Sonia Figueredo Jovaní és nadiva de Vinaròs, nascuda l’any 1993. Ha cursat la carrera d’International Business & Marketing a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, a més d’un Màster of Business Administration in International Management a la facultat d’empresarials ICEX-CECO de Madrid. Ha treballat a l’ambaixada espanyola a la República Dominicana, a més de ser consultora per a l’Instituto Dominicano de Desarrollo Integral. També ha treballat a l’empresa Nanimarquina a Nova York. I des de l’any 2020 va fundar l’empresa de turisme sostenible “Tour Impact”, que busca promocionar el turisme sostenible a la zona de la República Dominicana. Amb ella parlem, entre altres temes, de la creació d’aquesta empresa, del turisme que hi ha al país caribeny i les diferències que hi ha amb el turisme espanyol.
- Sonia, has creat una empresa que es diu “Tour Impact Group” a República Dominicana. La primera pregunta és clara: Per què República Dominicana?
Bé, realment jo vaig arribar allà a través de l’ambaixada espanyola pel màster que vaig fer a Madrid. Vaig demanar la zona perquè hi ha un gran contrast. Viure al Caribe és una experiència que d’una forma habitual és difícil, per si vols créixer professionalment. I vaig anar cap allà en aquesta oportunitat d’un any i al final vaig quedar-me.
- Aquesta empresa, “Tour Impact”, com neix?
Realment després d’aquest any treballant en l’ambaixada vaig anar un any a viure a Nova York. I vaig estar vivint allà en temes de disseny d’interiors i demés. Però volia fer alguna cosa més d’impacte directe a les persones, m’agradava més treballar amb persones. I és cert que a República Dominicana havia vist oportunitats de fer un impacte directe.
Vaig tornar cap allà perquè m’havia sorgit l’oportunitat de fer una consultoria en una ONG local d’allà, que es diu l’Instituto Dominicano de Desarrollo Integral. Llavors, vam començar a treballar amb ells. Estàvem fent un projecte amb fons espanyols, entre altres. Era un projecte de desenvolupament de turisme sostenible al país.
I col·laborant com a consultora vaig veure que hi havia molt de potencial de coses fora del turisme que coneixem aquí, a Espanya de República Dominicana, que és el del resort. A més, potenciant el turisme fora del resort se’ls podia ajudar les persones, i també connectant amb els locals. Llavors així va ser com va néixer Tour Impact.
- Quines són les vostres destinacions principals?
Intentem sortir una mica fora de la República Dominicana típica, que és Punta Cana. Llavors, sobretot, fem la zona de Samaná, la zona de Santo Domingo i al voltant, i tot això.
- I a l’hora de poder ofertar aquestes localitzacions, us poseu d’acord en administracions locals?
És clar, al final intentem integrar totes les parts, vull dir, si n’hi ha comunitats que realment han estat impactades i treballades en organitzacions, siguen governamentals com no governamentals.
Si hi ha molta aliança i molt de suport de moltes organitzacions, llavors sempre és bo recolzar per donar una mica de seguiment i aprofitar que moltes vegades s’han format als guies i als locals perquè facin les coses de forma més responsable.
- En la descripció de la vostra pàgina web parleu de connectar comunitats locals amb les persones que arriben d’aviat. Com de fàcil és aquesta connexió entre la gent que ve de fora i la gent que viu allà?
Bé, de forma orgànica, diguem, és complicat, perquè moltes vegades la gent té molta desinformació o té temor també d’anar a un país desconegut i un país tan diferent.
Llavors, com t’he comentat, de forma orgànica és difícil que es doni, tret que hi hagi persones molt aventureres, però moltes vegades la gent es queda amb ganes de conéixer més o connectar més, però no ho fa perquè no sap on anar o com arribar o quines són les activitats.
Aleshores, a través de Tour Impact, com ja coneixem bé els locals, hem treballat amb ells des de fa anys, sabem quan ho fan de forma responsable i triem les iniciatives que sabem que poden aportar més i aquí ja sí, aquí ja es produeix una connexió molt més directa.
- Sempre heu trobat que la gent que ve a la República Dominicana ha tingut les ganes de voler connectar amb la gent?
Bé, la gent que contacta amb nosaltres sí, perquè si no, els que no els agrada això ja es queden directament al resort sense sortir. Però els que ens troben o d’alguna forma algú ens recomana o ho troben per internet, ja són els que realment tenen un interès de tenir una experiència més autèntica. Ells tornen a casa en una altra visió de com vas arribar.
