Josep Domènec Safont Pitarch és nascut a Vinaròs fa 25 anys. Treballa a València com a administratiu. És membre de la Banda Gran de la Societat Musical La Alianza, on toca el flautí. A més, és el president de la Muixeranga de Vinaròs. Parlem amb ell sobre els inicis de la colla, el moviment muixeranguer a la capital del Baix Maestrat, les diferències entre muixerangues i castells i molt més.
- Com va néixer la Muixeranga de Vinaròs?
Bàsicament, la Muixeranga de Vinaròs va néixer gràcies al fet que Joan Bofarull, antic mestre de la Muixeranga, va venir aquí amb la idea de muntar una Muixeranga i fer un nou rebrotament de la cultura i de les tradicions valencianes.
Va ajuntar-se amb gent concreta de l’Associació de Dimonis que volia portar aquesta tradició a bon port, i aleshores d’aquesta aliança va sortir La Muixeranga de Vinaròs com a germen, durant uns mesos dins de l’Associació de Dimonis fins que va poder separar-se i constituir-se com una associació independent.
També va haver-hi intents coneguts per part de Nanos i Gegants, però no van donar-se a terme simplement per detalls.
- És a dir, no és com molta gent creu que ha sigut en els darrers 2 o 3 anys sinó que porta un procés de creació i d’assoliment llarg…
Portem des de l’any 2013. Aquest any és el desè aniversari. Des del primer any de vida que és una associació independent i autònoma.
- A l’hora de separar-se de l’Associació Ball de Dimonis va ser un procés complicat o senzill?
Va ser super bo. Ells ens van donar moltes facilitats. Sempre han tingut moltes facilitats per a disgregar les parts culturals de la seva Associació. En el seu moment van ser molt agradables en el tracte i amb tot.
- Els primers mesos des que us vau separar de Dimonis van esdevenir complicats o van ser una construcció plàcida d’anar ficant pedra a pedra fins a arribar a ara?
No va ser complicat, ja que a l’estar ells ajudant-nos en tot moment i al costat nostre, inclús havent-hi gent que es van separar i es van quedar aquí mentre hi ha gent que es va quedar a l’Associació de Dimonis. Va ser un acompanyament molt bo i guardem una molt bona relació amb ells.
- Va ser complicat fer-li arribar la Muixeranga a la gent de Vinaròs?
Ho és encara avui en dia. Al principi va ser complicat perquè en aquell moment, l’any 2013, l’explosió que s’ha produït ara encara no s’havia produït. Pensem que la Muixeranga de Vinaròs i de Castelló naixen el mateix any i són les dues colles que revifen tot el sentiment muixeranguer i el porten de nord a sud, expandint-se cap a la província de València i d’Alacant. I des d’aquí és el començament d’aquest esclafit muixeranguer de fa 10 anys.
En aquell moment no era fàcil, però ara sí, en gran part perquè hem sabut fer bé les coses, hem sabut potenciar les realitats més importants de la muixeranga, que estan arrelades a la cultura valenciana i té uns lligams molt concrets que hem enfortit i hem treballat. Per exemple, al final, la Muixeranga és una tradició que s’ha mantingut gràcies a la tradició eclesiàstica, com és el cas d’Algemesí amb les festes de la Mare de Déu de la Salut, que és el màxim exponent, tenien una arrel eclesiàstica i representacions amb moltes danses, molts de balls que es van preservar gràcies al fet que es feien en llocs amb gran patrimoni cultural.
Per exemple, a Peníscola. A Peníscola estan les Danses de Peníscola, que són una sèrie de danses, però que realitzen una figura que es diu “Castell de Peníscola“, que la fan en honor a la Mare de Déu de l’Ermitana. Aleshores, gràcies en arrelar-te en gran part a aquestes coses i sobretot potenciar que sigui una entitat on la gent s’ho passa bé és com hem aconseguit que cale en la societat. A més, també hem fet moltíssimes actuacions, hem intentat abastar el màxim possible, estar molt presents i al final hem assolit tenir aquest espai a les places i als carrers i sempre hem tingut molt bona recepció.
