A Josep Igual
Avui ha calgut llegir el que ningú volia
i la tristor s’ha estès pertot en un assalt.
Per molt alt que volés un cant, arriba un dia
que la força se’n va i no pot pujar més alt.
Ni tanta pesantor, ni aquest silenci injust
sabran arraconar cap bri del teu relat,
o totes les cançons, o l’esmolat bon gust
amb què boties mots de plana veritat.
I ploraríem. Oh, ja ho crec que ploraríem,
i encara sobraran raons per a plorar
als ulls acostumats a tu dels que solíem
gaudir dels teus regals amb un recel avar.
Farà de bon consol l’immortal tornaveu,
veure’t de nou, ben viu i cert, en un text teu.
Miquel Iruela López
Divendres, 26 de març de 2021
