Mª Ángeles Pallarés és nadiva de Canet Lo Roig. Ha estudiat en la Universitat Politècnica de València i a la Universitat Isabel I, on va aconseguir el màster en Business Administration. Ha treballat a diverses empreses de la Comunitat Valenciana. A més, a partir de l’any 2011 esdevé alcaldessa de Canet Lo Roig amb el Partit Popular, càrrec que ha ostentat durant quatre legislatures amb majoria absoluta. A més, des d’aquestes darreres eleccions és la vicepresidenta en l’Àrea Econòmica de la Diputació de Castelló. Parlem amb ella, entre altres temes, sobre el recorregut que ha tingut Canet baix el seu mandat, els resultats electorals i la conciliació entre la feina de la Diputació i l’Ajuntament de Canet Lo Roig.
- En primer lloc, volem saber com va arribar Mª Ángeles Pallarés a la política municipal?
Jo vaig començar les eleccions l’any 2011. Era la primera vegada que em presentava, mai havia estat abans a l’oposició, a cap partit i a cap lloc. Em va venir a buscar el PP del poble. Jo vaig ser mare, jo treballava a Castelló i César, que és el segon, em va començar a dir “va, tienes que venir…”. I al final em van embolicar.
Aleshores em vaig deixar la feina, perquè jo treballava a Onda, em vaig posar a treballar al març i pocs mesos després vam guanyar les eleccions.
- En el moment que vas rebre la notícia que vas guanyar les eleccions del 2011, suposo que la teva reacció va ser d’incredulitat…
Aquí al poble va ser d’incredulitat, perquè duien 32 anys de govern socialista. Mai havíem canviat de govern. Des de les primeres eleccions l’any 79 fins al 2011. Però cap ni més, aquí no va governar ni Izquierda Unida ni ningú més. Sempre el PSOE.
Aleshores va ser una sorpresa enorme, estaven tots al·lucinats.
- Les converses amb l’oposició han estat sempre fluides o hi ha hagut conflictes?
L’alcalde Eleuterio es va quedar de regidor a l’oposició. Aleshores era prou complicat, perquè 4 persones noves que mai havien estat en política acabaven d’entrar. L’únic que havia estat en política era César.
Era complicat perquè nosaltres érem prou nous i hi havia un lío enorme montat. L’alcalde no tenia ordinador, era un home agricultor, no hi havia dades, no hi havia informació, el secretari també era un home bastant peculiar… Va venir Montoro amb el “Plan de Pago a Proveedores”, teníem quasi 30.000 euros per pagar de factures pendents. Vam haver de fer un pla de proveedors l’any següent, el 2012, de 300.000 euros que hem acabat pagant enguany al maig.
- Podem dir que va ser una nova era…
Totalment. Sense cap mena de dubte.
- Uns resultats que es van repetir l’any 2015, amb el Partit Popular aconsegueix 4 regidors i el Partit Socialista en va aconseguir 3. Aquesta segona majoria absoluta suposo que va sentar entre les files populars com una renovació de la confiança.
La primera vegada no guanyes tu, sinó que perd el que està, perquè el que acaba de guanyar encara no manava. Jo feia 10 anys que vivia fora de Canet. Encara que jo fos de Canet tota la vida, jo no vivia al poble.
Per això és el que et deia, jo crec que el primer cop guanyen més les ganes de canvi i perd el que estava al poder, però el segon cop ja et coneixen a tu, i tant si guanyes en el 15, en el 19 i en el 23, es demostra que a la gent li agrada el teu pla per al poble.
- Durant aquesta legislatura es va crear el Consell d’Infants, per a recollir les propostes de la gent més jove. Creus que és necessari escoltar a la joventut per fer-la partícip de la política municipal?
Els meus fills tenen 15 i 13, quan jo vaig entrar a l’Ajuntament en tenen 1 i 3. La meua tinent d’alcalde tenia també dos xiquets una mica més grans dels meus, però només per un any. Aleshores, va ser un canvi molt gran.
Vam obrir una guarderia, que no hi havia. Els xiquets no tenien activitats extraescolars. Després el col·legi nou, que el vam estrenar aquesta legislatura, però portem molt de temps per a construir-lo. El que vull dir és que va ser un canvi total.