- Te’n vas a casa no només en un bon moreno a la pell, sinó en alguna cosa més.
Exacte, no només en les trenetes del Caribe i la piña colada, sinó que te’n vas també en experiències.
- També parleu que el vostre treball té una política de triple impacte local. Impacte social, impacte ambiental i impacte econòmic. Parlem primer de l’impacte social. Vosaltres com a empresa com veieu aquest impacte social en les comunitats?
Bé, realment la República Dominicana és un país en “vies de desenvolupament“, com diríem. I realment hi ha una gran diferència perquè en el turisme tradicional la gent que participa, els locals que participen no poden créixer perquè estan limitats al salari tan baix que n’hi ha i a l’estructura tradicional que n’hi ha.
En canvi, en aquest model de turisme l’impacte és directe perquè són petites iniciatives, perquè per exemple és el guia, a l’anar rebent a la gent es pot continuar formant, pot créixer, pot muntar la seva petita organització de guies, o de vegades hi ha tallers també de cacau, per exemple. Doncs al donar i al rebre n’hi ha com un dinamisme econòmic que d’una altra forma no es donaria.
- I si fos una empresa més gran o si fos un grup més gran seria molt més difícil arribar a la comunitat?
Aquí és directament la persona que ha viscut sempre a la comunitat i sap del seu terreny, del destí, de l’ecoturisme que n’hi ha allí, dels atractius naturals. És qui ho sap millor i gràcies al fet que ha anat rebent gent n’hi ha dinamisme econòmic i es poden anar formant, es poden professionalitzar, certificar i tot. I ja realment adquireixen un altre nivell de vida.
- Pel que fa a l’impacte econòmic, podem dir que totes aquestes associacions aconsegueixen molts més recursos…
Sí. Si som conscients de la situació del país, la realitat és que un sou mínim, però que és molt habitual a la República Dominicana, pot anar en voltant als 300 euros al mes, i cal dir que no és un país barat. Un sou mínim, diguem, és gent que treballa en algun servei, als supermercats, coses així.
En canvi, si poden progressar en el turisme, realment els ingressos que rebran seran molt majors i amb un preu just, però simplement per anar rebent persones cada dia, oferint els seus serveis, ja poden créixer molt més.
- Creus que no és un país barat pel propi turisme de masses?
Hi ha diversos factors.
Un d’ells també és que és una illa, al final. L’efecte de l’illa, tot el que s’importa, ho fa que ho compliqui. El turisme de masses fa que s’estanqui una mica, perquè no evoluciona. El turisme de masses vol números i no vol, diguem, canviar o ofertar altres coses. S’estanca una mica.
- I per acabar, parlem de l’impacte ambiental. Moltes vegades, quan venen turistes aquí, per exemple, parlem del turisme, de l’impacte ambiental que podem tenir, que vinguen moltes quantitats de gent i que envien residus. Vosaltres, com a empresa, què feu perquè aquest impacte ambiental es vegi reduït?
Bé, només pel que comentàvem, la quantitat de persones és molt menor. Quan parlem del turisme tradicional de masses, les excursions, per exemple, a Isla Sagona, allí surten milers de persones cada dia, sense cap tipus de control, sense tenir en compte la càrrega que pot assumir el destí. En canvi, en aquest tipus de turisme, els grups en els quals treballem són des d’una persona fins a 20 persones, 25, màxim 30, normalment.
Però només per aquesta part evites tots els residus i l’impacte també a nivell de l’ecosistema, perquè moltes vegades molta gent a un parc natural o a una cascada fa que la gent xafe coses de la naturalesa o les arranque.
Fas també la part preparatòria, de preparar els turistes que siguin conscients d’on són, que cuiden l’entorn, que els guies també aportin en aquesta part, no utilitzen plàstics, per exemple, d’un ús únic, sinó que intenten utilitzar altres vies alternatives. Tot això és una cadena de valor que es pot anar treballant i òbviament és un treball que no passa d’un dia a l’altre.
- Hi ha hagut un procés molt gran…
Hi ha hagut i encara n’hi ha i hi haurà, però sí, és llarg.
- I com de difícil és a terme aquesta política de tres àmbits?
És un repte, perquè la part d’educació és molt important i són coses que és canviar la mentalitat. Fins i tot en aquest país ho veiem, en qualsevol lloc, que no tot el món està conscienciat o sap el que és la sostenibilitat, començant per aquí, però hi ha un país que encara està en una altra via de desenvolupament. Hi ha hagut gent tirant plàstics per la finestra del cotxe, coses bàsiques que per la majoria de nosaltres aquí pensaríem que és una cosa normal i que no es fa, encara ho veus.
