Juanma Cerdá va nàixer a Benicarló. Té 63 anys. Ha viscut a Madrid mentre estudiava psicologia. Al tornar a Benicarló va exercir de psicòleg centrant-se en primer moment en l’educació, intervenció social i en els darrers anys als centres socials de Benicarló. A més, a les eleccions municipals del 28 de maig de 2023 va esdevenir alcalde de la localitat, rebent 3.482 vots i 7 regidors. Parlem amb ell, entre altres temes, del pacte amb Benigazlum, el seu nomenament com a vicepresident primer de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies i de la relació entre la psicologia i la política.
- Es pot delimitar un moment exacte en el qual Juanma Cerdá es va començar a interessar per la política municipal o ha sigut així des de sempre?
Sempre m’ha interessat la política municipal. Les persones que vivim a una ciutat i ens sentim partícip de la comunitat ens interessa saber com es gestiona tot. El moment puntual pot ser el que em van proposar entrar en una llista electoral. M’ho havien suggerit altres vegades, però no ho havia contemplat mai. I va ser aquell punt, que no va ser immediat, vaig haver-ho de pensar molt…
Segurament si no m’hagueren fet aquesta proposta en un moment determinat potser jo ara mateix no estaria aquí.
- Passant a les eleccions municipals de l’any 2023, quan vas veure que el Partit Popular va ser la força més votada, quins van ser els primers pensaments que vas tenir?
Molta responsabilitat. La primera reacció va ser aquesta, i molt més amb els resultats que es van donar, des del primer moment que vaig parlar amb els mitjans la meva reacció va ser que s’havia de parlar amb tothom. I de fet així es va fer.
És una satisfacció perquè penses “al meu poble, al que més han votat és a mi“, però sobretot responsabilitat. Pensar que això s’ha de tirar endavant i que fa falta molt de diàleg. I això ho vam veure des del moment 0.
- Un diàleg que ha acabat fructificant en el pacte amb Benigazlum. Va ser complicat arribar-hi o des del primer moment va haver-hi una entesa?
Com t’he dit, des del primer instant vam dir que necessitàvem un govern fort. Vam parlar amb tots i això continua sent així, després del pacte. Ho hem dit tant Benigazlum com nosaltres que això no canvia res. Les portes continuen estant obertes, el talant continua sent el mateix i que si algú es vol incorporar, està més que benvingut a fer-ho.
Fàcil no ha sigut. Hi ha hagut circumstàncies i malentesos que han fet que de vegades es fes un pas avant i després es frenés. Males formes no hi ha hagut mai, però per a arribar a l’acord ha fet falta que les aigües es calmen, que mirem tots i veiguem què li fa falta a Benicarló.
És el que està primant i ha primat sempre. Busquem l’objectiu primordial de la política local, que és trobar acords amb tothom. Som 21 regidors que hem sigut triats per la ciutadania.
- Aquest pacte va fructificar amb l’equip de govern que es va presentar el passat 11 d’octubre. Com valora Juanma Cerdá aquest cartipàs municipal?
Jo estic molt content, perquè pensem que no som dos grups dins d’un govern, sinó que volem ser un únic grup. I en això estem treballant. Les quatre persones de Benigazlum s’han incorporat des del primer moment d’aquesta manera.
Estic molt content, tenim molt bona unió. Dins dels problemes que hi ha en qualsevol consistori hi ha molt bon ambient, un clima optimista i de ganes de treballar. Ara el que hem de fer és mantenir aquesta bona entesa.
- L’arribada d’aquestes noves forces com Benigazlum en aquestes eleccions, o com Compromís i Unides Podem en comicis passats ha fet canviar la nostra manera d’entendre la política. De grans majories a pactes. Creu que aquest ecosistema de pactes és bo per als municipis?