D’aquí ve la idea de crear el Consell, per tenir als xiquets partícips de la vida pública, com per exemple saber qué és el que volen als parcs públics…
- També es van dur a terme les obres de reparació i de conservació de la cornisa de l’Església de Sant Miguel. Per què es va tardar tant a fer aquestes obres?
Sí, perquè sempre teníem problemes, perquè es caien trossos i resultaven perillosos… L’Església és un edifici del Bisbat. Ells són els propietaris i havíem d’anar a demanar les ajudes a la Generalitat i a altres llocs.
Al final, i després de queixar-nos tant a la premsa, el mateix any la Generalitat no va tenir més remei que donar-nos l’ajuda. Però també Javier Moliner es va posicionar i ens va donar 80.000 euros per arreglar el campanar, i ho vam arreglar tot a la vegada.
Aquí ja saps que hi ha molt de vent, i caien moltes pedres. Ara, amb aquest conveni, almenys a l’exterior, ja no passa. I també hem fet un tercer conveni per arreglar la cúpula.
- Creus que els Ajuntaments dels pobles com Canet Lo Roig estan sols a l’hora de defensar el seu patrimoni històric?
El problema és que el patrimoni històric de molts de pobles no els pertany, és del Bisbat o d’una altra administració. Normalment, els Ajuntaments que tenen les seves pròpies ermites o el seu patrimoni històric el tenen ben cuidat, però és molt costós i les ajudes són molt complicades.
Per exemple, a nosaltres ens van cedir l’Ermita d’El Calvari. Ens ha fet un conveni l’Església durant 50 anys. El problema és que tu no pots demanar ajudes per un bé que no sigui municipal.
- Arribem al 2019, on es torna els mateixos resultats. A més, el que es veu és que no hi ha cap força de la denominada “nova política” com Ciutadans, Compromís o Unides Podem que haja entrat al govern de la localitat. Per què no ha ocorregut això a Canet?
A la majoria dels pobles menuts, excepte a La Jana que va entrar Compromís i a algun altre, no hi ha prou gent per a tants de partits polítics. No és com a les capitals de comarques com per exemple Vinaròs, on hi ha una gran quantitat de partits.
Als pobles costa molt, perquè som el que som, i la política no està de moda. A Sant Mateu va sortir Ciutadans, però poca cosa més. Aleshores és molt complicat.
- Amb l’arribada d’aquests partits s’ha posat en valor la “política de pactes”. Aquí a Canet han pactat alguna mesura amb l’oposició?
Apart que sempre hem tingut majoria, t’he de dir que algun cop el pressupost ens l’han votat a favor. Normalment, es fa abstenció, perquè són uns comptes que no els han fet ells.
Si de tant en tant ens proposen alguna mesura per al pressupost i nosaltres li diem: “Perfecte, valoreu. Tu dis-me d’on m’ho treus i on ho posem“. Teoritzar és molt bonic, però tenim els comptes i no t’expliquen al final
Al final es busquen mesures populistes com “donam més diners per a camins“, però sense concretar res. I al final, nosaltres tenim la majoria i no hem de pactar molt.
- Com has comentat amb anterioritat, durant aquest termini s’adjudica el nou projecte del col·legi Araboga. Va ser complicat trobar els terrenys per a fer-lo?
No, els terrenys ja estaven. El vam fer al mateix lloc on estava l’anterior. Ja eren de l’Ajuntament, i el col·legi estava fet des dels anys 60. Al costat dels terrenys del col·legi es veu que hi ha un centre social. Es va fer als anys 80 o 90 i va agafar un tros de parcel·la del cole. Aleshores vam tenir problemes perquè quan volíem fer el nou ens van dir que no teníem els prou metres. Hi havia un edifici dins dels metres que havíem d’assolar.
Al final vam arribar a un acord i no vam tirar l’edifici. No ens va informar ningú que estava dins de la parcel·la d’educació i vam tenir una mica de problemes amb tot això. Però quan vam fer una segregació i ho vam dividir i arreglar tot, ja ens van donar la delegació de les competències del col·legi, que va ser el primer construït de tota la Comunitat Valenciana complet, no en reforma.
