Buscar
Cerrar este cuadro de búsqueda.

Laura Hidalgo, responsable de la Peníscola Film Office: “Que vinguin unes sèries i altres no, forma part d’una estratègia de comunicació clara”

Facebook
Twitter
WhatsApp
Telegram

Laura Hidalgo és nadiva de Barcelona, però es troba vivint i treballant en aquests moments a la ciutat de Peníscola. Té 43 anys. Va estudiar Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona. Des de l’any 2007 treballa a l’Ajuntament de Peníscola a la Film Office i com a Responsable de Comunicació de l’Ajuntament de Peníscola. Amb ella parlem, entre altres temes, del naixement de la Peníscola Film Office, dels rodatges de sèries com “El Ministerio de Tiempo” i “Juego de Tronos” i de l’impacte turístic que han tingut en la ciutat costanera.

  • Primer de tot, quan és el naixement del Peníscola Film Office?

Jo vaig incorporar-me l’any 2007. Soc periodista, però durant molts d’anys vaig estar treballant a una productora audiovisual a Barcelona mentre estudiava i vivia allí. I aleshores vas coneixent el llenguatge, els termes i la manera en la qual es treballa. Estava en una productora potent, en la qual durant el temps que vaig estar-hi treballant es van rebre diversos Goya… Evidentment, no per treballs meus, però vull dir que estava en una productora d’un nivell alt i allí passaven una gran diversitat de produccions, des de videoclips a sèries i pel·lícules que van ser premiades.

Aleshores, a l’estar relacionada en aquest món, per a mi va ser relativament fàcil endinsar-me en el món audiovisual. A més, tenia contactes i des del primer moment en què vaig començar ja vam començar a tenir peticions per fer xicotets rodatges i coses ambicioses. En aquells primers anys vam tenir el rodatge de Blink, que era l’òpera prima d’un dels il·lustradors de Batman. Després vam tenir la sèrie de El Barco“, d’Antena 3, “El Chiringuito de Pepe”, “Juego de Tronos”, “El Ministerio Del Tiempo”… Han vingut produccions que em van permetre estar encara dins del món de l’audiovisual i les productores van trobar dins del consistori una persona que parlava el seu mateix idioma, cosa que ho feia tot bastant més fàcil.

Oficialment, tot i que s’ha anat duent la tasca des del 2007, ens hem inscrit dins de la xarxa de les Film Office d’Espanya al 2022.

  • Per què van decidir fer aquest pas i oficialitzar-lo?

Perquè vam pensar que la reobertura dels estudis de la Ciutat de la Llum a Alacant, el fet de que València i Alacant capitals estiguessin dins de la xarxa nacional i que aquí a la província de Castelló no hi havia cap municipi ens va fer pensar que podíem liderar aquest moviment i ser el punt de referència dins la província de Castelló per al conjunt de tota Espanya. A més, a través de l’Spanish Film Comission s’estan duent a terme una sèrie de promocions dins del país com un país “filmfriendly” i estar dins de l’estructura on a més hi ha fons econòmics importants a través de l’Spanish Audiovisual Hub, vam pensar que era una bona oportunitat. Per això vam oficialitzar la nostra inscripció com a Peníscola Film Office l’any 2022, tot i que des de molt abans ja estàvem treballant.

Això també ens permet tenir l’oportunitat de tenir comunicació amb oficines de rodatge que ja tenen molta experiència, com per exemple la de Madrid, les andaluses, que tenen molta activitat… I a més, ens permet assistir a fires com a la que hem assistit fa uns dies a Valladolid, a les quals si no eres membre de l’Spanish Film Comission no hi pots assistir. Ens està facilitant tenir més contacte amb la indústria i no només esperar que vinguin produccions, sinó també anar de forma activa allà on estan els “locations managers” i els productors per a dir-los “aquí està Peníscola, que és un lloc molt singular, que pot ser un espai complementari de rodatges que estigueu fent a Madrid o a València, a Barcelona o a Alacant als estudis, i que compta amb una experiència o un bagatge que us pot servir i que podeu rodar sense problema”.

  • Passem al món del cinema. Si no recordo malament, la primera pel·lícula que es va rodar a Peníscola va ser Ana Kadova l’any 1913, però hi ha dues pel·lícules importantíssimes rodades a Peníscola. Una és Calabuch, de Luis Garcia Berlanga, i l’altra és “El Cid”, protagonitzada per Charlton Heston i Sophia Loren. Penses que aquests films van dur a Peníscola a unes cotes altes dins del món del cinema?

