L’entitat civil VINACAE —organització apolítica i operada íntegrament sense subvencions públiques— emet aquest comunicat per informar sobre la situació dels seus programes de protecció del menor i la preocupant deriva de la gestió institucional local. La nostra missió persisteix en el seu avanç cap a l’acció social, situant la realitat de les famílies de Vinaròs i el Baix Maestrat per sobre de qualsevol immobilisme o bloqueig polític.
I. El “silenci” imposat en el Dia Internacional contra l’Assetjament Escolar
El proper 2 de maig no és una data administrativa al nostre calendari; és l’eix de la nostra raó de ser. Per a VINACAE, aquesta commemoració internacional era el marc de “Trenquem el Silenci”, un projecte d’intervenció tècnica dissenyat per donar veu, empara i eines de protecció a més de 500 alumnes de Vinaròs.
Resulta dolorós i paradoxal que, davant d’una iniciativa de tal magnitud, el silenci no es trenqui a les aules per protegir el menor, sinó que s’imposi des dels despatxos mitjançant un bloqueig administratiu mancat de qualsevol rigor tècnic. Rere d’aquesta cancel·lació no hi ha un simple tràmit fallit; hi ha 500 nens que es queden sense resposta i famílies que perden el seu aliat més proper. Per a aquesta entitat, “Trenquem el Silenci” és una promesa d’empara que l’administració local ha decidit desatendre, prioritzant dinàmiques de control intern per sobre d’una urgència social que no entén d’esperes ni de conveniències polítiques.
II. Divergència de prioritats: Corporativisme enfront de Realitat Social
Després del requeriment formal presentat pel nostre President Executiu, Javier Buj, la resposta obtinguda per part de l’Ajuntament de Vinaròs ha resultat, a més de profundament decebedora, una falta de respecte a la tasca tècnica i a les famílies afectades. Resulta incomprensible que, davant d’un projecte avalat per l’èxit de campanyes anteriors i amb una planificació exhaustiva, l’administració hagi optat per un discurs prefabricat i buit de contingut, eludint respondre a les qüestions concretes i urgents plantejades en seu plenària.
VINACAE compareix amb la solvència d’haver complert tots els passos necessaris: s’han mantingut reunions tècniques presencials amb les regidories competents, on es van definir responsabilitats clares; s’han dissenyat les infografies i materials; i es van coordinar tant les convocatòries als centres escolars com les rodes de premsa institucionals. Tanmateix, tota aquesta estructura professional —coordinada amb els propis tècnics locals— ha estat desatesa mitjançant una contestació mancada de rigor tècnic que només evidencia una alarmant falta de voluntat política.
Aquesta actitud confirma una fractura total de prioritats: mentre la corporació s’atrinxera en un corporativisme protector i una nul·la autocrítica, la prioritat de VINACAE continua sent la protecció efectiva del menor. Per tot plegat, i davant l’opacitat demostrada el passat 23 d’abril, informem que durant les properes setmanes es formalitzarà l’empara davant el Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana, aportant com a proves documentals:
L’Exposició de Fets registrada el 7 d’abril de 2026 (Núm. Registre: 2026-E-RE-3858).
El requeriment amb data 21 d’abril de 2026 (Núm. Registre: 2026-E-RE-4504), on s’acredita la interpel·lació produïda al ple, la resposta oficial de la qual només va ratificar el buit de gestió i la falta de respecte cap a una entitat civil independent.
III. Més que una entitat: Un pilar d’acció social amb impacte real
Davant l’intent de la corporació local de simplificar la naturalesa de VINACAE etiquetant-la merament com una “entitat privada“, les dades i la realitat social dicten una conclusió molt diferent. Reduir a una sigla l’esforç d’una organització que exerceix una funció de servei públic essencial és un intent d’ignorar una evidència tècnica: som el suport on l’administració no pot —o no sap— arribar.
A diferència de la gestió política, llastrada per temps i discursos buits, els nostres resultats són tangibles, mesurables i transparents. En el que portem d’any, VINACAE ha beneficiat més de 3.000 persones a Vinaròs i la comarca del Baix Maestrat. El fet més rellevant per al ciutadà és que aquest impacte massiu ha tingut un cost de 0 € per a l’erari públic. La nostra total independència financera no és una debilitat, és la nostra major fortalesa; ens permet protegir els nostres joves amb una agilitat i una llibertat que el corporativisme municipal ha demostrat no posseir.
