- Un llibre sobre l’arquitectura tradicional de Xert i l’expansió urbana de la població, i una iniciativa de la societat civil dels territoris de parla catalana en favor de l’ús i la normalització de la llengua rebran els Premis Maestrat Viu, a la vila de Tírig el dia 30 de maig.
El col·lectiu en defensa de la llengua i la cultura Maestrat Viu anuncia a través del seu president, Miquel Roda, que els guanyadors dels Premis Maestrat Viu a la iniciativa anual 2026 són Josep Jordà Sala, en la categoria individual, per l’obra La casa tradicional de Xert. Entre murades, naies i patrimoni industrial, una aportació a l’estudi del patrimoni urbanístic local des d’una mirada antropològica que té en el redescobriment de l’habitatge tradicional i el seu llenguatge un model a seguir pel que fa als estudis locals, i l’Associació del Correllengua Nacional, en la categoria de col·lectiu, per la dinamització de la vinculació de tots els territoris de llengua catalana per mitjà del Correllengua Agermanat, que ha despertat il·lusió per la defensa de la llengua i de la seua unitat.
En aquesta tretzena edició dels Premis Maestrat Viu, el jurat ha estat format per Miquel Àngel Pradilla, representant del president de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans; Joan Rafael Ramos Alfajarín, vicepresident de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua; Violeta Tena, representant del president de la Federació d’Instituts d’Estudis del País Valencià; Cecilia Aymí, en representació del premi Carles Salvador 2025; Paloma Bellés Segarra, representant de Somnia, entitat guanyadora del Premi Pere Labèrnia 2025; Vicent Sanz Arnau, secretari de Maestrat Viu, i Miquel Roda Prats, president de Maestrat Viu.
La casa tradicional de Xert, referència per a la protecció del patrimoni arquitectònic
En reconèixer la iniciativa de l’arquitecte Josep Jordà Sala amb el Premi Alfred Giner Sorolla 2026, el jurat dels PremisMaestrat Viu ha tingut en compte la qualitat i el rigor tècnic de l’estudi de l’arquitectura tradicional de Xert, que es conjuga amb una voluntat de divulgació i una presentació acurada del llibre i n’ha valorat la qualitat de la informació, que combina text i altres fonts com ara la fotografia i la planimetria i una pluralitat d’enfocaments que la fan una obra accessible al públic en general, cosa que estableix un antecedent de referència per a la coneixença i preservació del patrimoni arquitectònic i històric dels pobles de la comarca. Josep Jordà Sala va iniciar la seua investigació amb la intenció de definir arquitectònicament la naia, element que forma part de l’estructura de l’habitatge tradicional de Xert i altres pobles del Maestrat, i el fet de poder accedir a l’interior d’habitatges tradicionals del poble va facilitar-li molt avançar en aquesta recerca i alhora va donar lloc a la descoberta de trams de muralla medieval i a l’estudi de l’evolució urbanística del nucli urbà. L’edició del llibre té per objectiu arribar al públic no especialitzat perquè valore i el patrimoni local i la necessitat de protegir-lo de manera adequada.
El llibre, de gran format, presenta, a més d’un pròleg signat per Josep Meseguer-Carbó, dos grans apartats dedicats a l’evolució urbana i a la casa vernacla de Xert. Pel que fa a l’evolució urbana, l’anàlisi abasta des de la fundació del nucli urbà, passant per la conquesta cristiana, l’ampliació planificada de la vila als segles XVI-XVII, el naixement del poble nou al segle XVII, la influència del carlisme al segle XIX, el desenvolupament industrial del primer terç del segle XX i l’evolució des dels darrers cent anys fins a l’actualitat. Quant a la casa vernacla, s’aborda l’origen i les característiques principals de la casa popular tradicional de Xert, amb una descripció acurada dels elements arquitectònics que la componen, i es dedica un apartat a l’habitatge d’influència modernista, amb atenció als seus orígens i la relació que va tindre amb la industrialització, a més de la descripció dels elements constitutius. Tota aquesta informació ve convenientment contextualitzada amb informacions de l’entorn de referència, de manera que s’evidencia com l’objecte d’estudi s’insereix en la història urbanística i de l’habitatge del país. La profusió de fotografies, plànols, dibuixos, esquemes i croquis doten el llibre d’una accessibilitat que el fan atractiu.
Josep Jordà Sala va nàixer l’any 1994 a Beniarrés (el Comtat) i és arquitecte especialitzat en Conservació del Patrimoni Arquitectònic per la Universitat Politècnica de València, una formació que ha completat amb cursos taller de tècniques constructives tradicionals. Els nuclis urbans històrics de les poblacions valencianes i l’arquitectura autòctona valenciana són els seus principals punts d’interès, els quals s’evidencien en el treball de final de grau, Proposta de protecció del nucli urbà de Beniarrés. Estudi previ (2017). Ha treballat en la redacció dels catàlegs d’espais i béns culturals i en l’elaboració de plans de protecció d’entorn de diverses localitats, especialment de la Plana Baixa.
Correllengua Agermanat, la renovació de la fraternitat de les terres de parla catalana
En premiar la iniciativa de l’Associació del Correllengua Nacional amb el Premi Seidia 2026, n’ha valorat l’esforç que ha suposat dur a terme el Correllengua Agermanat, la capacitat mobilitzar i coordinar centenars d’entitats i institucions de tots els territoris catalanoparlants en favor de l’ús i la normalització de la llengua en un moment complex. El Correllengua Agermanat evidencia la capacitat de la societat civil d’actuar en defensa de la cultura pròpia.
