- A la comarca dels Ports afecta amb el pas de la línia de Molt Alta Tensió del Clúster Maestrazgo per damunt d’habitatges a Morella i Cinctorres.
- Bernabé Sangüesa considera un “atropello” la declaració d’utilitat pública atorgada pel Govern d’Espanya i que “s’estan llevant els drets dels veïns i ajuntaments”.
L’Ajuntament de Morella ha presentat el recurs d’alçada contra els projectes energètics que afecten el terme municipal i als dels pobles veïns de Cinctorres i Portell. Este és un projecte Clúster Maestrazgo de l’empresa Forestalia amb la seua línia de Molt Alta Tensió (MAT), la qual travessa els tres pobles de la comarca dels Ports.
La construcció del Clúster Maestrazgo i la seua línia d’evacuació suposa un gran impacte ambiental per als territoris de Teruel i Castelló. Així, la instal·lació dels aerogeneradors generarà la desforestació de 125 hectàrees de terreny, a més de la construcció de 300 quilòmetres de pistes forestals de gran amplada. A més, els 173 quilòmetres de línies elèctriques, les quals travessen la comarca dels Ports, també suposen la desforestació de 90 metres d’ample per allà on passen. Les dades indiquen que es talaran més de dos milions d’arbres, sobretot pins, però també ginebres, xops, i moltes espècies protegides com els diferents tipus de savina d’esta zona. A més, hi ha tres Zones Especials de Conservació (ZEC), incloses en la Xarxa Natura 2000 i una Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA).
L’alcalde de Morella, Bernabé Sangüesa, ha explicat que “ara este projecte apareix separat en diversos parcs eòlics i sols un d’ells amb la línia MAT d’evacuació” i ha destacat que “és curiós que, just el parc que té la línia i que ens afecta directament, és el que no permet presentar recurs d’alçada pel que l’hem hagut de presentar a l’immediatament limítrof”. L’edil ha mostrat “rebuig enfront d’esta decisió, ja que es tanquen les portes a protestar i recórrer tant a les persones particulars afectades com als ajuntaments dels pobles de Portell, Cinctorres i Morella” per este motiu “hem elevat la queixa davant d’esta decisió que menyscabe els drets de les veïnes, veïns i consistoris”.
Finalment, ha conclòs que “amb les últimes decisions, ni l’empresa ni el Govern d’Espanya ha escoltat les raons per les quals no volem que estos macroprojectes energètics estiguen al nostre territori perquè impedeixen la vida i treball del territori basat en l’agricultura i la ramaderia. Creiem que la decisió de donar-li la utilitat pública al projecte no té cap fonament legal i és un atropello als drets dels veïns i dels ajuntaments”.