Avui en dia encara hi ha gent que no ens coneix, és evident, és impossible arribar a tothom, no tenim 100 anys a l’esquena. Però per a 10 anys que portem i la tradició que representem és molt més del que ens podíem imaginar. I molt més del que passa a molts de pobles.
- Creus que la diferència entre l’acceptació que ha pogut tenir la Muixeranga aquí a Vinaròs o a Castelló envers altres pobles és la mateixa acceptació del públic, a més de les ganes i el compromís que li poseu?
Totalment. Crec que és diferencial. També sempre el suport de les institucions, que des del primer moment sempre ens han ajudat. Nosaltres vam nàixer l’any 2013 i des d’aquell moment l’Ajuntament sempre ens ha posat moltes facilitats, sigui del color que sigui. Sempre ens han ajudat moltíssim. La participació de l’Ajuntament sempre ha estat molt bé i ens ha ajudat molt.
La nostra idea ha sigut diferencial en el sentit que sempre intentem arrelar. Hi ha molta gent de la colla que ve de diferents associacions culturals i també tenim un bagatge, al final saps quines són les coses importants que afecten les associacions i hem sabut enfocar-nos a aquestes coses, com per exemple arrelar les tradicions, estar als actes importants de la ciutat i sobretot fer-ho amb respecte i amb integració sobre les mateixes festes, cosa que altres pobles potser no ho han aconseguit o s’han basat a actuar en altres pobles que no són el de la seva ciutat i no han arrelat a la seva ciutat pels motius que es creuen.
Per exemple Castelló té la facilitat de tenir més gent perquè és la capital i no els ha fet falta anar a festes tradicionals o eclesiàstiques i han obtingut sempre tenir més gent.
- Com se sent ser un president tan jove d’una associació cultural d’un poble rellevant com Vinaròs?
Ja ho vaig ser als 18 anys, fa uns anys així que sé el que és. La veritat és que quan un és tan jove tens una il·lusió dins que quan és una cosa que t’estimes, que t’agrada i que vius amb passió, que arribi a quanta més gent possible, tens una il·lusió que et dona el doble de força i el doble de capacitats.
Això implica el doble de treball, però això venint del món de la cultura és molt més senzill. Aquesta il·lusió doble no té preu.
- Quanta gent hi ha integrada en aquest moment a la Muixeranga de Vinaròs?
Ara mateix serem com unes 30-35 persones de sòcies. De normal solem ser unes 20 persones als assajos. És un molt bon moviment. I continuem creixent.
És veritat que a la pandèmia vam tenir problemes greus, perquè la nostra associació no se’ns va permetre assajar ni actuar perquè la nostra activitat era de contacte físic en primera instància, i això va fer que tardéssim molt en recomençar. I això pot fer que molta gent es pugui desenganxar i perdre les ganes.
Afortunadament, en aquest any 2023 estem despegant i hem tornat a nivells previs a la pandèmia i ells una il·lusió enorme. Veníem de moments molt durs i ara ho hem pogut reflotar. I ara hem aconseguit créixer al nivell de massa de gent i de socis. Encara queda molt de treball, però anem pas a pas.
- Suposo que integrar a tots els socis dins d’un assaig és molt complicat tenint en compte la gent que viu fora…
Sí. Efectivament, hi ha gent que estudia i treballa fora i és molt complicat que estiguin als assajos. Sempre intentem que si alguns no poden i altres sí, al final s’acabi compensant tot una mica. Però clar, si tothom pugues venir als assajos seria fantàstic. De fet, a les actuacions sí que venen, perquè sí que es poden guardar la data i de sobte en som més.
Però és normal, a la gent li coincideix. No hi ha tantes actuacions com assajos i al final la gent sí que pot venir. Però sí, és complicat fer-los coincidir a tots.
- A la gent que no pot venir, els comenteu el que esteu començant a assajar?