- Durant el període que es va construir el col·legi, els alumnes van haver d’anar a uns barracons. Si no recordo mal, durant uns quants dies van haver de fer classes aquí a l’Ajuntament. Suposo que va ser complicat fer feina amb tots els alumnes…
Van posar a alguns xiquets aquí i altres van anar a un altre edifici que tenim que es diu el Palau dels Piquers. Després ens monten els barracons i esclata la pandèmia de la Covid-19. Aleshores, els barracons van durar un mes.
El col·legi es va acabar en plena pandèmia. Es va fer una obra d’un milió i mig d’euros. Sense parar de treballar. Es va començar el gener del 2020 i es va acabar el Nadal de 2021, en 1 any.
- Ara que em parles de la Covid-19, com de complicat va ser per un poble com Canet lluitar contra els efectes d’aquesta pandèmia?
L’any de la Covid va ser l’any que menys gent es va morir a Canet, perquè la gent estava super mentalitzada de no sortir al carrer si no era estrictament necessari. Es va crear un grup voluntari de gent jove que anava per les cases a portar les compres de la gent, anaven a les farmàcies a buscar les comandes….
Estaven coordinats amb l’Ajuntament, i tot va anar molt bé. Si feia falta repartir mascaretes parlaven amb l’Ajuntament, preparàvem la comanda…
- Passant al 2022, s’anuncia la restauració de la Plaça Espanya amb el projecte “Els Bancals de Canet”. Aquest projecte obeeix a un criteri més turístic o a buscar millorar els espais del poble?
Turístic no perquè és la plaça que està davant de l’Ajuntament. Aquesta plaça era un pàrquing, no tenia res. Aleshores què passa, que aquí tenim l’Hogar del Jubilat, i aleshores l’havíem de fer accessible. I la rampa no complia amb les normes d’accessibilitat, era molt empinada i molt estreta.
Aleshores vam fer la reforma i, pensant en això, la vam presentar al CRU (Concurs de Regeneració Urbana) de la Diputació de Castelló i vam crear una tercera menció. Això resolia el problema de l’accessibilitat de l’edifici i és el que vam fer. Van presentar-lo a l’espai, al final la proposta ens va agradar, va tenir una tercera menció i al final vam decidir fer-lo.
- Arribant a les eleccions del 2023, el Partit Popular ha aconseguit la seva quarta majoria absoluta amb 5 regidors, 1 més que a les anteriors. Aquest regidor de més demostra que les polítiques que ha dut el Partit Popular són les correctes?
Sí, totalment. Totes les coses que s’han fet són importants per al poble, ja que un col·legi no es fa cada dia. Al final tot això la gent ho agraeix.
Ara hem posat en marxa un servei de comedor per a la gent gran, aprofitant el gran espai que tenim al col·legi Aratoga, que és de restaurant total, per a fer-lo més rendible. I aquestes coses al final la gent les veu i les valora a les urnes.
- Buscant millorar la qualitat de vida…
Efectivament. Intervenir en la qualitat de serveis, la guarderia que no ha parat… Tot això al final la gent ho agraeix.
- Una de les mesures que ha comentat en diverses entrevistes ha sigut la reducció de la pressió fiscal a través de la baixada d’impostos i les bonificacions fiscals. Em podria dir quins són els impostos específics que té pensat baixar?
El que volem fer aquesta legislatura enguany no ho hem aplicat encara perquè hi ha una incertesa total. Quan vam fer el pressupost, encara no hi havia Govern, no sabíem el que anem a ingressar els Ajuntaments… Aleshores no és un any encara per tocar res, encara que aquest any hem acabat de pagar el prèstec i podríem disposar dels diners. També s’ha de dir que és l’any amb la inflació més alta i s’ha de ser un poc caute amb els comptes municipals.
Al llarg d’aquesta legislatura tenim l’IBI a un tipus de gravamen de 0,9 i voldríem baixar l’IBI. I si no podem, fer comun refundidor de la resta de taxes e impostos per a llevar balcons i miradors. Aquest any hem hagut de pujar la taxa de recollida de basures perquè ens està costant molt més del que teníem licitat, però al final el que es vol fer és deixar-ho tot ben agrupat.