Totalment. Fa uns dies vaig estar a Alacant amb un grup de productors nord-americans i la setmana passada vaig tenir a un grup de productors d’Estats Units i Gran Bretanya i algun alemany, i quan els mostrem les imatges del rodatge de “El Cid encara els cridava l’atenció, és a dir, a la gent que està ara en el món del cinema coneix la pel·lícula i reconeix com una fita que en aquell moment una producció de Hollywood vingués a un poblet que era desconegut.

Jo sempre explico el mateix, penso que hi ha una Peníscola abans i després de la pel·lícula “El Cid”. Després de l’arribada del film va canviar l’estructura socioeconòmica de Peníscola, va començar la gran explosió de la localitat com a destinació turística. A finals dels anys 60, durant els anys 70 i els anys 80 que és quan Peníscola va començar a ser reconeguda com a destinació turística i a tot Espanya.

El tema de la relació amb Berlanga ens ha suposat tenir un reconeixement explícit del sector en nivell nacional. Berlanga, que és un director de cine que va reconèixer a Peníscola com la seva ciutat somiada on no només va rodar “Calabuch”, ja que també va rodar París-Tombuctú, que va ser la seva darrera pel·lícula i que respon a una anècdota singular.

  • Quina és aquesta anècdota?

Berlanga va venir aquí a recollir un premi, un reconeixement com a “moro de l’any” per l’Associació de Moros i Cristians, que el reconeixia per la tasca que havia dut a terme durant el seu rodatge de Calabuch i la notorietat que li va dur al municipi. Berlanga es va comprometre amb l’associació que tindrien algun reconeixement en alguna pel·lícula seva.

I efectivament, va venir a rodar part de Paris-Tombuctú al poble, amb gent tan famosa com Concha Velasco i dins d’una de les escenes que es van rodar aquí surt una fila de moros i cristians, i de fet Concha Velasco surt vestida desfilant amb una de les esquadres.

El fet que tant una pel·lícula com altra es rodaren a Peníscola va transcendir molt més que el rodatge, perquè Peníscola va assolir un vincle afectiu amb Berlanga i Berlanga amb la població. Jo crec que quan es parla de la filmografia de Berlanga és inevitable parlar de Calabuch i de Peníscola, perquè era un documental de la Peníscola de l’època, un document amb un valor sociològic i antropològic enorme.

I també podem dir això amb “El Cid”, ja que en l’imaginari col·lectiu de totes les persones del poble que tenen una edat està el rodatge d’aquest film, perquè ens va connectar amb l’exterior i la indústria audiovisual que estava a casa nostra.

Durant els anys, i afortunadament estant jo a l’Oficina de Rodatges he pogut presenciar com a testimoni el fet que en el pas del temps les diferents generacions s’han connectat en aquesta experiència. Els nets i els fills de les persones que van participar en el rodatge de “El Cid” han participat en el rodatge de Juego De Tronos. I això d’alguna manera fa que el cinema, a una ciutat com la nostra, forma part de la història de vida dels ciutadans de la població, i ho fa de manera transgeneracional, ja que totes les generacions tenen alguna anècdota que contar.

Crec que això fa que el fet de ser una “ciutat-plató” sigui alguna cosa més que només una etiqueta, sinó que de veritat forma part dels pobladors d’aquí. I ho fa com un orgull. La gent d’aquí de Peníscola sent que té alguna cosa especial i se senten orgullosos. La capacitat que té la ciutat i que ha sigut valorada per la indústria cinematogràfica al llarg del temps i de les generacions.

Als estudis de la Ciudad de la Luz, compartint amb productors els beneficis de rodar a Peníscola / Font: Laura Hidalgo
  • Parlant del món cinematogràfic, un dels grans escolls són les productores. Com de difícil és tractar amb elles?

La veritat és que les produccions són exigents quant a recursos i a les necessitats que plantegen, però és un sector que té la sensibilitat per comprendre que estan ocupant espais que pertanyen a altres persones. Per exemple, quan vam rodar Juego de Tronos, que és possiblement el repte més important i de producció més exigent, amb molta gent de diferents països i amb un staff de més de 600 persones, va tenir lloc una anècdota molt curiosa.