La veritat és que sí. Aquest any no està faltant motivació perquè ens plantegem un objectiu i al cap de poques setmanes l’estem assolint o estem a punt d’assolir-lo i això motiva molt perquè no és tan fàcil. Venim d’una pandèmia i és molt complicat assolir reptes o assolir figures. Inclús assolir reptes personals de les persones.
Nosaltres el que intentem és que almenys qualsevol persona es pugui sentir partícip almenys d’una figura perquè se sentigue que és una part d’una figura, que pugui dir que eixa figura és seva. Busquem que aquesta motivació personal de sentir-se part d’una cosa tan gran motivi també a la gent perquè al final les muixerangues no funcionen la seva gent. La gent és l’epicentre de la Colla.
Si no funciona la gent, si no funciona la confiança, si no tenen la motivació necessària no funcionaria. I la idea és potenciar a les persones per sobre de tot.
- Quin és el gran repte que s’està marcant la Muixeranga ara mateix?
Ja ens vam plantejar molts reptes a l’inici de temporada i el dia d’avui ja els hem complert tots. No ens hem plantejat més, perquè ens ha sorprès tant a nosaltres haver aconseguit els reptes que ens buscàvem a inici de temporada que ara mateix no volem ser tan ambiciosos, però també hi cal marcar-se objectius.
El nostre objectiu ara mateix és el catàleg. Volem aconseguir fer totes les figures de quatre altures que existeixen al catàleg, o quasi totes. Almenys intentar-les. I si Déu vol, intentar, de cara a la nostra Trobada, portar una nova figura que fa temps que hi treballem i ja l’hem portada a algunes places altres anys i és posar-la al catàleg, al catàleg muixeranguer.
S’ha obert un període per a introduir noves figures dins del catàleg on es troben totes les figures, i volem aconseguir que la nostra figura quedi introduïda dins d’ell, a través de fer-la en plaça i poder anunciar-la públicament. L’hem feta i l’hem anunciada en un dels cartells de les nostres Trobades. El nostre somni és tornar-la a fer i demostrar que aquesta figura es pot quedar al catàleg.
- Ara que em parles de figures, totes aquestes figures contrauen un perill. Hi ha hagut alguna figura que no l’heu intentada pel perill que pot suposar?
La Muixeranga de Vinaròs fa més de 6 anys que no hi ha hagut cap figura en la qual hagi caigut cap persona. Potser si estem jugant o fent el “bobo” a algun assaig i algú fa una baixada malament o posa un peu on no toca, són coses que poden passar perfectament… Però portem més de 6 anys que no ha caigut ningú en una figura.
Les muixerangues no tenen la dificultat que tenen els castells en el sentit que tiren més cap a l’altura i no a l’expressivitat de la figura que nosaltres busquem i representem, perquè nosaltres tenim figures que representen coses com “La Campana”, “La Marieta”, “La Dolçaina”… Totes tenen una representació d’una expressió plàstica. Gràcies a això, no es busca tant l’altura sinó que es busca una plasticitat i això fa que tot sigui molt més segur. No es busca créixer molt ràpidament o tenir molta altura i es potencia la seguretat.
Nosaltres tenim molta experiència precisament perquè fa molt de temps que no caem. Ho fem tot molt segur, sempre assegurant-nos al màxim nivell que tot va bé i pràcticament no es concep una sensació d’inseguretat en les muixerangues. És molt difícil d’aconseguir, perquè la muixeranga és com un esport, i tot esport conté riscos. Però curiosament la muixeranga no conté riscos, almenys la Muixeranga de Vinaròs.
No tenim registres de cap persona que hagi necessitat utilitzar el nostre segur mèdic per tenir una urgència ni cap problema. Al final aquest aspecte de la seguretat està sempre cobert i la garantia també que tot eixirà bé. Arreu del territori ens coneixen com la muixeranga més tècnica. Ens ha costat molt d’aconseguir, però això demostra que nosaltres hem potenciat la tècnica de com es fan les figures al treballar-ho tot molt conscienciosament perquè cada persona se sentigue segura i pugui obtenir els seus objectius.