Per suposat. Les majories absolutes donen molta tranquil·litat i seguretat al governant, perquè sap que ho traurà tot endavant. Però jo crec que és encara millor el diàleg, el consens, buscar, ser generosos tots a l’hora de pactar, saber que s’ha de renunciar per un bé comú…
Jo penso que el millor que pot haver-hi a qualsevol tipus d’entitat pública que estem representant és arribar a acords. Quan estàs governant no representes al teu partit, representes a tota una ciutat. S’ha de buscar aquesta vocació de servei i veure què podem fer entre tots.
- Dins de la nostra societat hi ha grans problemes a solucionar, com per exemple la violència masclista o el canvi climàtic. Creu que fan falta pactes transversals de totes les forces polítiques per a lluitar contra aquests problemes?
Sí, no tinc cap dubte. El tema de la violència de gènere és un tema en el qual estic format. S’ha d’anar tots a una, però sobretot hem d’anar a buscar solucions, però no les estem trobant.
Estem fent moltes accions a tots els nivells, en formació, informació, però continua sense donar fruits, perquè els números no baixen. I ens trobem que aquestes situacions de violència ja es donen als instituts amb la gent jove. Ells no se n’adonen, però estan entrant en eixes dinàmiques de poder i d’assetjament.
Aleshores hem d’estar tots d’acord quant a pactes. Reconèixer que aquest problema existeix, no és opinable. Si ens reunim a Biogen on hi ha una representació dels diversos cossos i forces de seguretat de l’Estat, on es revisen tots els casos de Benicarló 1 per 1 i són tot dones.
Si es tractaren casos de dones que han d’estar protegides i també d’homes que han d’estar protegits, però d’homes no hi ha… Dubtem que si hi hagués algun home en perill no se l’estaria protegint? Jo crec que sí. Aleshores és una realitat que no es pot discutir. Hem d’estar tots d’acord i buscar la solució a aquest problema.
- I en quant al canvi climàtic i l’ecologisme?
En el tema de l’ecologisme igual. Fixa’t una reflexió que faig algunes vegades. L’ésser humà es creu tan superior que diem que “ens estem carregant el planeta”. El planeta seguirà uns quants de milions d’anys més, ens estem carregant la nostra vida. El planeta continuarà a pesar nostre.
Hem de tornar al reciclatge. Dic tornar perquè les persones que som una mica més grans hem vist que quan anàvem a comprar una botella de llimonada havíem de tornar la botella buida o si no ens la feien pagar… Si anàvem al supermercat anàvem amb la bossa de casa, no esperàvem a que ens la donessin allí.
Això ja ho hem fet. Es tracta de tornar a certs costums i ser respectuosos a l’hora de reciclar. Molta gent diu “com ja pago una taxa, no reciclo“. I és al revés, si reciclem, farem que eixa taxa sigui menor. Pensar que el que fem ara, goteta a goteta, sempre té importància.
- Creu que en aquests casos és més important la pedagogia? O és necessari prendre iniciatives que vaiguen directament als punts més rellevants?
Cal actuar sobre el que està passant. Si ens dediquem a la pedagogia, els resultats tardaran. És necessari actuar amb decisió, però també hi ha que anar a la pedagogia, fent un treball a llarg termini perquè cali en totes les persones des de molt joves.
El fet que una persona sigui superior a una altra per qualsevol motiu, s’ha d’anar eliminant des de menuts. Són les dues coses crucials.
- Creu en aquests temes hi ha forces polítiques com VOX que busquen més la confrontació que no buscar un acord per a poder pal·liar aquests problemes?
Penso que és la seva ideologia. Estan convençuts del que diuen, però a mi m’agradaria que obriguessin una mica els ulls i veigueren que ells poden defensar certa manera de vida, però hi ha certes realitats que no es poden amagar.
No crec que busquen la polèmica, sinó que ells creuen en el que pensen. Penso que s’haurien d’informar més i veure que són realitats.
