Julián Zaragozá, periodista: “Em paso quasi les 24 hores del dia voltant pels pobles”

Facebook
Twitter
WhatsApp
Telegram

Si parlem d’un periodista a peu de carrer, parlem de Julián Zaragozá Baila. Zaragozá és nadiu de Vinaròs i en la seva carrera als mitjans de comunicació, ha passat per molts dels mitjans de comunicació de la zona del Maestrat, Els Ports i Terres de l’Ebre. Actualment, és conegut per la seva etapa a U-Ràdio, en la qual porta 28 anys. En aquesta entrevista parlem, entre altres coses, de les seves etapes dins dels mitjans de comunicació i també de la seva relació amb el Carnaval de Vinaròs.

  • Portes tota una vida sent un periodista que fa crònica social i política de tota la comarca, tant del sud de Catalunya, com d’Els Ports i el Baix Maestrat, però hi ha un moment exacte en el qual Julián Zaragozá digui “jo em vull dedicar a això”?

Home això, com a persona de carrer, em va sortir des del primer dia. M’encanta la geografia comarcal, tinc un cor especial dedicat això i m’ha aportat molta energia que tan prompte m’ho permeten estic a les Terres de l’Ebre, com a Els Ports i al Baix Maestrat. Això et fa molt de bé.

  • Va ser des del primer moment que vas decidir cobrir les Terres de l’Ebre, Els Ports i el Baix Maestrat? O va ser una decisió que va necessitar temps?

La primera etapa surt arran del Carnaval de Vinaròs, ja que en les primeres èpoques i en les primeres juntes directives em van encomanar la feina de fer de relacions públiques. Aleshores com anava escrivint i transcrivint molt, allí ja em va sorgir aquesta idea i és a partir dels anys 90 que a part d’escriure també agafo ràdio. Primer vaig estar quan Ser Maestrat va estar a Benicarló, i després va ser quan un company de Vinaròs em va dur al que aquell moment es coneixia com a Ràdio Ulldecona i és on porto 28 anys.

  • Des del primer moment es pot dir que et va interessar més estar al carrer que el que fa un “periodista tradicional”, que és estar a una redacció i anar a cobrir notícies de tant en tant?

Et seré franc, la meva frase més coneguda és “no m’agrada estar enclaustrat“. Sempre m’ha encantat el carrer.

  • Creus que els periodistes d’avui en dia hem perdut les ganes i sortir al carrer i som massa esclaus del que tenim a les xarxes socials?

En part penso que sí, perquè la persona que va dir en el seu moment que “la universitat és el carrer” no va perdre curts. És així la cruda realitat.

  • Penses que l’educació de les universitats de periodisme deixa massa de banda el carrer?

És completament diferent. El carrer et dona un altre tipus d’educació i de manera de treballar que no te la dona la universitat.

  • Has treballat a un munt de mitjans del Baix Maestrat, però en aquesta entrevista ens volem centrar en uns quants. El primer lloc volem parlar del setmanari “Vinaròs”, editat pel mateix Ajuntament. Com recordes aquella etapa?

Mira, seré franc, la recordo molt bé perquè era cada dijous el que anàvem a la bústia de l’Ajuntament, arreplegaven tot el que escrivia la gent en sobres o els papers de les entitats i a la vesprada anàvem a la impremta Jordi Dassoy de La Ràpita perquè el diari es feia allà. Cada dijous amb paquet en mà i fins que no s’acabava no tornàvem a Vinaròs.

  • El setmanari era una manera que la gent pugues publicitar-se o ajudava a fer arribar a la gent les notícies més importants de la setmana al poble?

Hi havia que recopilar molt. La qüestió era anar cada dijous a La Ràpita a fer el diariet.

  • Un altre dels mitjans de comunicació en els que has treballat és la revista “Servol”, de la qual vas esdevenir director. Hi ha alguna anècdota curiosa que ens puguis contar sobre el fet de ser director d’una revista?

Anècdotes n’hi havien moltes, però si passava alguna cosa, la culpa sempre era del director. Va ser una etapa molt bona i des d’aquí vull donar-li les gràcies a Javier Balada per confiar en mi.

  • És més complicat ser director d’una revista o editor d’una revista?