- És fàcil als assajos decidir qui és la persona que va a la base i que va en els “pisos superiors” o és un procés en el qual s’ha de veure les capacitats físiques de cadascun dels muixeranguers?
També et dic que és una cosa orgànica. Per exemple, les mides i les altures al final defineixen a cadascú i on ha d’anar, però al final no ho és tot. Per exemple, nosaltres hi ha gent que potser és molt alta, que pot desestabilitzar la figura, però ens dona igual. Sempre volem que es pugui sentir còmode i encara que una persona sigui més baixa, que faci la figura, que pugui viure eixa sensació.
Si pot ser una base que pugui aguantar molt més pes, també si vol pujar que pugui fer-ho. Evidentment, tenim les altures apuntades i els pesos de cada persona per poder adaptar cada figura a les necessitats de cada persona.
Al final és orgànic perquè es busca en cada moment i en cada figura, les necessitats d’estabilitat estiguin cobertes, però a l’hora es busca que cadascú se sentigue còmode en el lloc que vol. Per això sempre es pregunta abans si està d’acord en fer això. Sempre hi ha consentiment de veure si la persona està d’acord en fer aquesta figura o no.
Igual que els xiquets si no volen fer una figura se’ls respecta i es busca alguna altra cosa que puguin fer, però no es força a ningú a fer res i sempre es busca l’acord dels muixeranguers.
- Què es valora més a l’hora de fer una figura? La força que pugui tenir una persona que està a la base o la plasticitat que té una persona que està a la part més alta de la mateixa?
Mai hi ha una cosa per sobre de l’altre. Això ho hem valorat moltíssim en el sentit que si una cosa no està segura baix, no es pot pujar. Però de la mateixa manera si una xiqueta no està bé dalt, si no pot pujar amb seguretat, no funciona la part de dalt. Aleshores, és com un puzzle que han d’encaixar totes les peces.
Sense una seguretat baix, la xiqueta no pujarà segura. Aleshores, que és important? Nosaltres assagem la part de baix i la part de dalt perquè totes les peces estiguin ben treballades i no hi hagi una per sobre de l’altra. La força o l’altura no importen, de fet hi ha gent que potser no és l’altura perfecta per una figura, però si ho ha treballat i té les condicions correctes per a estar en una posició, anirà per davant d’una persona perfecta per aquesta posició.
Al final el treball i la destresa s’adquireixen assajant i les persones van creixent mentre assagen. Si una persona és perfecta, però no té treball, no té dinàmica, és més difícil. Però si una persona no és perfecta per la figura, però ho ha treballat, s’acaba convertint en eixa persona perfecta. I això el que fa al final és que qualsevol persona sigui la millor per a qualsevol posició si s’ho treballa.
- I què creus que valora més el públic?
El públic sempre valora més a la xiqueta. Al xiquet o xiqueta que està dalt, que obri la cama, que dona besets… Sempre el públic valora més això. Però del xiquet cap avall crec que ho valoren igual. És veritat que nosaltres tenim figures com “El Banc” o el “5 d’un peu” que sostenen tota la figura en solament una persona. No es veu massa, no es pot apreciar, però si es pot acatxar la pinya, si la gent ho veu, valoren moltíssim la labor d’eixa persona que està baix, que tècnicament has d’estar molt preparat per a poder fer eixes figures…
No les fa tothom evidentment, però hi ha casos i casos. Normalment, això sí, és la xiqueta la que s’enduu les valoracions del públic.
- Com valores la resposta del públic cada cop que teniu una actuació o cada cop que ve algú i us diu que vol col·laborar amb vosaltres?
