- L’atleta del CEV aconsegueix un triomf històric.
La crònica d’un Campionat caldria començar-la al setembre; la majoria de nosaltres va poder viure la final d’ahir, però pocs hem vist que aquesta carrera en realitat va començar ara fa mesos, quan a finals d’estiu els i les atletes comencen la temporada i toca acumular quilòmetres, fer sèries i llargues jornades de gimnàs, entrenaments en general poc agraïts; de vegades amb bon temps, però també amb fred o pluja, acompanyats o sols, l’entrenament diari és l’únic camí cap a la victòria, i que per a cada atleta significarà una cosa diferent; per a alguns, serà tot un èxit classificar-se al campionat autonòmic de la seva categoria, per a d’altres, ho serà proclamar-se campiona d’Espanya. En tot cas, assoliran l’èxit o el fracàs si saben quin és el seu camí, els seus objectius propers i s’hi esforcen per aconseguir-los; després vindran els somnis.
Però el que va ocórrer ahir al Campionat d’Espanya de Pista Coberta que s’ha celebrat aquest cap de setmana a València, supera el somni més ambiciós. Si hem de ser sincers, no s’ho esperava ningú, i tampoc nosaltres; guanyar un campionat absolut és molt i molt complicat, has d’enfrontar atletes de nivell internacional que han fet de competir la seva professió, i per a això ha calgut somniar durant molt de temps…
Abans però, calia fer el primer pas, aconseguir una de les quatre places que donaven accés a la final. El dissabte pel matí a les 12h30′ es va fer el tret de sortida de la primera semifinal, on Carla va iniciar la seva participació; en acabar, amb la feina feta, ens va comentar que no havia tingut bones sensacions, i la resposta de la seva companya d’entrenament va ser que llavors la final aniria bé, per que sempre li passa el mateix; avantatges d’anar acumulant experiència.
I tenia raó; el diumenge Carla se sentia molt millor, més relaxada, més feliç de ser de nou a la pista; també va ajudar que més de 25 amics, familiars i companys del CE Vinaròs vestits de roig estigueren a la pista de València fent soroll, molt més soroll que ningú per animar a Carla; aquesta competició ja la teníem guanyada.
A l’estadi Lluis Puig, Carla, amb una marca de 4’17’’ d’aquesta temporada hauria de lluitar per les medalles contra atletes de molt nivell, com Naima Ait (4’11’’), Elena Martín (4’17’’), Lorena Martín (finalista mundial en 800m) o la favorita Marta Garcia, la fondista de moda aquesta temporada; subcampiona d’Europa de 5000m, venia de fer el rècord d’Espanya de 3000m i es presentava a la final amb la 3a millor marca espanyola de tots els temps en 1500m (4’04’’) i que a més intentava la fita mai assolida per cap atleta nacional, com era guanyar l’or als 1500m i els 3000m al mateix campionat; la meitat de la feina ja la tenia, en proclamar-se campiona dels 3000m el dia anterior.
Així doncs, començada la final del 1500m el diumenge a les 11h, les mirades de tota la pista (menys les nostres 25) estaven centrades en Marta Garcia, quan després d’un parell de voltes molt lentes amb la nostra Carla al capdavant del grup, va prendre la iniciativa i va imposar un ritme progressiu i que aparentment ningú més podria mantenir; a falta de 400m, només Naima Ait en segona posició i Carla aguantaven com podien el ritme i la medalla semblava al sac; l’última volta Marta va apretar una mica més i va posar un parell de metres de distància; semblava que la victòria seria per la salmantina, i també va ser el moment en què Carla, l’atleta del CE Vinaròs però que forma part del Club Diputació València, va volar per passar Naima i assegurar-se una plata; tant va volar que quan tot just sortien a la recta final, va veure que tenia la favorita, la internacional Marta Garcia molt a prop i llavors va ser imparable; a pocs metres de la línia de meta la va superar davant la sorpresa de tothom per aconseguir la victòria més important de la seva carrera fins el moment, l’or al Campionat d’Espanya Absolut de 1500m.
A la grada, com podeu imaginar, bogeria col.lectiva; el públic de l’atletisme és en general tranquil, però ahir es van veure crits, abraçades, pancartes, i moltes felicitacions de part de tothom, perquè Carla és una atleta molt estimada, també a altres clubs i grups d’entrenament; el seu palmarès és molt important i reconegut (12 medalles, 7 d’elles d’or a campionats d’Espanya), però el seu comportament a la pista, l’èxit viscut des de la humilitat també ho és. Al Club Esportiu, el club d’atletisme de Vinaròs estem d’enhorabona i tenim motius de celebració; la pròxima carrera tornarem a partir de zero, s’haurà de treballar com si no s’hagués guanyat res, però de moment, ho celebrarem molt i molt; Carla és campiona d’Espanya.
Com sempre, vam voler compartir aquests moments amb la família d’Alba, la nostra estimadíssima companya d’entrenament, i que sempre tenim a la nostra memòria.
Xavier Fontelles – Director Tècnic CE Vinaròs
