Aquesta commemoració va ser assignada en l’assemblea de les NNUU.
El 27 d’agost se celebra el dia mundial dels llacs, dia per a remarcar la importància de respectar el mediambiental.
Llacs: l’ànima del nostre planeta
Els llacs són un dels recursos naturals més vitals del nostre planeta. Actuen com a font crucial d’aigua dolça, recolzant així el subministrament d’aigua potable, l’agricultura i la indústria.
També exerceixen un paper clau en el manteniment de la biodiversitat, oferint un hàbitat per a innombrables espècies de peixos, plantes i vida silvestre.
Més enllà de la seva importància ecològica, aquests ecosistemes contribueixen a la regulació del clima mantenint fresc el planeta, absorbint l’aigua de les inundacions i emmagatzemant carboni.
A més, brinden oportunitats recreatives i econòmiques, atraient turisme, pesca i altres activitats que fan costat a les comunitats locals.
Però els llacs es veuen afectats per una combinació d’ús excessiu, contaminació i canvi climàtic. La contaminació dels llacs sol ser causada per entrades de fertilitzants, contaminants i deixalles sòlides que s’aboquen directament o es llancen als llacs a través dels rius, i això es veu agreujat per l’escalfament global, la qual cosa porta, per exemple, a inundacions més freqüents i intenses.
Els nivells d’aigua dels llacs també estan canviant dràsticament.
L’augment de les temperatures i els canvis en la capa de núvols provoquen una disminució de la coberta de gel, la qual cosa augmenta la taxa d’evaporació de l’aigua.
Necessitem actuar ara!
Sabies que…?
– Existeixen més de 117 milions de llacs en la Terra que cobreixen gairebé el 4% de la superfície terrestre del planeta.
– Encara que la major part de l’aigua dolça s’emmagatzema en glaceres i aqüífers, els llacs contenen al voltant del 90% de l’aigua dolça superficial, la qual cosa els converteix en fonts crucials i immediates de proveïment.
– Els llacs s’enfronten a una greu deterioració si continuem així. Per a 2050, el seu valor ecosistèmic podria disminuir un 20%, la contaminació podria duplicar-se i les emissions de metà podrien augmentar, la qual cosa agreujaria tant el mal ambiental com les pèrdues econòmiques.
– Les espècies d’aigua dolça han disminuït un 85% en els últims 50 anys.