Normalment és una recepció fantàstica. Et donaré més exemples. A l’últim Aplec Dels Ports vam estar la Muixeranga dels Ports, la muixeranga de Castelló i la Muixeranga de Vinaròs. La Muixeranga de Castelló va aconseguir fer dues figures de 5, que són un pèl més altes de les que vam fer nosaltres, però la gent es va emocionar més amb les que vam fer nosaltres de 4, “La Desplegada” o “La Morera”, per la forma que ho vivim.
Nosaltres ho vivim amb unes vivències i una essència que transmet a la gent aquesta joia i aquest orgull que fa que es pugui sentir part d’ella. L’altre exemple és a la Mare de Déu de la Misericòrdia vam actuar dins de l’Església. Ja ho havíem fet altres anys perquè és un homenatge molt bonic a la Mare de Déu.
Aquí hi ha un detall molt important, que és cada cop que actuem a l’Església, la gent veu amb molta emoció com nosaltres fem la figura i com la construïm, la gent ens va ovacionar els dos cops que ho va fer, tant el primer cop com aquesta segona vegada. La gent ho viu molt. Quan ho descobreixen, quan viuen que és això, no poden deixar de veure-ho. I la gent que veu o s’apropa, la majoria d’ells, en el moment que senten el que és estar integrat dins de la pinya, el que és formar part d’una figura, no poden no tornar a venir.
És tant addictiu que no poden no tornar a venir.
- Ara que em parles de la cultura eclesiàstica, creus que les esglésies d’aquest poble ajuden al fet que La Muixeranga sigui coneguda pels seus feligresos?
La veritat és que sí. Per exemple jo ahir em vaig reunir amb el Mossèn i veig que viu les muixerangues moltíssimes des d’Algemesí. Ho viu d’una manera que no esperava, perquè al final a ell ho viu d’una manera molt especial i li agrada molt que nosaltres participem en aquests actes després de tot el que va passar amb la pandèmia.
Nosaltres estem encantats de participar en aquests actes perquè ho considerem natural estar aquí. La veritat és que l’acollida que ens tenen és molt bona, sempre ens tracten amb molta preferència i amb molta estima, i al final estem encantats que així sigui perquè així s’enriqueix la cultura del poble i això també els enriqueix a ells per la bellesa dels actes.
L’acollida sempre ha sigut molt bona i nosaltres sempre hem estat encantats de poder estar allí en contacte a les places i a tots els llocs.
- Parlant de la cultura popular, creus que des de l’Ajuntament o cadascú de nosaltres hauria de buscar potenciar aspectes de la cultura no solament local sinó provincial o autonòmica envers festes que se celebren igual a Vinaròs o a altres llocs?
Estic totalment d’acord en aquest aspecte. Crec que és més per falta d’espais que visibilitzen tot aquest espai cultural que altra cosa. No dic que faci falta un Museu de la Cultura, potser, seria interessant. Una espècie de Museu on estiguin representades totes les associacions culturals. Però és veritat que avui en dia atrau més un grup de dansa o una festa com Carnaval que una associació cultural, perquè potser no estem fent bé les coses pel que fa a la cerca d’aquests espais.
A què em refereixo en això? Enguany s’ha celebrat el Seguici Popular i ja cada cop aglutina a més associacions. Aquest any s’ha inclòs la Banda. Jo crec que aquestes coses són les que han de dur a guanyar aquests espais. Totes les associacions hem de treballar junts per aconseguir aquests espais. Encara que sigui un espai públic, un lloc per actuar en un dia totes les associacions culturals del poble que visibilitzen aquests actes.
Crec que és essencial per donar visibilitat a tot el patrimoni que tenim. A Castelló es fa el Pregó, el Pregó de Castelló. És veritat que aglutina a moltes de les associacions locals de la província, i ho podríem fer aquí amb totes les entitats. Podríem fer el Seguici una de les oportunitats perquè totes les associacions poguessin participar, visibilitzar-se i mostrar-se al públic, d’una manera que hi hagués un acte central durant tot l’any que tingués la capacitat d’aglutinar a totes les associacions i que tot el públic puguis dir que aquest és l’acte cultural central del poble.