- Passant de VOX nacional a VOX Benicarló, el edil Ulpiano Mayoral va dir en un comunicat enviat a la premsa que era “una ganivetada a les butxaques dels benicarlandos” la pujada que es vol realitzar tant de l’IBI com de l’impost de vehicles de tracció mecànica (ITVM) Què opina Juanma Cerdá d’aquestes declaracions?
Opino que és un tema que encara ni ha passat per comissió i que s’ha fet ús d’una informació que no és pública. Jo sé d’on va treure el portaveu la informació i sols he de dir que això no està bé.
- Passant a l’altre gran càrrec que ocupa que és la vicepresidència primera de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies. Vosté al seu discurs va parlar de “potenciar el municipalisme”. Quin és el significat d’aquesta frase?
La política veiem cada dia als mitjans que es parla de conflictes internacionals com el conflicte Israel-Palestina o la Guerra d’Ucraïna. També veiem que es parla de la política espanyola amb el tema dels pactes i de l’amnistia. En l’àmbit autonòmic també es parla.
Però la política de primera fila, de la que estem tots els dies prop del ciutadà, el que es viu a peu de carrer, no es parla. És el que jo dic que és la menys política. Som ciutadans que estem durant 4 anys al servei dels nostres veïns.
A això és el que em referisc jo quan parlo de municipalisme. D’eixa política de proximitat. Dels que estem sempre en contacte amb la gent. Dels que tenim el problema davant i no podem dir que no el veiem.
Quan comparteixes amb altres municipis de la Comunitat Valenciana de diferents colors, que moltes vegades les problemàtiques són les mateixes i t’adones que compartim moltes coses. Que el que m’ha servit a mi per al meu municipi li pot servir a algú altre per al seu.
Un recolzament comú. A més, la Federació sempre s’ha caracteritzat pel consens. De fet, les vicepresidències una és meva representant al Partit Popular, altra és de l’alcalde d’Elda representant al Partit Socialista i altra és de l’alcalde d’Alzira representant a Compromís. Es busca la màxima representativitat perquè l’objectiu és el mateix.
En el meu cas la meva ambició és municipal. Jo no aspiro a anar-me’n a Castelló ni a València. Per això la Federació Valenciana de Municipis i Províncies és la que uneix a tots els que estem en la primera fila de la política i que estem al costat del ciutadà tots els dies.
- Creu que la política municipal no se li dona la importància que té envers la política comarcal, autonòmica o estatal?
Penso que sí que si li dona importància. Molta gent està pendent de la crispació amb la investidura… Però aquí, quan et paren pel carrer, no et parlen dels problemes nacionals, et parlen dels problemes de Benicarló. Et parlen del carrer que està malament i dels problemes de la ciutat.
La gent li dona més importància a l’àmbit local perquè és el que viuen. A peu de carrer a la gent li preocupa la política local.
- Es pot dir que la política local i comarcal té massa part burocràtica i massa poca part centrada en resoldre els problemes de la gent?
És una pregunta interessant. La part administrativa és convulsa a tots nivells, perquè hi ha una sèrie de normatives i lleis que hi ha que complir i totes compliquen el tema.
Quan una persona ve del món privat i arriba a l’esfera pública veu que a la part privada tu pots prendre unes decisions que són interessants i les prens ràpidament, però a la part pública et trobes que no és tan fàcil. Cal veure si ho pots fer, si és convenient fer-ho… Després veure els informes jurídics de si es pot fer o no, veure si hi ha diners suficients per a fer-ho, si ens correspon a nosaltres o no.
Depén de la quantitat, veure si hem de fer una licitació o una oferta pública per veure quantes persones es presenten. S’acaba fent el que vol el ciutadà? Hauria de ser així, però és el que nosaltres hem anat dient fins ara, pensem que s’han fet coses sense comptar amb el ciutadà i pensem que hi ha algunes coses que no s’han fet pensant en ells, com per exemple la renovació de l’Eix Cívic, que no s’ha comptat amb la gent que viu aquí.