Vam tancar la meitat del nucli antic per rodar i evitar “spoilers”, però hi havia una senyora gran de 80 anys que havia de passar pel set de rodatge, per la Plaça Santa Maria, per a comprar el pa, perquè si no passava per allí havia de donar tota la volta al poble, i era una persona gran amb problemes de mobilitat. Doncs en el moment en el qual la senyora passava a comprar el pa, es parava la gravació i ja està.

Vull dir, són exigents, sí. Són exigents quant a la professionalitat. Si et demanen que la brigada ha de vallar aquests espais, que la policia faci una sèrie de tasques perquè la gent no entri al set de rodatge, que s’han de moure contra direcció per alguns carrers… Són exigents pel que fa a la rigorositat. Si nosaltres els diem que col·laborarem, els carrers han d’estar tallats, la policia ha d’estar col·laborant…

  • Aquesta exigència té un punt de comprensió també amb la gent que està vivint a la ciutat?

Són també comprensius en la manera que saben que estan ocupant uns espais en els quals, quan no estan ells, la vida segueix. Doncs aleshores la feina és que la vida pugui seguir mentre es fa el rodatge, i és complicat. I de vegades no és senzill, i més en espais com Peníscola que és una ciutadella que té una entrada i una sortida. Si es tanca una de les dos, causa una sèrie d’incomoditats als que viuen especialment al nucli històric, que és on es roda.

Això se supleix amb la paciència dels veïns i la repercussió i la promoció que venen associats a aquests rodatges aquí a Peníscola. El 90% de la gent viu del sector turístic i penso que la majoria de la gent veu amb bons ulls les exigències que posen les productores, que també depenen en gran part del temps que estan. No és el mateix si roden un dia que si en roden deu.

Els problemes que poden causar els rodatges poden ser els mateixos que causa un esdeveniment esportiu o un cultural, en el qual també es tallen carrers o alguna obra important. Crec que en aquest sentit la població és comprensiva. I les productores requereixen serietat en els compromisos que tenim.

Teniu en compte que quan ve una producció no sols ha de posar de la seva part el veïnat o l’Ajuntament, sinó també altres administracions, perquè si han de rodar a la platja, necessitem permisos de Costes, en el Parc Natural necessitem permisos de Natura i de Costes… Hi ha una sèrie de qüestions que s’han de tramitar de manera diligent i això és el que volen les productores. Serietat i rigorositat que jo penso que per ara Peníscola està complint.

  • Ara que estàvem parlant del rodatge de la popular “Juego de Tronos“, on Peníscola era la ciutat de Mereen i amb estrelles de l’alçada de Peter Dinklage i Emilia Clark, com valoreu que una productora com HBO hagi triat la ciutat de Peníscola per rodar una part important d’aquella temporada?

Aquí van venir l’any 2015 i la sèrie es va estrenar l’any 2016. Peníscola surt en nombroses imatges de 3 capítols diferents.

Què suposa per a nosaltres? En primer lloc, el reconeixement de la singularitat de la població i la seva aposta per l’audiovisual. En segon lloc, va posar a prova la nostra capacitat per a acollir un rodatge d’aquestes proporcions, que en aquella època era pràcticament impossible. I finalment, crec que ha sigut una carta de presentació, perquè ara quan rebem a productors internacionals, no és el mateix dir que al teu currículum està la sèrie més vista de tots els temps que no estiga.

Per això quan ens entrevistem en gent, sobretot en nord-americans o productors britànics, el fet que Game Of Thrones hagi rodat aquí és una garantia, perquè pensen que si la sèrie ha pogut rodar sense problemes, qualsevol producció és possible.

Ha reforçat el nostre orgull com a ciutat de cine perquè HBO s’ha fixat en nosaltres. També ha sigut una prova de foc i una carta de presentació, perquè poder incloure en el nostre currículum a Juego de Tronos és meravellós. Després d’aquesta sèrie, la BBC va venir a fer una localització tècnica per a fer una sèrie molt important que després es va acabar rodant a Sud-àfrica, que és la sèrie Troya.

Van estar aquí mirant el Parc Natural, però finalment van decidir dur-la a Sud-Àfrica. Però el fet que una gran televisió com és la BBC plantegi venir a Peníscola a gravar una gran sèrie és un orgull per a nosaltres. I això no hauria sigut possible si no haguéssim tingut Juego de Tronos.

