Hui us presentem al creador de l’ARRIMAETA, ell es Sergi Josep Aragó Arias però el nom artístic és TACHO. Té vint-i-nou anys i viu a la ciutat de Barcelona. Dintre de les qualitats personals que té, destacaria la perseverança, la passió i la resiliència.
- Quant de temps portes dintre del món de la música?
Doncs bé, fa uns 10 anys que em dedico al món de la música, però porto estudiant trombó des que tenia set anys.
- Què destacaries de la faceta com a trombonista?
M’encanta dominar molt un instrument i tenir la capacitat de fer música amb ell, he pogut tocar amb molts grups, molts estils diversos, viatjar molt. Com cada instrument cada cosa té les seves particularitats, crec que el trombó és dels instruments més semblants a la veu, la vara li dona una expressivitat que cap altre instrument pot fer-ho, igual que el registre (el mateix que una veu de tenor, com la meva).
M’ha ajudat també a treballar des de la paciència i la perseverança, són instruments que has d’estudiar molt perquè et sone bé i dominar-lo, no val amb estudiar poquet.
- Quan vas decidir executar els teus propis continguts musicals?
Fa al voltant d’uns quatre anys, arran d’una assignatura de l’ESMUC a on estudiava trombó-jazz.
- Has participat de la gira per Llatinoamericà amb C. Tangana, que destacaries d’aquesta experiència?
Tot, el que més destaco són les persones que he conegut. Ens hem agafat molt afecte, continuem actius amb la comunicació. L’altra cosa és visitar els països on vam estar. M’encanta llatinoamericà (música, la gent, gastronomia, el caos, la passió i visceralitat d’allà, vegetació, tot, m’hi hauria quedat jaja.
- En referència a la nova creació dedicada a les falles, com va ser crear aquesta bachateta?
Doncs un dia a l’home studio que tinc a casa com molts altres dies que estic component. Volia mesclar el pasdoble, tret característic de la cultura de les bandes valencianes amb sons llatins, que m’encanten.
- Quina sensació tens amb la banda de música ciutat de Benicarló? Has ensenyat amb ells ja?
Són brutals sonen a mel de romer. Es fa una gran feina per mantenir viu el projecte i pareix que cada vegada va a més. Em fa la sensació que és una de les joies de Benicarló. El tracte ha sigut fantàstic i la predisposició excel·lent. He estat súper a gust, cal dir que entre valencians m’entenc molt ràpid hahaha, som iguals vamos. La banda representava a la perfecció i era el que buscava quan vaig tenir la idea de la Bachata; una banda tradicional valenciana, composta per joves i grans, que treuen un resultat excel·lent, però que va més enllà de com sona. És una activitat social, una forma de fer música i de viure la música, una tradició cultural molt arrelada a la nostra cultura Valenciana. Allò que tenim en el territori Valencià amb les bandes no ho he vist enlloc.
- Ens unim a les mostres d’afecte cap a l’incendi de València i retardem la presentació a Benicarló, com esperes aquest moment de poder cantar cap a tots i totes els i les benicarlandes?
Doncs tinc unes ganes que me muic. L’incendi ens va desconnectar un poc de l’energia que portàvem, una sensació molt agredolça pel fet de voler fer un esdeveniment festiu per al poble i a la vegada sentir eixa tristor per el succeït a València. Vam decidir suspendre per solidaritat i empatia. No tenia massa sentit fer un acte de festa quan l’ambient tant del meu equip com de la gent estava com estava. A veure si podem fer-lo dissabte pròxim, dia 2 de març i rebenta Benicarló amb la benvinguda a la festa Josefina.
- Has visitat les falles de Benicarló? Quina impressió tens?
No les he visitat mai. Tinc moltes ganes jejeje
- Com animaries als veïns de Benicarló a gaudir de “arrimaeta” en directe?
Això no ho puc explicar, que vingueu i veureu el terremoto Tacho en acció. Prepareu-vos 🙂