Ushuaia. Pels vols de Nadal varies persones coincideixen en un bar de sorprenent nom polonès: el Katowice Cadascun carrega una història que va explicant per justificar els motius que l’ han empès a viatjar, en unes dates de retrobament familiar, a la “fi del món”, segons el reclam turístic de la ciutat.
Liverpool, Paris, Polònia , Ucraïna, Xile, Mèxic o Xàtiva entre altres són alguns dels indrets als que Joan Benesiu ens transporta en una novel·la on els personatges, tant els reals com els ficticis, s’enfronten, amb dignitat malgrat la derrota, a situacions, de vegades molt tràgiques narrades amb sobrietat i sense caure en el “dramatisme”.
Entre els viatgers que escolten, atentament i sense interrupcions, al voltant d’una taula, seu el narrador/escriptor cavil·lant històries manllevades que li permetin amagar, quan arribi el seu torn de paraula, unes motivacions poc esclarides.
Gegants de gel, l’obra escollida pels clubs de lectura Àgora i Les Ones per celebrar una tertúlia conjunta, el passat 3 de juliol, amb la grata presència de l’autor i la col·laboració de l’Ajuntament i la Biblioteca de Vinaròs, no va ser la primera novel·la de Joan Benesiu (Beneixama, 1971).
Després d’haver guanyat amb Intercanvi (Bromera) el Premi ciutat de Xàtiva l’any 2007, haver escrit assaig i contes que han obtingut diversos guardons i d’haver col·laborat en publicacions culturals, s’autoedita Els passejants de l’illa de Xàtiva (2014). Una excel·lent crítica de Manel Baixauli comporta la publicació a Edicions del Periscopi (2015) amb el títol Gegants de gel i els premis LLibreter de Narrativa i Joan Creixells.
Posteriorment, ha publicat Serem Atlàntida (Edicions del Periscopi), Premi ciutat de Barcelona (2019), Trieste. Una ciutat a plec de mapa (Edicions de la Universitat de Barcelona, 2024) i Terminus (Edicions del Periscopi, 2024).
Un viatge, metàfora de la condició existencial, és el punt de partida de totes aquestes novel·les connectades per la idea de frontera, d’un límit a partir del qual s’ubica el no-res, i uns personatges que actuen als marges, fora del focus central dels grans esdeveniments històrics, polítics, geogràfics,…
El desarrelament per trasllats forçosos degut a guerres, canvis de bandera, fronteres desplaçades,… sovint sense retorn ens alerta contra els totalitarismes de qualsevol color i de la importància de la memòria tant personal com històrica alhora de buscar una identitat individual i col·lectiva, inevitablement lligada a les mentides que ens expliquem i ens expliquen.
El turisme com a recerca de l’autenticitat, d’una experiència vital o extrema, esdevé un altre simulacre mentre acompanyem als personatges de les diferents novel·les fins a la fi del món, al llarg del meridià de Paris o entre les runes d’uns d’edificis que ens fan pensar en un projecte d’Europa que es va esmicolant.
Història, biografia, itineraris geogràfics, filosofia, música, cine, literatura,… – “en una novel·la hi cap tot”- es van encaixant com un trencaclosques en una obra en la que, segons l’autor, la ficció converteix en un assaig poètic en deixar pas a l’emoció.
La veu personal de Joan Benesiu, pessimista amb sentit de l’humor, ens diu, ha estat un luxe que ens ha acompanyat en aquesta darrera tertúlia alhora de comentar el que va ser qualificat com un “artefacte d’alta volada”, Gegants de gel, i que, igual que la resta de la seva obra, “val la pena”.
Aurora Ferreres
