançant el meu pare i una trobada que es va fer a Ulldecona, on estava l’antic alcalde, Javier Balada, vam estar xarrant amb el seu equip i vam comentar que els diners que s’invertien per contractar colles de fora, no s’utilitzen per contractar un mestre dolçainer que ens faci classes.
Es va parlar amb l’equip de Govern i es va valorar correctament. Es va crear un curset de dolçaina i tabal. Venia Ximo Albiol, de Benicarló, el gran dolçainer que ha format un munt de colles tant aquí com al Montsià. I antics portadors dels Nanos i Gegants vam començar a fer classes al Pirulí. Poc a poc vam anar evolucionant i el 2005 vam fer la nostra primera sortida.
Som la colla de Vinaròs més activa que es va constituir. Anteriorment, hi va existir una colla, però va desaparèixer. Hi ha una altra colla, que és la dels Dimonis, que tenia els músics que van formar la seva colla. Però tot això va venir arran del fet que nosaltres vam crear la nostra.
Estem caminant a soles. Jo soc tabaleter de la colla i fem actes separats dels Gegants. Estem federats dins de la Federació Valenciana de Dolçaina i Tabal, i anem a les trobades que fan de la Federació. L’altre dia vam anar a Llíria fent campanya d’intercanvis, nosaltres anem a Llíria i ells vindran aquí. Toquem als santets pels carrers, Santa Magdalena, tocàvem a la raval Socors, però ara no es toca, a la Raval de Càlig, a Sant Cristòfol…
Els Nanos havien de ballar la dansa. Som una de les colles amb ball propi i segur que aquest ball té més de 100 anys. I aleshores és quan es va crear la Colla de Dolçaina i Tabal dels Nanos i Gegants. I ara som una associació que som 50 o 60 associats adults, però que podem estar al voltant d’un centenar de persones entre col·laboradors, xiquets…
- Mai es va plantejar utilitzar músics de la Societat Musical “La Alianza” o d’alguna altra banda o associació local per a poder tocar?
“La Alianza” va intentar fer algun curs de dolçaina, però no va arribar de quallar. La gent no es va apuntar. Nosaltres assajem cada setmana i estem oberts completament a què entri qualsevol altra persona. Som amateurs, tenim els nostres treballs, però també toquem la dolçaina i el tabal. Estem oberts a tots.
Tothom pot donar una mà. Si algú vol tocar el tabal, nosaltres li ensenyem. Si vol treure un Nano, nosaltres li ensenyem. Hi ha molta gent que entra, molta gent que marxa.
- Parlem del procés de restauració dels Nanos i Gegants. Ha de ser una de les coses més complicades que es fan. Com es fa aquest procés?
Depèn de moltes coses. Per exemple, els Nanos, com estan molt arran de terra, reben molt de cop. Els Nanos cada any es repinten. Quan hi ha alguna cosa molt important, es porta a restaurar. Restaurar vol dir reparar, però n’hi ha alguns que són de cartó-pedra i alguns que són de fibra. Sí que és veritat que des de l’Ajuntament de Vinaròs, des de fa cinc anys, vam plantejar-li la possibilitat a Guillem Alsina que, des del 70 aniversari, que es fessin una rèplica de vidre dels originals, ja que les peces que portem són molt antigues.
Cada any, des de l’Ajuntament de Vinaròs, amb l’ajuda de Toni Mujal, fa una rèplica del Nano de cartó-pedra de fa 80 anys, el fa en fibra de vidre. Ara ja en tenim 4, i ens queden 2 per fer. Els més nous són de fibra i no tenen cap valor patrimonial són els que utilitzem més, i els que no els guardem.
Tio Gori i Tia Caballera són una rèplica dels originals que va fer Agustí Rosso, al taller “Sarandaca” de Granollers. Van restaurar-los, van fer una rèplica total. Ara faria falta fer-la dels gegants grans.
Fa uns anys la geganta gran ens va donar un esglai bastant fort. Se li va partir la base del coll, perquè té la base de l’aglomerat una mica podrida. Vam poder arreglar-lo d’aquella manera, però sí que és veritat que estaria bé que es duguessin per a canviar la xapa d’aglomerat que tenen baix perquè està molt envellida. A més, els vestits també són prou vells i en algun lloc estan trencats. Necessiten un canvi.
De vegades també han tingut accidents. Un cop es va caure el Tio Gori un dia que feia molt de vent. Es va caure i es va trencar el braç i sort d’un de la colla que treballa amb fibra i es va poder arreglar. Sé que una vegada el “Nano del Sombrero”, en posar-lo a l’autobús quan marxava a Madrid, al tancar la porta li van xafar el cap. Un cop una senyora va caure sobre un Nano. Es va portar a un taller.
Són xicotetes coses. Per això parlem amb gent de la colla o amb l’empresa tortosina “Calaix de Sastre” perquè ens el hen posen a punt. Si hi ha un problema més gran, es duu a Sarandaca o un altre taller perquè el reparin.
- Quan hi ha un problema, es busca una solució…
Es parla amb l’Ajuntament. Diners hi ha. Nosaltres fem una gran quantitat d’activitats durant l’any. Fem L’Home dels Nassos, processons de Corpus i de la Mare de Déu, primer dia de Festes, Trobada de Gegants, Nanos al Carrer, Trobada de Nanos, i un llarg etcètera.