Evidentment, després hi ha altres coses com l’Auditori o la creació de nous espais que no estan, evidentment. Però crec que els nostres espais són els espais públics, els espais oberts on la gent es pugui veure obertament sense haver de tancar-se en un lloc per a veure’ns.
- Creus que des de les institucions no es fa prou per promocionar la cultura valenciana?
Penso que sí que es fa prou. Però crec que es podria fer molt més, en el sentit que tu per exemple tens un acord amb l’Ajuntament que t’ajuda a mantenir totes les coses que necessites per poder mantenir l’associació i amb això cap problema, sempre ens han ajudat. Però, potser manca promoció per part de l’Ajuntament, posar-se al capdavant dels espais que dèiem abans o ser la persona jurídica que encapçala aquests espais, mobilitzi totes les associacions e intenti posar-les d’acord.
És veritat que està el Consell de Cultura, però no consideri que faci prou per a tenir aquesta visibilitat i crec que es pot fer molt més, falta més implicació, no en l’àmbit econòmic sinó a nivell de promoció a l’hora de buscar els espais i de dirigir i fomentar aquests espais.
- I creus que des dels mitjans hem fet el necessari per a potenciar la cultura valenciana?
Jo crec que sí, l’espai almenys està. Si no arriba és potser problema nostre, perquè no redireccionem del tot bé les coses, però jo sí que veig que els espais estan, i que sapiguem aprofitar-los potser és cosa nostra.
Si no existeixen massa espais per a promocionar-nos des de la premsa potser és perquè no és fàcil més enllà del que es fa. Penso que si existeixen aquests espais on les associacions culturals puguem aportar els nostres valors i la promoció del que nosaltres fem, ens serà suficient.
- Uns dels grans aspectes de la cultura popular és la música. Quan vaig parlar amb Jordi Beltran em va parlar de la Colla de Dolçainers i Tabaleters dels Nanos i Gegants. Vosaltres esteu pensant en crear-ne una colla com aquesta?
Portem des del primer any intentant-ho. Sempre és un tema complicat perquè La Muixeranga requereix totes les persones possibles a les figures. Aleshores és molt difícil llevar gent d’un lloc per posar-lo a un altre. Al final la música és una cosa que ens falla i sempre hem d’acabar buscant músics externs, com per exemple el que solem fer, que és contar amb la Colla de Dolçaina i Tabal de Vinaròs, que sempre han estat al costat nostre, sempre ens han ajudat moltíssim.
De vegades també hem intentat contactar amb Patri de la Colla de dolçaina i Tabal dels Nanos per intentar ajudar-nos, però ells tenen mil actes i mil coses, i al final és molt difícil. Però sí, no tenim problema en buscar persones que ens puguin ajudar amb el tema de la música perquè internament encara nosaltres no tenim capacitat per tenir el nostre grup propi.
Aleshores al final sempre estem depenent d’entitats externes o de persones que ens puguin ajudar. Acabes d’haver de pagar un mínim encara que sigui per aconseguir-ho.
- Heu intentat algun cop comptar amb músics de la Societat Musical “La Alianza”?
Sí, ens ho van plantejar, però pel que ens van comentar, els cursos de dolçaina es van crear fa un any o dos i encara no sabem res de com va el tema i no sabem com ha evolucionat. Ens encantaria, per descomptat. Així a més podríem donar visibilitat a nous músics, més joves que puguin tenir aquest espai per a practicar de cara al públic i això ens pareixeria perfecte.
Però de moment encara no hem trobat l’oportunitat.
- Si hi ha alguna actuació, us centreu exclusivament en dolçaina i tabal o també us agradaria que hi hagués algun altre instrument?
Només dolçaina i tabal perquè són sinònims de la cultura valenciana.
- Mai us heu plantejat fer una col·laboració amb la Societat Musical “La Alianza, amb Nanos i Gegants o amb associacions de ball més centrades en altres mons de la cultura, com pot ser el cas de Locura o Gentsana?