Però és cert que molts quan veuen el potencial i comencen a adonar-se del valor que té, és curiós veure com canvia la mentalitat ràpidament.
- I a l’hora de durar a terme aquesta política, us reuniu amb membres d’associacions de teixit socioeconòmic de la zona?
No és només un treball que digueu que farem això i això. No té sentit, el que és més sensat és unir forces.
I al final en cada regió, per exemple, com et comentava, a Samaná, que treballem molt, hi ha moltes associacions de foros sostenibles, d’organitzacions estrangeres, locals, una mica de tot… Són polítiques que no se les inventa un mateix. Vull dir, no és nosaltres que diem això que hi ha de fer.
És un consens, una mica, i vas aprenent, vas practicant i vas aplicant.
- M’has comentat la figura del guia. El formeu vosaltres o deixeu que es forme ell pel seu compte?
En principi, l’interessant és que tant els guies nacionals, perquè hi ha guies nacionals molt ben formats, com els guies d’una comunitat concreta siguin ells mateixos els que ja tinguin la iniciativa o l’interès.
El que és bo després és anar recolzant-lo, insistint molt en la part de la conscienciació del plastic, per exemple, o del respecte a la natura. Perquè és cert que potser treballen en altres agències, i és perfecte, però potser altres no insisteixen tant en aquesta part, de no utilitzar tant de plàstic, o tractem de buscar alternatives.
Per exemple, a un poble que es diu Las Galeras hi ha hagut una organització molt bona de guies que s’ha donat i que els recolzem i treballem conjuntament, i per exemple ells quan fem excursions per la platja, el menjar els serveixen, en comptes dels plats típics de plàstic, utilitzen miligüero, que és com un fruit d’un arbre. Llavors és esterilitzat i tot es fa tot de procés, uns artesans, i després es pot utilitzar com a plat, i és totalment bé de la naturalesa, i es queda a la naturalesa i és reutilitzable.
Són coses així que marquen la diferència.
- Apropeu l’ecosistema i els elements de la natura…
Al final és utilitzar els recursos de la millor manera e involucrar diferents actors. Aquí participen els artesans també i formen part de l’economia circular.
- Quins són els destins turístics que més us demana la gent?
La gent que arriba a Samaná, a la part de Las Terrenas, ho ha ficat més de moda del que estava abans, està creixent molt. Santo Domingo cada vegada més també, i la zona del voltant de Santo Domingo, inclús alguna zona de centre que no és tan típica però a la gent li interessa també, que és la zona de muntanya.
En principi la gent pensa en el Caribe, una setmana de platja, però no, n’hi ha zones on tu pots fer ràfting, pots fer parapent, i són zones que no estan lluny de Santo Domingo i són d’una natura espectacular.
- A l’hora de publicitar la vostra empresa, quines xarxes socials utilitzeu per poder arribar al públic més ràpidament?
Hem treballat molt amb Instagram, la veritat, però realment sempre estem tractant d’innovar o buscar proves d’error que puguem connectar més.
Fem a través d’inclús YouTube, Facebook, també alguns grups de Facebook, i també el que fem és connectar directament amb altres agències de qualsevol part del món, perquè al final n’hi ha agències que tenen ja molts… Vam treballar per exemple fa poc en agències de Grècia, que ja, és clar, pel tema de l’idioma, per a nosaltres seria un repte pel tema del grec, però l’agència ja té el seu públic i els ofereix com una República Dominicana diferent.
- Buscar unir més agències alternatives…
Efectivament. Realment n’hi ha agències alternatives per a tot el món, però aquestes agències necessiten el recolzament d’algun operador local, perquè és molt important tindre la xarxa al país, la xarxa, diguem, de tots els actors, perquè ho faci un turisme més integral.
- I quins són els vostres plans de futur?
Clar, els plans de futur serien, per exemple, anar ja establint més la base d’altres regions que les tenim però pel desconeixement o per la gent encara amb poc de reticència, doncs costa més. Per exemple, la zona del sud del país és una zona molt verge, molt poc coneguda, però amb molts atractius naturals. Té lagunes, té cocodrils i falta que, diguem, eixa fluïdesa a diferents zones, que no tot se quede a Samaná o a l’interior, sinó que es pugui expandir més.