També vam tenir l’oportunitat d’acollir un spot de Bud Light, de la marca Budweiser, ambientat en la sèrie de l’HBO, i si no haguéssim rodat la sèrie no s’hauria fet. I un d’aquests spots es va passar el dia de la Superbowl. Estar en contacte amb la indústria a eixe nivell hagués estat complicat sense Joc de Trons. Ara parlem en productores de tu a tu. Et deixen de veure com un petit poble pesquer i et veuen com una zona competent per a qualsevol tipus de rodatge.

Peter Dinklage (esquerra) i Conleth Hill (dreta) durant el rodatge de Juego de Tronos a Peníscola / Font: Google
  • Passant a Espanya, aquí s’han rodat capítols de “El Barco”, “El Chiringuito de Pepe” i de “El Ministerio del Tiempo”. Mediaset, Atresmedia i RTVE. Una sèrie de comèdia, una sèrie històrica i una sèrie d’intriga. Aquesta diversitat en les produccions mostra que Peníscola és una ciutat on es pot gravar qualsevol contingut televisiu?

Esclar. A més que està rodat en espais diferents. “El Chiringuito de Pepe” buscava un entorn de platja que hagués pogut ser qualsevol del país, però crec que nosaltres tenim la millor, per això van rodar aquí. Després, “El Barco” va rodar unes escenes al Parc Natural perquè també tenim la singularitat que som l’únic tram de costa verge sense referències d’edificis constructius a la costa mediterrània des del Cap de Creus fins al Cabo de Gata. Per tant, no podien rodar en cap altre escenari que no fos aquí. I aquest escenari de rodatge és diferent del de la platja nord.

“El Ministerio del Tiempo” es va enamorar del nostre patrimoni arquitectònic, especialment del castell, que és on es grava tota l’acció principal de la sèrie. Això demostra que en un espai molt menut hi ha espais molt diferents i molt versàtils, perquè Peníscola pot ser Peníscola, però pot ser altres llocs, i això la indústria ho valora molt. De fet, “El Ministerio del Tiempo” va venir a rodar al Parc Natural també, però no era Peníscola, era Punta Umbría als anys de la Segona Guerra Mundial, però les platges de Huelva no són iguals que les de l’època de la IIª Guerra Mundial, així que van venir aquí.

Quan van venir aquell “shooting”, aquell rodatge, es van enamorar del castell, de la història del Papa Luna… Sabeu que el creador de la sèrie, Javier Olivares, és un enamorat de la història i després de venir a gravar van crear un capítol específicament per a rodar a Peníscola. Això és la màgia de la localització. Que un productor vingui, s’inspire en l’espai i que cree un contigut “ad-hoc” és per a nosaltres un regal i una promoció i divulgació de la nostra història en prime time a Televisió Espanyola.

  • D’entre Atresmedia, Mediaset i RTVE, amb quina de les tres ha sigut més difícil treballar?

La veritat és que ha sigut un plaer treballar amb les 3. Possiblement, la que més feina ens va donar va ser Mediaset, però no per conflictes o problemes, sinó perquè van rodar molt més. Van rodar 18 capítols del que el 30% de les imatges eren exteriors. Això també és un esforç molt gran que fa la productora. Vam rodar moltes setmanes aquí, en els que els decorats es montaven i es desmontaven quan venia l’equip de rodatge, fins i tot a causa de l’èxit de la sèrie, que va fer més d’un 24% de share i 4 milions d’espectadors es va ampliar la temporada i vam haver de rodar a la platja a ple agost, amb tots els inconvenients que això suposava. Va ser una sèrie que va estar rodant molt de temps.

RTVE i “El Ministerio del Tiempo” va plantejar-nos un repte molt important perquè vam haver de tancar el castell durant una setmana, amb la col·laboració de la Diputació Municipal, que va entendre la importància de rodar eixe spot per a Televisió Espanyola que ens feien del monument. A més, vam haver de retirar moltes estructures metàl·liques i després tornar-les a montar. Pel que fa a la logística, aquesta va ser més complicada perquè vam haver de tenir el monument tancat durant una setmana, perdent així tots els ingressos que podien percebre. Tot té la seva part de complicació.