Ara fem també un acte de Castaween, una manera d’unir la cultura popular i Halloween. Vam fer uns Nanos que només surten el dia de Halloween. Per a la quantitat d’actes i gent que movem quan surti’m saps que és un èxit assegurat. Tu agafes 6 persones, treus 6 Nanos i tens una marabunta de gent al carrer. No has de fer cap cosa estranya.
Hi ha actes on hi ha més parafernàlia, equip de música i de so, com per exemple a la Trobada. Però si ho mires bé, és una persona baix d’un cap de Gegant o d’un de Nano. Si ens fiquéssim tu i jo baix de dos caps de Nano i sortíssim al carrer, atrauríem a un munt de crios i pares. És molt fàcil. Dins de l’organigrama d’un Ajuntament i dels seus pressupostos, nosaltres no som molts de diners. Estem molt contents amb les ajudes i el suport. Sempre hem sortit.
Si no estiguéssim nosaltres, els Gegants i els Nanos igual sortirien a les Festes. Nosaltres no som imprescindibles. És com “La Alianza”, una institució instrumental al poble. No s’entén una processó sense “La Alianza”. No s’entén una processó de Corpus tampoc sense “La Alianza”, però tampoc sense els Nanos i Gegants. Som tradicions centenàries de Vinaròs.
- Quin és el Nano i quin és el Gegant que més li agrada a Jordi Beltran?
És una pregunta complicada. Bé, a mi sempre m’han agradat els Gegants del poble, els antics. I de Nanos, el que portava jo, que era el del “Sombrero Jove” és dels que més m’agradava. També l’abuela de la Família Ulises i després un que portava ma mare. Aquests són els que més m’agraden.
- Parlant de la Família Ulises, que aquest any fan 50 anys, quin va ser el seu procediment de creació?
Doncs és un misteri misteriós. No tenim ni idea. Així com els Gegants de l’any 44, que són Isabel i Fernando, encara que a Vinaròs no els hem dit així, ho sabem tot. Sabem qui els va comprar, que van anar en tren, que portaven el “bocadillo”, tenim la factura dels cavallets, de la pipa, de les castanyes… Sabem tot perfectament.
En canvi, l’any 72 els vells es fan malbé, es treuen molt i es fan molt malbé, sobretot les boques. Es decideix comprar una nova remesa, que és la família Ulises. Els vells es guarden a un quartet arraconat de l’antic “matadero”, que després Boix els veu i els considera recuperar-los, donant-los a Dimonis.
S’ha parlat amb concejals d’Ajuntaments antics, s’han buscat actes antigues, però no se sap molta cosa. Sabem que es van fer a València, però no sabem res. Ni quan va costar, ni qui els va comprar… Ara estic indagant, però no vull dir-ho perquè no ho tinc clar.
- És difícil que la gent sàpiga diferenciar entre la Família Ulises i els Nanos i Gegants antics?
Mira, als xiquets els Gegants que més els agraden són Tia Gori i Tia Caballera, perquè són els que més han vist de petits. Però a la gent més gran de tota la vida, els Gegants són els Gegants. I a la gent més gran, que han vist els vells però també han vist als joves.
- Ara que parlem de Tio Gori i Tia Caballera, el procés de restauració per a tenir-los en el bon estat que està ara deu ser molt tortuós…
Nosaltres anem amb molt de compte. Quan fem la rèplica, ja tenim pressupostat una funda encoixinada, i quan transportem a Tio Gori i a Tia Caballera plens de coixins. Els Gegants vells surten només pel poble, però excepcionalment surten.
Els intentem cuidar. Sempre hi ha algun xoc, algun toc, algun cop contra alguna zona, alguna paret… Al final de temporada repassem, ho mirem tot. Teníem la cistella de la Tia Caballera buida i volíem ficar-li peix al kobe, i ens van fer una meravella i ens van plenar la panera.
L’Home dels Nassos, que és una tradició que s’estava perdent i la volíem recuperar, una tradició cultural que poc a poc anem recuperant, com a molts de poble del sud de Tarragona.
- Quan Jordi Beltran surt ara amb el tabal o sortia abans amb el Nano, què és el que més valorava de la recepció del públic?
Veure les cares de felicitat dels xiquets del carrer sobretot. I després, que t’agraeixin la tasca que estàs intentant fer. És una continuació de les tradicions, i aquí a Vinaròs no hi ha molta cosa. Estàs desfilant, veus que la gent es para pel carrer i veus les cares de felicitat. Nosaltres donem alegria.
- Quina és la cosa que li diria Jordi Beltran al proper cap de colla de l’Associació de Nanos i Gegants de Vinaròs?
Que sigui conscient que està tenint un patrimoni que és de tots. Que pertany al poble de Vinaròs. Que l’ha de cuidar.
- Què li diria Jordi Beltran a la gent de Vinaròs?
De moment nosaltres estem molt contents dels inputs i dels feedbacks que rebem de la gent. Ara hem fet una campanya de col·laboració amb moltes entitats que ens han anat molt bé. Moltes tendes venen el nostre marxandatge a canvi d’un petit donatiu. És la satisfacció de veure que ho estem fent bé.
Però verdaderament et dic que Jordi Beltran sol no pot fer res. És un agraïment enorme a tota la gent de la Junta. Jo estic treballant fora. Sense una Junta forta no podríem funcionar. Jo soc el cap de colla, però la colla no funcionaria només amb Jordi Beltran. Necessitem dues persones per Gegant més quinze per als Nanos. Som 60 persones.