I també atraure altres públics, en el sentit que, per exemple, estudiants que vulguin aprendre més la part d’impacte, no només al viatjar, sinó directament en tallers, i coses de canvi climàtic.
- Canviem una mica el prisma de l’entrevista. Tu, venint d’aquí de Vinaròs, d’Espanya i d’Europa, quina és la gran diferència que has vist en el turisme de República Dominicana al turisme d’aquí?
Bé, és que a Espanya portem molts d’anys, portem tota la vida, som dels principals indrets de turisme del món, no només parlem d’Europa, sinó del món. Aquí hi ha, per exemple, el nivell de digitalització, d’innovació, de tradició molt gran. Per exemple, el turisme gastronòmic a Espanya, en quant a la diversitat, a Espanya és molt gran.
A República Dominicana, no. El turisme que hi ha és el tradicional. Aquí, com que ja portem tants d’anys, ja n’hi ha males costums també molt establertes, com de la part de la sostenibilitat. Allà, el bo és que començant de zero, ja saps algunes pràctiques que són positives i pots anar-hi directament, saltant-te les que es poden donar en aquests anys que aquí s’han pogut donar des dels anys 80, que no es controlava res en quant a la construcció, per exemple.
- Aquí, potser tenim una visió massa massificada del turisme?
Estem acostumats a la massificació, jo crec que ens hem acostumat a tenir les platges a rebentar, també el turisme estacional aquí és molt important…
- I si no tenim la platja a rebentar, diem que és una mala temporada de turisme?
Sí, però aquí, per exemple, està molt bé que tinguem la part del turisme per a la tercera edat també, que això és una cosa que ajuda a la temporalitat, i allà no està tan present. Sí, té els seus avantatges i desavantatges.
- Aquí a Espanya diem que el turisme és el sector pràcticament més important de l’economia. Allà a República Dominicana també es pot dir el mateix?
Sí, i més que està creixent moltíssim, però sí que és un dels principals sectors. Molt important.
- Penses que s’hauria de poder invertir també en altres sectors perquè l’illa no depengui només del turisme?
Sí, definitivament és important tenir diferents entrades del desenvolupament econòmic, però, sobretot, diria també que el turisme és molt, no és només el que un pensa en un primer moment.
Hi ha gent que va de retir espiritual a l’Índia i això també és turisme també. Penso que encara hi ha molt de camí per a obrir en el sector del turisme o l’agroturisme, per exemple. Temes de cultiu sostenible, que això hi ha gent que vol aprendre-ho i vol visitar zones que poden tindre aquest tipus d’oferta. Hi ha molt per fer encara.
- Creus que la gent de la nostra generació i la gent de les generacions posteriors està més conscienciada a l’hora de fer un turisme una mica més sostenible que la generació dels nostres pares i la dels nostres avis?
Sí, definitivament perquè ja només pel fet de buscar més experiències que les nostres generacions anteriors, de viure coses noves. Ja només per l’interés de cada dia fer activitats noves i diferents quan viatges. Però només pel fet de cada dia anar a la gent local i deixar un impacte econòmic, comprar l’esmorzar a la Doña, que n’hi ha a la cantonada fent el típic plat d’arròs amb fesols de la República Dominicana.
Això ja és turisme sostenible, realment, perquè cada dia estàs recolzant a que la gent local creixi. I se suposa que ho fas d’una forma responsable, que no vas tirant plàstic per cap lloc… Jo només per cada dia buscar experiències noves sí que crec que estàs col·laborant i practicant el turisme sostenible encara que sigui inconscient.
- I per acabar, són les dues o tres preguntes que li fem a tot el món. La primera és, què li diries a la gent d’aquí de Vinarós o d’altres pobles que volguessin provar el turisme a la República Dominicana a través de la teua empresa?
- Sols tenir un xoc cultural enorme quan véns de la República Dominicana aquí.
Sí, sobretot com més mesos passo fora, perquè sí que vinc, com t’he comentat, dues vegades a l’any, una vegada a l’any, però com més mesos passo fora, quan vinc, més fort és l’impacte.
- I l’última és, què li diria la Sónia Figueredo d’ara que està a la República Dominicana, a la Sónia Figueredo que va sortir d’aquí de Vinaròs fa uns quants anys?
Bona pregunta. Bé, que el camí d’emprendre i el camí d’innovar i sortir un poc del que és tradicional o convencional no és fàcil, però que al final val la pena si creus en el que fas. I que no em desanime en el camí, que al final segueixi lluitant i segueixi aportant en el que un creu i pensa que pots fer el millor per la realitat que vol crear.