Però sí, m’agradaria baixar l’Impost sobre Bens Inmobles 1 punt o 2 perquè és el que tot el món té. I després fer un estudi de fiscalitat al llarg d’aquest 4 anys.
- Quins són els sectors que buscarà potenciar en aquesta legislatura?
Canet és agricultor i ramader principalment. Encara que tenim una mica de turisme en tres o quatre cases rurals que això sempre és important. Som ramaders i agricultors, i a aquesta gent els hem d’ajudar, pavimentant els camins perquè els puguin gastar i ajudar-los en el que faci falta, perquè tenen una gran quantitat de problemes en les normatives prohibitives, com per exemple els purins.
Totes competències que no són de l’Ajuntament. Del que passa al seu terme només té un 5% de competències, no tenim ni les de Medi Ambient, ni les d’Agricultura, ni en res. Al final no pots gestionar ni el teu terme. Si vol una granja i se la vol montar, nosaltres hem de demanar permís a Conselleria.
Aleshores en tot en els que puguem ajudar, millor. Ara tenim la iniciativa de fer una planta de biogàs. Des de l’Ajuntament hem intentat donar totes les facilitats perquè puguin tirar els seus purins. Al final és ajudar-los dins de les teves possibilitats en el que pugui.
- Entrem en terreny de la Diputació. Vosté esdevé diputada l’any 2019. Com és entrar per primer cop a la Diputació de Castelló?
Estàvem a l’oposició, així que una mica més light, la veritat. Quan arribes no és el mateix la voràgine d’agafar l’àrea i fer el pressupost que és responsabilitat teva a estar a l’oposició que estàs a la rereguarda.
Vam entrar a l’oposició després de molts d’anys, que no ens ho esperàvem i va ser una cosa inesperada i després ens vam haver de posar les piles per revertir la situació que així ha acabat sent al final. Aleshores vam haver de fer molts kilòmetres per la comarca, xafant molts de pobles… I al final ens ha donat bon resultat.
- Un resultat que ha quedat plasmat a les eleccions d’aquest any 2023, on el PP ha recuperat la Diputació i vosté ha sigut elegida vicepresidenta en l’Àrea Econòmica. És difícil balancejar ambdós llocs de treball?
És el doble o el triple de feina. Intento estar a Canet dilluns i dimecres unes hores fixes perquè al final t’omplirien l’agenda i no estaries mai. Però al final al meu company li hem ficat dedicació aquí perquè jo no tinc dedicació aquí, sols a la Diputació, perquè estigui aquí i done la cara quan jo no estic a qualsevol veí, advocat, regidor… Perquè no pot ser que no hi hagi ningú que ajudi i que estigui pendent del que passa dia a dia al municipi.
Ens intentem compaginar, però ficant-nos al terreny, perquè tot és nou i quan comences a una nova feina tot és més complicat. A mi m’agrada molt anar voltant pels pobles, però per exemple els dimarts sí que estic a la Diputació perquè és quan tenim els plens, les reunions… Intentes arribar a tot i donar-li el 100% de la feina i del temps que tens.
- Passem a la part final de l’entrevista. Què li diria Mª Ángeles Pallarés als seus voltants de Canet?
Que ho intentarem fer igual que ho estem fent ara o millor. Que la nostra dedicació pel poble és absoluta i que crec que així ho hem demostrat durant tots aquests anys.
- I al conjunt de la gent de Canet?
Els diria el mateix. Nosaltres governem per a tots. No anem per “aquest m’ha votat, aquest no…” Tu quan governes has de pensar en el poble i fas durant quatre anys el que penses que és millor per al poble. Hem de reformar la piscina, hem de fer moltíssimes coses, tenim molts de ponts que s’han d’arreglar…
- Finalment, què li diria la Mª Ángeles Pallarés del present a la que va convertir-se en alcaldessa l’any 2011?
Potser li diria que s’ho agafés amb més calma, no val la pena tenir tants moments d’estrés. Que s’ho agafe tot amb més calma que igualment s’aconsegueix tot i passa tot.
Jo crec molt en el karma, i al final les coses roïnes aporten coses roïnes i el que és bo serà. Al final hem fet les coses en molt pocs anys i el que sigue, serà.