Pel que fa a “El Barco” i a Atresmedia, el rodatge no va suposar cap problema. L’únic és que la productora va tenir la tramitació dels permisos i, vulgues o no, això porta el seu temps. Cap producció és fàcil i cap producció és difícil si es posen les ferramentes sobre la taula i treballem tots junts, però clar, no és fàcil.

Quan a tu et ve una producció d’envergadura, perquè per a una producció pàtria estem parlant d’un staff de 80-100 persones, que es mouen, ocupen espais… No és una cosa que sigui fàcil de coordinar en l’àmbit logístic i exigeix un gran sacrifici per part de la Brigada Municipal i de la Policia Local.

Però fins al moment només puc tenir paraules d’agraïment, sobretot per al personal de l’Ajuntament, tant la Brigada Municipal com la Policia Local. No distingim entre produccions més o menys importants. Tot té la seva cosa, i la importància de treballar coordinats i que cadascú faci la part que li toca fa que s’aconsegueixin els objectius.

Visita guiada de Peníscola amb els productors americans i europeus / Font: Laura Hidalgo
  • Parlem dels extres. A l’hora de triar-los, el procediment el porta la mateixa productora o l’Ajuntament?

Depèn. Per exemple, al “Chiringuito de Pepe”, on la figuració era molt escassa, s’intentava que tingués la major verosimilitut possible. Si rodàvem al port, intentàvem que la majoria dels figurants fossin mariners de veritat, que fora gent de l’entorn del poble. En aquest sentit, sempre s’ha col·laborat. Al port s’ha rodat dins de la llotja, en els voltants, perquè una de les protagonistes era pescadora. La veritat és que mai hem tingut cap problema.

Després vam necessitar molta figuració en una escena que es gravava a la platja en la qual es feia un concurs d’espetos entre Peníscola i Benicarló, i sí que es va fer un petit càsting. A l’Oficina de Rodatges li passen el perfil de la gent que necessiten i tu mobilitzes especialment a les escoles de teatre de la zona o gent del municipi que acostumen a respondre positivament.

En el cas de “El Ministerio del Tiempo” sí que va ser una mica diferent, perquè necessitaven figurants d’un tipus concret. Havien de semblar caballers templers, és a dir, xics alts, forts, la majoria castanys, amb barba, el pèl llarg… Aleshores el càsting el va dur a terme la productora, també acceptant gent que nosaltres vam buscar. Si parlem de Juego de Tronos, el càsting va ser molt diferent, perquè van ser més de 2.000 persones. Vam fer una crida ciutadana i va venir gent de tota la província. Els vam facilitar el pavelló perquè es puguessin fer les proves.

Cada producció és diferent. El que és semblant és que les productores es recolzen en la prescripció que tu fas des de l’Oficina de Rodatges per a tot, tant per la figuració com per la contractació d’un càtering com per a moltes altres coses. Nosaltres tenim un llistat de proveïdors de serveis que els facilitem perquè ells puguin desenvolupar la tasca i també perquè usin el comerç local. En un programa de cuina que vam tenir recentment, els vam prescriure totes les verduleries del municipi. Ells al final fan el que volen, però nosaltres prescrivim la figuració i els comerços locals de la zona.

  • Abans m’has comentat una reunió que va haver-hi a Valladolid per a ser lloc de rodatge de diverses produccions. Segons tinc entès heu tingut reunions amb MARVEL, Paramount i Netflix. Com han anat aquestes reunions?

Doncs han anat molt bé. El format de la fira de Valladolid, que es diu Shootings Location Marketplace, em pareix que és molt operatiu i enfocat molt des del punt de vista comercial. Allí hi ha uns despatxets on estaven els diferents productors, i tu com a Peníscola anuncies dins de la fira que assistiràs. Tu demanes unes certes reunions i els productors decideixen si les accepten o no. Poden veure’t a tu o parlar amb Madrid, Barcelona…

En aquest cas nosaltres vam veure que hi havien productores internacionals de primeríssim nivell i vam apuntar a les que tenien més capacitat de producció i vam veure que la majoria responien positivament. Vam anar a presentar Peníscola a les grans productores i també al “Location Manager”, que són persones que són autònomes que fan scoutings de llocs singulars a tot el món per a fer produccions concretes. En el nostre cas van mantenir més d’una vintena de reunions i l’acollida va ser espectacular. Pensen que Peníscola té una cosa que és especial sobretot per als nord-americans, i és una cosa que vam veure en el Film Trip.