Com a director no ho vaig veure molt complicat. Soc d’una manera que intento treure la solució a qualsevol problema que vegi.

  • Arribaven molts de problemes en el temps que vas ser director del Servol?

No, ja et dic jo que no. El noticiari anava prou finet i prou bé.

  • Quin és el millor moment que recordes d’aquella etapa?

En aquella etapa doncs recordo la coneixença una mica més de la gent, de les entitats i estar al costat de la gent i deixar-los dir el que vulguin expressar. Perquè això és importantíssim.

  • Un altre mitjà en el qual has col·laborat és el diari “7 dies”, del qual en aquest moment és sotsdirector…

Exactament. També vaig ser director d’aquest mitjà i és també una nova etapa dins dels mitjans de comunicació escrit.

  • Com vas començar a col·laborar amb aquest mitjà?

Això va ser arran de… Ara ha complit 23 anys, i Paco Castell ens va parlar al meu company i així va començar aquesta etapa tan meravellosa del 7 Dies.

  • Quina és la notícia que més il·lusió t’ha donat donar dins del setmanari 7 Dies?

Doncs mira, agafo sempre el moment del Carnaval de Vinaròs. Perquè imagina’t, 25 anys seguits de pregoner del Carnaval i l’any del 40 aniversari et tornen a donar l’orgull de ser pregoner, doncs et dona molta més il·lusió. I a més, quan em van donar el Carnestoltes d’Or, també em va donar una grandíssima il·lusió.

Jo prefereixo més la festa que la política, perquè a la política uns et titllen d’un color i uns altres d’un altre. Quan a mi m’agraden tots els colors.

  • Creus que és difícil mantenir-se honest a un mitjà de comunicació parlant de política?

Segons com ho miren els lectors o el mateix polític que genera la notícia.

  • Ara mateix en tots els grups d’opinió i totes les xarxes socials ara és molt més complicat mantenir-se honest…

Ara és molt més difícil. És un encreuament que et quedes dins i no saps com pots sortir.

  • M’has comentat SER Maestrat i Ràdio Ulldecona. Com de diferent és treballar a una i treballar a l’altra?

Home, el treball a Benicarló només ha sigut una temporada, mentre que Ràdio Ulldecona, en aquests moments U-Ràdio, és quan em vaig endinsar ja del tot. Fèiem ja televisió i vaig agafar Terres de l’Ebre, Els Ports i el Maestrat i va ser totalment diferent.

  • Com de diferent és la informació que arriba de Terres de l’Ebre, d’Els Ports i del Baix Maestrat? És diferent de com donen la informació o per les característiques diferents?

Possiblement tenen inquietuds diferents a les tres zones, però quant a població estem molt compenetrats com a tal.

  • Com recordes la figura de Joan Nadal, creador de Ràdio Ulldecona?

Va ser el capità del vaixell que navegava les aigües. I el tenen molt reconegut tant a Ulldecona, com a Tortosa i a tot el territori.

Julián Zaragozá i altres membres de U-Ràdio amb el seu fundador, Joan Nadal / Foto: Arxiu
  • A partir del que ara coneixem com a U-Ràdio, teniu un canal de YouTube on pengeu contingut diferent, una nova televisió i contar les notícies que expliqueu a la ràdio amb imatges. És diferent escriure per a fer ràdio que per a un canal de YouTube?

Per mí és més descriptiu, perquè a mi m’agrada el carrer i sobretot improvisar. En la ràdio, per altra banda, no et dona tant d’espai a la improvisació. Necessites cenyir-te a un guió.

  • En tota aquesta vida als mitjans de comunicació, has rebut molts de premis, i el darrer és per part del Col·legi de Periodistes de Catalunya en la seva demarcació de les Terres de l’Ebre. Com valores aquest reconeixement?

La pura realitat és que estic molt realitzat i molt satisfet. És una cosa que no m’esperava mai. El Col·legi de Periodistes mel conec molt bé. Allí es va signar el darrer acord d’alcaldia de Tortosa. Ja ho vaig dir a l’entrega del premi, que la meva iaia Reyes, venia peix des de Vinaròs a Tortosa durant més de 50 anys.

  • I com et vas enterar que havies guanyat el premi?