L’Associació Correllengua Nacional és la plataforma que dona cobertura organitzativa al Correllengua Agermanat, un esdeveniment cultural, social i esportiu que uneix tots els territoris de parla catalana en plantejar-se com un recorregut de relleus que parteix de Prada (Conflent), a la Catalunya Nord, on hi ha la tomba de Pompeu Fabra; passa per Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears i acaba a l’Alguer, a l’illa de Sardenya, tot completant un itinerari de dèsset etapes i 1.500 quilòmetres. Ha tingut lloc entre el 19 d’abril i el 5 de maig de 2026, si bé la idea parteix de 2024 i ha comportat dos anys de treballs organitzatius previs. Ha passat per totes les capitals i per més de cinquanta municipis. Al Maestrat, la flama del Correllengua Agermanat va entrar per Vinaròs des d’Alcanar i va eixir per Vilanova d’Alcolea, passant per Benicarló, Santa Magdalena del Polpis, Alcalà de Xivert, les Coves de Vinromà i la Torre d’en Domènec. A Vinaròs i les Coves de Vinromà es van organitzar actes de rebuda.
La torxa passa de mà en mà al llarg de cada tram. Cada relleu simbolitza el compromís compartit de mantenir viva la llengua i fer-la present a tots els àmbits de la vida quotidiana. El que importa és la participació col·lectiva i la visibilització de la llengua catalana com a eina de cohesió social. El projecte ha estat impulsat de forma voluntària per jóvens d’arreu de les terres de parla catalana, de manera transversal, descentralitzada i a títol individual, és a dir, independentment de les organitzacions de què puguen formar part. En aquest sentit, el jurat dels Premis Maestrat Viu ha valorat l’esforç organitzatiu portat a terme, el fet que la iniciativa haja estat liderada per col·lectius jóvens d’arreu dels Països Catalans, el revulsiu que ha suposat i la xarxa a què a donat lloc. Pel que fa al País Valencià, se’n fa una valoració del tot positiva per la resposta popular que ha tingut tot al llarg dels municipis on s’han organitzat actes de rebuda, especialment a la ciutat de València amb motiu dels actes reivindicatius del 25 d’abril i a Elx, on la participació ha estat multitudinària.
El Correllengua Agermanat té el seu origen en la cursa simbòlica que Joves de Mallorca per la Llengua, un col·lectiu compromès amb la normalització del català i amb la necessitat de reivindicar-lo d’una manera alegre, oberta i participativa, van dur a terme per primera vegada el 1995. Inspirant-se en la Korrika basca i seguint l’exemple de la torxa olímpica, la flama per la llengua va recórrer pobles i ciutats per transmetre un missatge clar: la normalització del català i la necessitat de reivindicar-lo d’una manera alegre, oberta i participativa. La iniciativa va demostrar que la defensa del català també podia ser una celebració popular i va encendre un moviment que aviat traspassaria la mar, ja que va arrelar al País Valencià de la mà d’Acció Cultural del País Valencià i a Catalunya, on la Coordinadora d’Associacions per la Llengua (CAL). En aquests territoris, el Correllengua s’ha portat a terme anualment amb lectures de manifestos, activitats escolars, concerts i accions de carrer. En aquest sentit, el Correllengua Agermanat és la continuació natural d’una història nascuda del jovent, consolidada per les entitats de base i avui transformada en un símbol de fraternitat, llengua i futur. La intenció és que no estigui liderat per cap entitat sinó que sigui una iniciativa on totes les organitzacions i associacions que ho desitgin puguin formar-ne part de la mateixa manera. La celebració del Correllengua Agermanat 2026 ha obtingut l’adhesió de més de cent entitats, clubs esportius i patrocinadors de tots els territoris de parla catalana.
Acte de lliurament dels Premis Maestrat Viu 2026
Josep Jordà Sala, premi Alfred Giner Sorolla a la iniciativa anual individual, i l’Associació Correllengua Nacional, premi Seidia a la iniciativa anual col·lectiva, rebran el guardó dels Premis Maestrat Viu en l’acte de lliurament que tindrà lloc en la plaça de la Generalitat el dissabte 30 de maig a les sis de la vesprada. L’assistència a l’acte és lliure amb inscripció prèvia en el formulari del web de Maestrat Viu habilitat per a l’ocasió. Abans de la gala de lliurament i de manera opcional, s’ofereix una visita guiada al Museu de la Valltorta. A continuació del lliurament, també es podrà acudir al sopar dels Premis Maestrat Viu, havent fet la reserva obligatòria prèviament. A més, al matí, a partir de les 10 h, els Premis Maestrat Viu es completen amb la III Jornada per la Llengua “Valencià, jóvens i xarxes socials: les generacions Z i Alfa” en què participarà Miquel Àngel Pradilla, catedràtic de Sociolingüística Catalana de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona; Susana Pérez i Alonso, Simmer Valenciana, comunicadora, estrímer i creadora de contingut de videojocs; Miquel Férriz, Lo Gos Mantero, bomber i podcaster; Aina Monferrer, Palmer, podcastera de Xusma Deluxe; Àxel Gallén i Camacho, integrant de Joves pel Valencià i l’Associcació Correllengua Nacional. La Jornada es completarà amb la retransmissió en directe d’un podcast de Xusma Deluxe.