La majoria que venen de Califòrnia i Los Angeles tenen unes platges espectaculars, espais naturals impressionants, tenen edificis de tot tipus… El que no tenen són edificis històrics. No tenen edificis de l’Edat Mitjana ni una ciutat amurallada amb muralles del segle XVI i XVII. El que els encanta veure és que la ciutat amurallada està molt ben conservada i això ells no ho tenen. Igual aquí que a Edimburg, a Alemanya, les grans ciutats medievals franceses… Doncs aquí, a Espanya, que ens estem publicitant com un país “film-friendly” amb espais localitzats amb una riquesa arquitectònica que fa que gent dels Estats Units o de Gran Bretanya vinguin a rodar aquí perquè allí no ho tenen.

Això és una de les coses que més ens va cridar l’atenció. També la semblança de Peníscola en les illes gregues, o en Dubrovnik, o en el Mont de Saint Michel… Les referències que tenen i les semblances amb alguns espais molt singulars europeus que també coneixen els va deixar bastant al·lucinats. Això potser no té un retorn immediat, però el fet que Peníscola es conega més dins de la indústria i que dins del panorama espanyol siguem referència, això acabarà donant rèdits a mig i llarg termini. Personalment ho defenso molt i tinc la sort que els principals polítics de Peníscola, amb Andrés Martínez al cap, tenen confiança amb la nostra visió.

Reunió de Laura Hidalgo amb un dels productors durant la Shooting Locations Marketplace / Font: Laura Hidalgo
  • Aquestes grans produccions han fet que l’interès turístic de Peníscola hagi augmentat envers altres anys?

Avui hem estat fent un estudi de les dades que vam treure de l’últim Nadal amb el tema de Ferrero Rocher, que no és un rodatge en sí, però és la participació en una campanya publicitària en l’àmbit nacional que ens ha reportat una publicitat total gràcies a la difusió dels mitjans audiovisuals.

Amb les xifres a la mà, hem de dir que abans de les produccions cinematogràfiques audiovisuals, Peníscola ja era una destinació turística, però no tinc cap dubte que “El Chiringuito de Pepe” li va recordar a molta gent que Peníscola estava on estava, que “El Ministerio del Tiempo” va recordar la riquesa patrimonial cultural e històrica que tenim en aquest poble, i no em queda cap dubte que els fans de Juego de Tronos van conèixer una Peníscola diferent.

Crec que és indiscutible. De vegades no podem quantificar els visitants, però quan vaig arribar a l’Ajuntament, l’alcalde em va dir “Mira Laura, jo vull surtir als mitjans de comunicació. Vull sortir a la tele no sols quan ens inundem“. I crec que això ho ha facilitat. Que Peníscola estigui a l’imaginari col·lectiu, que recordem sistemàticament a la part amb la indústria cultural… La gent no ve a Peníscola per inèrcia, hem d’estar recordant-lis que tenim una extraordinària oferta gastronòmica, per això els programes de cuina, que tenim unes platges collonudes, per això els rodatges de les sèries, que tenim un patrimoni excepcional que només està aquí…

El fet que vinguin unes produccions i altres no, no és casual. Nosaltres vam tenir la possibilitat de fer un reality com Gandia Shore per part d’una televisió anglesa, i ho vam rebutjar. Forma part d’una estratègia de comunicació que vinguin unes sèries i altres no…

  • Donar una imatge al món…

Efectivament. Nosaltres rebem a totes les productores, però hi ha formats que possiblement no ens interessen, com el cas del reality que us he comentat, perquè no és el nostre poble objectiu. Avui en dia és indiscutible que l‘aliança que hem construït amb la indústria audiovisual ens ha reportat moltes més visites i, quantitativament, on sí podem fer més números és fora de la temporada alta.

Per exemple, el fenomen de les llums de Ferrero Rocher i que l’any següent continuarem en el concurs com a padrins d’una altra destinació que també vam col·laborar perquè guanyara, el fet que nosaltres invertíssim més de 100.000 euros en l’enllumenat de Nadal per ampliar tota la llum amb l’estètica de Ferrero Rocher al casc antic… Les dades demostren que l’ocupació hotelera en els mesos d’hivern en el 2019 abans de la pandèmia i després de Ferrero Rocher són indiscutiblement diferents.