Doncs a mi no m’ho van dir directament. Vaig pujar un dia a U-Ràdio i els meus companys em diuen: “Prepara’t, que el dia 2 de febrer, a l’hotel Corona de Tortosa“. Jo els vaig dir que el dia dels Innocents ja havia passat i els meus companys em van dir que em preparés per rebre el premi.

  • Vas tenir un reconeixement amb altres 11 companys…

Exacte, tots 12 són grans periodistes i formen un gran equip.

Julian Zaragozá amb el seu premi del Col·legi de Periodistes de Catalunya / Foto: Google
  • Creus que els Col·legis de Periodistes cada cop són més servibles envers els problemes que estan tenint els periodistes per a poder informar de manera lliure?

Amb referència a les Terres de l’Ebre, està passant, perquè cada cop està format per més periodistes.

  • Algun cop no s’ha sentit Julián Zaragozá lliure per a donar una informació?

Doncs mira, des del primer dia duc molta empenta i el puguin dir o deixar de dir em dona completament igual. Jo sempre he sigut franc.

  • En tot aquest món en el qual els periodistes estem sotmesos a una crítica general a les xarxes socials, Julián Zaragozá no té cap xarxa social. Va ser una decisió personal o professional?

Home, sé que estem en una llibertat d’expressió i cadascú pot dir el que vulgui, però jo et diré que ho faig per tranquil·litat. També et vaig a dir que em paso quasi les 24 hores del dia voltant pels pobles.

  • No tens temps mirar el mòbil, no?

Només em faltaria. Jo quan arribo a casa, dormo tranquil·lament.

  • A part de tota la feina que has fet de periodista, has escrit molts de llibres, entre ells “Reflexions d’un confinament”; “Vinaròs: 780 anys d’alqueria a ciutat”; “Poemes en terres de cruïlles”… La primera pregunta que tinc sobre els teus llibres és si són una visió de les teves inquietuds artístiques fora del periodisme.

Exactament. Jo això ho faig com un llegat més de Vinaròs i comarca per a les futures generacions. També hi ha moltes coses de les Terres de l’Ebre, d’Els Ports i del Baix Maestrat que espero que els més joves s’interessin per elles.

Per cert, en tinc un altre preparat per a Sant Jordi.

  • I ens pots donar una exclusiva sobre el títol d’aquest nou llibre?

Es titularà “Detalls Vinarossencs”.

Presentació del llibre “Vinaròs: 780 anys d’alqueria a ciutat 1241-2021” / Foto: Google
  • L’altra pregunta sobre els teus llibres que estan escrits en vers i no en prosa. Aquesta elecció literària és una qüestió estilística o perquè et dona més llibertat?

Em dona més llibertat. Jo a casa i al cotxe tinc llibretes menudes en les quals jugo amb les frases. I quan arribo a casa jugo una partida d’escacs i al final em surt un “escac i mat” en les paraules que em surten, siguin del municipi que siguin.

  • Abans m’has parlat d’una festa molt popular aquí a Vinaròs: el Carnaval. Podem dir que és una de les festes més importants de la Comunitat Valenciana. Durant 25 anys vas ser pregoner. Com va ser la primera vegada que Julián Zaragozá va esdevenir pregoner del Carnaval de Vinaròs?

Doncs la primera vegada, déu n’hi-do com vaig patir per pujar al balcó de l’Ajuntament. Els primers ajuntaments democràtics vaig estar parlant amb els alcaldes de l’època i no estaven molt per la labor de deixar-me fer el pregó al balcó. I em van posar un entarimat al mig de la Plaça Parroquial.

Les cames em feien figa, però jo a l’any següent vaig dir “jo he de pujar“. El segon cop tampoc ho vaig fer, però al tercer any vaig aconseguir fer el pregó al balcó del Carnaval de Vinaròs. I la sensació que em va donar fer aquell pregó em va ajudar a fer el pregó durant 25 anys seguits.

  • Recordem que l’alcalde, durant aquella època, era Ramon Bofill…

Exactament. Hi havia bon rotllo i al final va estar d’acord.