Mira, et comento les col·laboracions que hem tingut que són unes quantes. Nosaltres hem col·laborat amb el Carnaval d’Estiu fa 6 o 7 anys col·laborant amb Locura, no directament, però sí que estàvem en el mateix acte i molta gent de Locura ens va ajudar a l’hora de fer pinya i va ser un moment molt emocionant. Vam fer una aixecada de quatre, molta gent es va quedar flipant i va ser preciós.
Sempre hem intentat col·laborar amb totes les entitats possibles, sigui quina sigui. Abans també actuàvem a la Flama del Canigó amb Dimonis. A nosaltres ens agradaria actuar també amb Nanos i Gegants.
Però amb la banda que m’has comentat, la Societat Musical “La Alianza”, ja estem començant a treballar en una proposta. De fet, es va plantejar l’any 2020, però la pandèmia ho va tirar tot cap enrere. La idea és tornar a plasmar en un concert on la Banda pugui interpretar les seves peces, però que interpreti l’obra “Muixeranga al cel”, que és l’obra de la muixeranga i allí pugui participar La Muixeranga fent una o dues figures en el moment que sona la melodia.
La idea és eixa. El projecte està, l’hem començat a treballar amb la Banda, però no sabem encara quan es farà. Si serà enguany, si serà l’any vinent. Però la idea existeix, sí. És una de les coses que més il·lusió ens fa perquè al final la música és super important per a nosaltres perquè a sobre si és acompanyat per la banda, dona una sensació increïble.
Però sí, ho estem treballant, però encara no sabem quan es farà.
- I amb Les Camaraes?
Amb Les Camaraes també hem actuat moltes vegades, al Seguici per exemple. Al final són dues coses que no sabem fins a quin punt es poden treballar, però sí que és veritat que algun cop hem plantejat de fer com fer, com nosaltres fem “Pinets de Dos” i aquestes figures es poden moure, d’intentar ballar la camarà fent un pinet de dos. És complicat, tècnicament difícil, però és una opció.
Alguna col·laboració estaria molt bonica i també tenim molta gent que és de Les Camaraes i saben que les seves participacions són molt interessants.
- Passem a un dels grans temes que segur hauràs escoltat molt. La muixeranga és l’expressió de la cultura popular valenciana. El castell ho és de la catalana. En què es diferencien els dos?
T’ho articularé en dos o tres grans blocs. El primer de tots és l’origen. Cal tenir en compte que les muixerangues són prèvies en el sentit que van néixer arrelades al “Ball de Valencians”, que s’articulava a la zona de La Ribera, altres comarques valencianes, etc. En aquelles zones començaven a fer figures humanes, no de massa altura, però sí que articulaven balls i danses que tenien aquestes figures.
D’això i amb la migració al camp de Tarragona des de l’Albufera de València per l’arròs es va portar al camp de Tarragona tot el fet del Ball de Valencians, de fet a alguns llocs encara es coneix així, però va degenerar en els temps en els castells catalans. Aquest és l’origen, després la repercussió que han tingut els castells catalans ha sigut molt més gran que la que hem tingut aquí, encara que ara està tornant a reflotar tot. Però aquest és l’origen bàsic.
En segon lloc, què són les muixerangues i els castells? Les muixerangues al final són diverses figures plàstiques que representen coses, per exemple “La Campana”, on hi ha una xiqueta que puja a dalt de la figura i fa el badal d’una campana, hi ha moltes més representacions d’altres coses… Figures que es despleguen, i són més piramidals. Busquen més la construcció plàstica que l’altura, és a dir, representar alguna cosa.
Per altra banda, els castells busquen l’altura sobretot, cenyir-se com una estructura bàsica i anar augmentant-la o intentar variar l’estructura. Al final és una cosa més tècnica i menys plàstica, més centrada en una cosa més numèrica, però igualment és preciós i espectacular veure-les. Però podem dir que la muixeranga té una representativitat, un sentit de propòsit que busca representar coses quotidianes de la cultura i el folklore valencià.