Mostren que l’allargament de la temporada turística a Peníscola és cada vegada major. Ara estem treballant de febrer fins a novembre i si vosaltres veniu qualsevol cap de setmana de l’hivern trobareu gent a la ciutat, cosa que fa 20 o 25 anys no passava. I això crec que inequívocament tot el que fem perquè la localitat tingui una projecció més enllà de la comarcal o de l’autonòmica ens ajuda a ajudar a arribar a les llars de tot el país i està resultant molt positiu.

Foto grupal dels membres del Shooting Locations Marketplace / Foto: Laura Hidalgo
  • Passant a un territori més individual, quines són les sèries i les pel·lícules preferides de Laura Hidalgo?

Primer t’hauria de dir que tinc poc de temps per a veure la tele, però et puc dir les que estic veient ara. Es que en tinc moltes preferides que he anat veient repetidament. Ara per exemple estic veient una sèrie que parla sobre política i polítics que es diu “Sucesor Designado” que està ara a Netflix. Està protagonitzada per Kiefer Sutherland i parla de com un president dels Estats Units ha de reconstruir el seu gabinet després d’un atemptat terrorista al Capitoli.

M’agraden molt les sèries de política, sobre comunicació política…

  • Com House Of Cards, per exemple…

Exacte, House Of Cards, The West Wing (El ala oest de la Casa Blanca), que va ser la primera que vaig veure, Borgen… Són sèries que m’interessen perquè estic dins de l’entorn de la política i em criden molt l’atenció. També ho fan les sèries policíaques, que també és un gènere que m’atrau. Però també veig sèries romàntiques com “Los Bridgerton”.

Les sèries històriques i amb tints romàntics també m’agraden molt, ara per exemple estic acabant de veure Outlander. Però també m’agrada molt Juego de Tronos, la ciència-ficció, pel·lícules com la trilogia d’El Senyor Dels Anells, Harry Potter també... El meu gust és molt diferent.

Si em preguntes qui m’agradaria que vingués a rodar aquí, m’agradaria moltíssim que Almodóvar pugués venir a rodar aquí, o Amenábar, o Bayona… Els grans cineastes del nostre país que han dut el cinema espanyol a l’estranger m’agradaria molt que vingueren. Tant de bo vinguen produccions que posicionen a Peníscola en el mapa.

  • Què li diria Laura Hidalgo a la gent que vol gravar la seva pel·lícula a Peníscola?

Que es trobaran un equip de treball compromès i amb experiència que els posaran facilitats i que no s’arrepentiran.

  • Què li diria Laura Hidalgo a la gent de Peníscola?

Gràcies, perquè sense la seva col·laboració i complicitat res del que fem seria possible, perquè com dic els rodatges són incòmodes. Així que gràcies i perdó si en algun moment hi ha hagut alguna molèstia.

  • Què li diria Laura Hidalgo a la Laura Hidalgo d’abans d’entrar a l’Ajuntament de Peníscola?

Li diria que estigue tranquil·la que tot surtirà bé. La tasca que duc a terme insisteixo en el recolzament de l’equip de Govern. En un moment donat vam apostar per la indústria audiovisual en una qüestió que a mi m’ocupa moltes hores de treball i que em lleva temps d’altres coses que possiblement m’agradaria més fer, però tinc un deute amb la ciutat de Peníscola, perquè jo aquí he trobat a l’home de la meva vida i he format una família, sense ser jo d’aquí.

Vaig tenir una genial acollida per la família del meu marit i si en alguna manera he pogut aconseguir promocionar la ciutat és un agraïment a la ciutat que em va acollir i de la qual em vaig enamorar. Tinc la satisfacció de poder-la promocionar a través de la indústria audiovisual.

Jo crec que la Laura de l’any 2006 ni s’ho imaginava. I després de més de 16 anys en aquesta tasca li diria que estigués tranquila, que es continués formant, perquè he hagut d’estudiar apart de la carrera de Periodisme que ja portava d’abans, i que tindrà molta sort, perquè em considero una persona molt afortunada per poder fer el que faig.

Explora más

Vinaros
10:26 pm, May 26, 2024
temperature icon 21°C
L: 21° H: 21°
Feels like 21.16 °C nubes
Humidity 89 %
Pressure1017 mb
Wind 3 Km/h