També et puc contar dues anècdotes d’un cop que vaig sortir d’un carret de supermercat amb el Carnestoltes al costat, però el que més gràcia li va fer als més menuts va ser quan vaig sortir d’un vàter de la companyia Xarxa Teatre, passant el riu Servol, i em feia gràcia que els xiquets deien “mamá, allà dalt va Julianet

  • Aquestes performances que tu feies eren per deixar una impremta teva del pregó o eren directrius que et donaven…

Era una impremta meva que ara encara segueix fent-se el pregó, i m’agrada que cada cop ho fan amb gent diferent que ve de Vinaròs o d’altres municipis que puguin engrandir la festa del Carnaval de Vinaròs a través del pregó.

  • Després d’aquests 25 anys seguits fent el pregó, vas ser premiat amb el Carnestoltes d’Or, un premi que atorga el Carnaval a les persones que ajuden a engrandir la festa. Quan vas saber que rebies aquest guardó, suposo que va ser un moment difícil d’explicar amb paraules…

Totalment. Va ser una bombolla de color i de fantasia que em va omplir de felicitat.

Mira, jo del pregó tinc una història, ja que el vaig fer en directe a Canal 9. Van venir a gravar a les comparses i allí mateix estava Monleón i em va dir si m’atrevia a fer un pregó en directe per a tota la Comunitat Valenciana. Em vaig preparar un dels meus i m’enrecordaré tota la vida que van estar a punt de tallar la connexió en el moment que vaig dir: “Póntela, pónsela… la careta obviament“, perquè en aquells moments el tema dels preservatius encara no estava tan arraigat com ara.

  • I al 40 aniversari, Julián Zaragozá torna a ser pregoner del Carnaval de Vinaròs. Creus que va ser un reconeixement que vas fer als 25 anys anteriors?

Totalment. A més, vull donar-li un toc emotiu perquè va ser Jordi Català, president de la Comissió Organitzadora del Carnaval en aquell moment, que va ser una de les persones, juntament amb altres, la que va comptar amb mi.

Julián Zaragozá donant el pregó del 40 aniversari del Carnaval de Vinaròs / Foto: Isaac Molina
  • Si et donessin l’oportunitat de fer el pregó per als 50 anys de Carnaval, diries que sí sense pensar-ho?

Sense cap problema diria que sí, perquè ho porto dins de la meva sang.

  • El pregó sempre l’has fet en valencià. Algun cop t’has plantejat fer-ho en castellà o en algun altre idioma?

No, sempre ho he fet en valencià perquè estic en una Comunitat Autònoma bilingüe em surt més escriure en valencià que en castellà. Possiblement m’hauré d’aprendre la lliçó per fer una mica de pregó en anglés per fer-lo més internacional.

  • Parlant d’aquest nou Carnaval, com el valores?

Jo, francament, des del Temple del Carnaval, que els Deus (reis, reines, comparseros i comparseres) es veien per tot Vinaròs és molt bonic. Però em quedo amb una imatge que em va ser molt impactant.

Coneixo molt bé les desfilades al País Valencià i el sambòdrom que hi ha. Però tu saps què és la imatge de veure el sambòdrom de l’Avinguda Llibertat el dissabte? Jo estava a Vinaròs i era dels cops que més gent hi havia en dissabte.

  • Creus que ha canviat la festa del Carnaval de Vinaròs en aquests més de 40 anys?

La festa sempre va on la vulguin dur els comparsers i comparseres. La vida és evolució e innovació.

  • I la premsa també ha canviat durant aquests 40 anys?

Exactament, moltíssim. Però ara la premsa també juga a favor del Carnaval, perquè déu n’hi-do la de mitjans que han complimentat aquesta festa.

  • Penses que en aquesta revolució dels mitjans, la figura del periodista començarà a ser més o menys important?

Home, la figura del periodista sempre ha d’estar.

  • Quins són els teus referents periodístics?

Els que a mi m’inculquen més la feina són les televisions catalanes. TV3 i tots els altres canals que tenen.

  • Penses que cadenes de televisió com TV3 i ràdios com Catalunya Ràdio i Rac-1 fan una defensa de la identitat catalana que no fan els mitjans valencians? Més que res quan parlem de mitjans centrals.

En això estic totalment d’acord. Els mitjans de la Comunitat Valenciana no saben què és això de la identitat. 