- Potser s’ha governat massa sense tenir un pla…
No m’agrada parlar massa dels anteriors. Ells ja han fet la seva feina, respecto el seu treball i no m’agrada criticar. Penso que ells ho han fet el millor que sabien i no penso que hagin fet res a consciència malament i segurament han fet coses molt ben fetes.
En alguns casos sí, per exemple nosaltres pensem que hagueren hagut de contar més en la ciutadania, escoltar-los. I tenir un projecte de ciutat. Pensem que l’equip de govern hauria de tenir un projecte de ciutat i la gent que vingui després el segueixi. L’objectiu ha de ser de llarg termini. Si anem de 4 anys a 4 anys no avancem.
- Aquesta gran quantitat de burocràcia es llevaria amb la digitalització de les institucions?
Al final acabes tenint el paper. La digitalització és interessant, ens hem de modernitzar i posar totes les institucions a l’avantguarda de les tecnologies. Ara tu agafes un expedient qualsevol, entres a la plataforma i ho veus tot allí. Als que potser som una mica més grans, anaves, buscaves l’expedient i una carpeta i ho tenies tot. Ho trobaves tot més fàcilment.
Té avantatges e inconvenients. Hem d’estar a l’avantguarda. L’administració electrònica està ajudant a la ciutadania, però cada dia es veuen coles de gent per a fer gestions. Coles per a fer gestions o papers que no es poden fer encara de manera telemàtica.
Està prevista com saps l’obertura de l’Oficina d’Atenció al Ciutadà. Està a punt d’acabar-se i suposo que en els pròxims mesos s’obrirà, Pretén facilitar els tràmits a aquestes persones. I a més, hi ha molta gent gran encara que no domina del tot la tecnologia. Persones de fora que potser no dominen l’idioma…
Dins de la tecnologia però saber les necessitats particulars de cadascú. I adaptar-nos.
- Canviant d’àmbit i centrant-nos en la relació entre els pobles de la zona. Com és la relació de Benicarló amb aquests municipis?
Molt bona, la veritat. Amb Andrés Martínez (alcalde de Peníscola) és molt bona. El conec des de menut perquè he sigut professor seu. Amb Guillem Alsina (alcalde de Vinaròs), no el coneixia però el vaig conèixer fa poc i tenim boníssima relació.
Amb Ernestina Borràs (alcaldessa de Càlig) també tenim molt bona relació. I si tirem més cap amunt també. Sant Jordi, Canet, Xert, Santa Magdalena… Molt bona relació amb tots.
- I amb la Diputació?
Amb la Diputació també excel·lents, perquè són gent a la qual li tinc molt d’afecte. A la presidenta Marta Barrachina li tenim molt d’estima. Amb tots els diputats de la zona d’altres partits també ens coneixem molt. D’altres zones també. La relació és perfecta.
- A l’hora de fer alguna acció conjunta amb altres municipis, ja sigui de repulsa a algun acte masclista o per a poder realitzar un acte cultural i potenciar-lo, és complicat posar-se tots els municipis d’acord o des del primer moment es veu una disposició a fer les coses?
En estos moments no s’han plantejat coses així, la veritat. Però nosaltres encantats. Per mi no hi hauria cap problema. Nosaltres tenim activitat cultural referint-nos a les tres ciutats costaneres, Vinaròs, Benicarló i Peníscola.
Una persona que viu a Barcelona per anar al teatre ha de moure’s 10 kilòmetres. Per què no fomentem aquesta interconnectivitat, aquesta participació dels actes de les tres ciutats? Per exemple, si fem un teatre a Benicarló, doncs fomentem que vinguen també de les altres ciutats. Quan ho facen a Vinaròs, fem-ho també.
Jo crec que tenim moltes possibilitats d’unió amb tota la comarca, per fer coses reivindicatives, coses culturals o de qualsevol altre tipus. Tenim un magnífic Palau de Congressos que és de la Generalitat. Podem tots fer ús d’ell. Que estigui a Peníscola no vol dir que només pugui fer actes Peníscola.