- Hi ha hagut algun cop que alguna colla castellera ha volgut col·laborar amb vosaltres?
Nosaltres hem anat moltes vegades amb la colla Xiqüelos i Xiqüeles del Delta, i també amb la Colla Castellera de Tortosa. Tenim molt bona relació amb elles i també gent de la nostra colla és membre d’aquestes colles castelleres. Però també hem anat més enllà. Hem estat a Valls, la capital dels castells, actuant amb una colla castellera d’allí, també hem anat a altres ciutats…
Però sobretot sempre que una colla castellera ens ha buscat, nosaltres hem anat encantats i inclús ens han tornat la visita i han vingut a actuar a la nostra trobada o a altres actes. Sempre ha sigut una relació molt bona, tant amb les colles castelleres com amb les muixerangues, que són les que estan més prop i han vingut també a actuar i a tornar-nos la visita.
- Creus que la cultura castellera està més arrelada a Catalunya que la cultura muixeranguera a la Comunitat Valenciana?
Sí, crec que no cal dubtar-ho. És veritat que estan canviant les coses perquè cada cop hi ha més gent que busquen formar part i el fet muixeranguer des de l’explosió que vam iniciar nosaltres s’ha arribat molt lluny, però evidentment la cultura castellera està molt més arrelada perquè ha tingut molt de pes als mitjans públics catalans audiovisuals, com per exemple TV3, amb molta publicitat.
- Sí que és cert que des de fora es veu com els canals catalans (TV3 o el 33, per exemple) donen molta més publicitat a la cultura popular catalana. Creus que des d’À Punt Mèdia o l’anterior Canal 9 s’hagués pogut fer més?
Sí, sempre es pot fer més. Si et fixes, ens vam quedar sense A Punt durant un temps. Si en el gran esclat de les muixerangues perds el teu gran mitjà de comunicació perquè publicite el teu treball, és un problema, ja que no pots arrelar la cultura valenciana. Però ara sí que hi ha aquests espais, s’ha creat un espai de muixerangues a À Punt, també a Levante-EMV... També s’estan creant espais setmanals d’articles d’informació muixeranguera…
Ja s’han estat començant a fer les coses, sobretot gràcies a la feina de la Federació Coordinadora de Muixerangues que és la que està duent a terme totes aquestes accions. Els devem molt i ara s’està començant a fer tot el que s’hauria d’haver fet abans.
- Quan Josep Safont està a un assaig i veu tot el que es fa, què sent?
En primer lloc, orgull, molt d’orgull. Orgull de veure com les persones a les quals acabes agafant estima perquè les veus cada dia, acabes generant una confiança i és increïble la sensació que això genera. I segon, entusiasme i molta il·lusió, perquè tot ho fem amb molta alegria i moltes ganes de fer-ho, t’ho passes bé, et diverteixes molt…
- Què li dirà Josep Safont a la gent que és membre de la Muixeranga?
Que venir aquí a un assaig no té preu, que no és res similar, que poden venir un dia i un dia no i no hi haurà cap problema… Tenen les portes obertes. A més, el bon rollo, el bon ambient i la bona sintonia que hi ha a l’hora de formar part d’un equip humà tan impressionant no té preu i que un cop ho provi, no voldrà deixar-ho.
- Què li diria Josep Safont a la gent de Vinaròs?
Que estimen la seua cultura, que estimen les seues arrels, que al final és el que ens fa únics. Al final som persones úniques per les coses que ens han fet diferents i aquesta és una d’elles. Si s’apropen i ho coneixen, ho viuran millor i serà una part més d’ells i podran sentir-se orgullosos.
- I finalment, què li diria Josep Safont al proper president de la Muixeranga de Vinaròs?
Que continui el llegat dels presidents i mestres que hi ha hagut abans. A més, ha de saber que hi ha una necessitat d’estar treballant. A més que observe a les persones que hi ha a l’associació perquè aprendrà més que de ningú.