  • Els mitjans de poble com Vinaròs News, Diari del Maestrat o U-Ràdio sí que intentem donar-li aquesta identitat…

Exactament, nosaltres li’l donem aquest toc identitari, però encara fa falta que les grans comarques valencianes busquen informar més en clau valenciana i no en clau estatal.

  • Creus que les informacions se centren massa en política i no en intentar explicar certs aspectes culturals i territorials de les nostres terres?

L’àmbit cultural és un dels àmbits que més desaprofitats està per part dels mitjans.

  • I tens la sensació que hi ha governs que potencien més la valencianitat de la Comunitat mentre que altres busquen castellanitzar a la zona?

Això jo penso que és un fenomen que pot estar tenint lloc per a dividir cada cop més a la gent.

  • Creus que estem dividits?

Sí, cada cop ho estem més. I crec que així no anem per bon camí.

  • Quan vas pel carrer i parles amb la gent, la trobes més dividida que abans?

En aquests moments hi ha massa divisió, ja que ara estem més pendents de si aquest és d’un o és d’un altre. Abans no era així. Ara s’ha polaritzat molt això i hi ha gent que ni parla.

  • I per què creus que està passant això?

És el nivell de certa classe política, que s’ha dedicat a fer aquestes coses.

  • O de certs mitjans de comunicació…

Doncs també pot ser, la veritat. Per això cal tenir molt de compte en el que es llegeix.

  • Creus que les xarxes socials funcionen més com una cambra d’aïllament en la qual no llegim ni veiem res que estigui fora de les nostres fronteres?

Sí que ho penso. Tota adicció és molt roina. I com t’he dit des del primer moment, a mi no m’agrada estar enclaustrat, i per això estic pels carrers i places mirant coses i situacions que no m’agraden.

  • Quina és la situació que has vist durant tots els teus anys de treball que menys t’hagi agradat?

Realment, en la feina que faig, totes m’han agradat. M’ha tocat viure el procés de Catalunya als carrers i places, per exemple. Això ja és una cosa molt independent d’ells.

  • És diferent viure el procés des del carrer a veure als polítics com Junqueras i Puigdemont des del Palau de la Generalitat?

Ara que me’ls nombres, jo vaig estar parlant amb els dos. El 2017, quan van obrir a Tortosa la Seu de la Generalitat a les Terres de l’Ebre, hi havia un altre company que li va dir que jo era de Vinaròs i els hi vaig dir: “Sí, soc de Vinaròs, a veure què passa que cada cop més gent de Barcelona compra pisos al nostre poble“.

I em van dir: “Home, home…” i van marxar.

  • Creus que tenim la classe política que ens mereixem?

La classe política que tenim hauria de ser molt millorable. És el que hi ha. Ara hi ha un galimaties que no pot ser.

  • Arribem a la part final. Què li diria Julián Zaragozá als seus companys de feina de U-Ràdio, el setmanari 7 Dies…?

A tots els mitjans de comunicació els desitjo que s’envalentonen durant tots els dies i que l’amor pels temes de la zona no el perguem mai.

  • I què li diria als seus oients?

Amb tot el carinyo del món, que continuen fent-nos costat perquè són la part més important i el nostre motor.

  • Finalment, què li diria el Julian Zaragozà del present al Julian Zaragozà que va començar a la professió periodística?

Que ho tornaria a fer inmediatament, perquè m’ha aportat moltes amistats i moltes coses positives. I gràcies a aquest territori tan gran, que és Baix Maestrat, Terres de l’Ebre i Els Ports, on no tenim cap frontera al mig perquè el riu Sènia és punt d’unió entre el sud de Tarragona i el nord de Castelló.

  • No canviaries res de tots aquests anys?

No, francament que no. Ho he passat molt bé. Recordo que vaig estar a una boda reial de commemoració a Gandesa, li anaven a posar l’anell al rei, no va voler, va escapar a còrrer, jo estava assentat enterra i em venia de cara i em van vindre tots els mals.

Explora más

Vinaros
12:16 am, April 16, 2024
temperature icon 18°C
L: 18° H: 18°
Feels like 17.81 °C cielo claro
Humidity 63 %
Pressure1018 mb
Wind 5 Km/h