- Vosté ha exercit durant molts d’anys la psicologia. La psicologia i la política tenen molt a veure?
Doncs mira, jo penso que sí. És curiós perquè de vegades xoca. La psicologia és escoltar a les persones, empatitzar amb elles i trobar solucions. Això hauria de ser la definició de la política local. Escoltar a la gent, entendre les seves necessitats i buscar les solucions per ajudar.
La definició encaixa perfectament.
- Quanta psicologia s’ha de tenir perquè una ciutat arribi al seu màxim?
És qüestió de sensatesa. Cal ser sensat, tolerant, solidari, respectuós… Has d’estar absolutament convençut que no sempre tens la raó. Has d’escoltar altres formes de veure les coses. I s’ha d’empatitzar amb els altres. No som persones individuals, formem part d’una col·lectivitat.
Posar-nos en la posició dels altres. I entendre les seves necessitats i els seus problemes. Si és alguna cosa que afecte i que puguem ajudar, segur. I si és inclús alguna cosa personal, nosaltres escoltem. Mirarem a veure com podem ajudar-te a buscar la solució.
- La crispació s’ha apoderat del debat polític?
Sí, perquè al final no hi ha debat. No es debaten postures ni solucions ni respostes. Anem al “y tú más” i no anem al fons de les coses. Anem al “zasca” més escandalós per posar un titular i ja està.
No porta enlloc. A més d’això crispa a la gent també. Jo he recomanat a gent que deixe de veure els debats de la tele perquè no dormen. A gent major jo els he recomanat que no veiguen els debats.
- Potser les xarxes socials han contribuït a aquesta crispació…
Efectivament. Les xarxes socials estan molt bé per a expressar idees o opinions. Però el que estan fent molt són aquests perfils nous que s’amaguen darrere de la covardia, “el club de los cobardes” que els dic jo… Són perfils anònims i es permeten dir el que vulguen sense cap confrontació del que diuen.
Inclús diuen coses que ells saben que són mentida. I el problema és que estem indefensos tothom, tant polítics com ciutadans. S’hauria de buscar una manera de poder combatre això.
- I poder culpar a aquestes persones que menteixen sense parar…
Sí, sí. Aquests perfils anònims no es dediquen a dir coses boniques, es dediquen a anar al ganyot. Ho fan amb molt mala idea.
Nosaltres anem a cara descoberta. I aquests es permeten, darrere de l’anonimat, dir el que vulguen.
- Què li diria Juanma Cerdá als seus votants?
Primer que res, gràcies per confiar en mi. Em deixo la pell i me la deixaré per fer-ho el millor possible, i els ho dic als que m’han votat i als que no. Em deixo i em deixaré la pell per Benicarló. Segurament m’equivocaré com tothom s’equivoca, i si m’equivoco ho diré, però sempre intentaré fer el millor per Benicarló.
- Què li diria Juanma Cerdá a la gent que no li ha votat?
Els hi diria que m’ha posat aquí la gent de Benicarló, representant a tots, els que m’han votat i els que no. Soc l’alcalde de tots, em deixaré la pell per Benicarló i estaré sempre a la seva disposició perquè em contin els problemes.
Molts de cops la gent em demana disculpes quan em comenten els problemes que tenen als seus carrers o a la seva zona, però nosaltres ho agraïm, perquè si no ens ho diuen, nosaltres potser no ens n’adonem.
- Què li diria Juanma Cerdá d’ara al Juanma Cerdá de fa 30 o 40 anys?
Segurament li diria “ostres, com t’has ficat aquí? Però bueno, va, tira cap endavant que a tu et va la marxa i eres capaç de tirar cap endavant”.
Segurament fa 30 o 40 anys tindria més força que ara. Però sempre per avant.
