El 27 d’agost del 2023 és sinònim d’una de les festes més importants de Morella. L’Anunci, una celebració que es fa abans de cada any sexennal, es presenta davant de la població morellana i dels turistes d’altres pobles de la zona amb els braços oberts. Per arribar, una flota d’autobusos està preparada a les faldes de la localitat per a conduir-nos als carrers de la ciutat enmurallada. Finalitzem el trajecte i en entrar ens envaeix el fred i la sensació d’estar a una gravació d’un capítol de Juego de Tronos. Les muralles envolten als vianants i ens protegeixen del vent fort que comença a haver-hi en l’ambient. El cel, per altra banda, sembla enfurismat. Un color gris violent amb previsió de pluja ens alerta que potser hem de resguardar-nos en algun moment de les precipitacions.
Emprenem el nostre camí i observem que els carrers de Morella estan plens de gent. Es nota en l’ambient una olor i un sabor diferents d’un dia normal. Les carreres i les corredisses dels xiquets i xiquetes embriaguen a tots els ciutadans de la localitat, que es troben en peu de festa. Amb un cafè amb llet a la mà i amb una jaqueta a la motxilla per si de cas, ens encaminem cap a una de les zones més importants d’aquestes festes. La primera zona de les carrosses, on trobem un munt de construccions molt belles amb una gran quantitat de temes diferents. Com si fos un viatge pels grans referents de la cultura del món del cinema, amb carrosses dedicades a films com Coco i El Senyor dels Anells, i també per referents de la cultura actual, com per exemple una carrossa dedicada a “La Velada del Año”, el esdeveniment de boxa del streamer Ibai Llanos.
La caminada ens porta a la segona zona de carrosses d’aquest any. Trobem dissenys molts diferenciats amb alguns dels que hem vist abans, sobretot centrats en la cultura popular de la localitat valenciana, com és el cas d’una d’un dels jocs més coneguts de cartes a la Comunitat Valenciana, la Fallera Calavera. El passadís que formen aquestes construccions es plena ràpidament de gent, formant un ecosistema digne del Museu del Prado. Les obres d’art que presideixen els carrers morellans són fotografiades per tots els vianants, que admiren les construccions amb una força i una majestuositat dignes de les millors obres pictòriques.
Després de marxar a dinar, el moment que tothom espera s’apropa. La primera desfilada comença. Les penyes, ataviades per a l’ocasió amb disfresses i altaveus amb diferents estils de música, li atorguen als carrers de la capital de la comarca d’Els Ports un color i un ritme digne dels millors carnavals. Segueixen el ritme com si fossin soldats d’una companyia militar fent maniobres d’entrenament. Sembla un entrenament per a la batalla campal que tindrà lloc d’aquí a uns minuts. Mentre van acabant la primera desfilada, van pujant a les carrosses i comencen a preparar les seves armes, que no són pistoles o metralletes. Són bosses amb centenars de quilos de confeti.
Unes gotes de pluja intenten frenar l’inevitable punt de conflicte, però tot es veu encaminat cap a la gran batalla. Les carrosses van passant per la zona de Blasco d’Aragó mentre van caient tonellades de confeti. Cauen de tots els cantons, tant de foc amic com enemic. Mentre sonen cançons tan dissonants com el Coti x Coti i l’Aserejé, el confeti passa a ser la nostra segona pell. En tenim a zones que no sabíem que existien. Ha entrat per tots els porus pel nostre cos, forma part de la nostra sang. Van passant les hores i el confeti ja ha inundat el paviment. Intentar fer una fotografia o un vídeo és exposar-te a què t’ataquen indiscriminadament. És una batalla campal en la qual rius i reps a parts iguals.
Acaba la guerra i toca fer registre de danys. La roba, plena de confeti. El cos, ple de confeti. Toca fer limpia. Ens anem llevant parts de la roba per llevar tot el romanent que se’ns havia quedat al cos. Inclús en teníem a les nostres zones íntimes. Sabem que, segurament, encara en sortirà més quan arribem a casa. Però és el moment de marxar. Hem d’intentar no pillar ningun embús i poder emprendre el camí cap a casa amb temps. Així que, com si fòssim el calb de l’anunci de la Loteria de Nadal, bufem una mica de confeti a l’aire i ens acomiadem de Morella amb el desig i l’anhel que aquesta festa no acabi mai.
Arribar al cotxe suposa més confeti. Se’ns han infiltrat puntets de colors i encara no sabem a quina part de la roba o del cos es trobaven. Sembla que es reprodueixen per espores. Fem el que podem per lliurar-nos d’aquests maleïts invasors mentre emprenem el camí cap a les nostres llars. Un camí que ens deixa una cosa clara. L’Anunci de Morella és una de les festes més divertides de tota la zona. El confeti, la creativitat, els riures dels habitants del poble… Tot això ens deixa un sabor molt dolç a la boca, una mostra que ens hem quedat amb ganes de més. Que encara que aquesta festa se celebri cada cert temps, és atemporal.
Fotos i videos: CRO, RRC
