Maria José Domènech és nadiva de Vinaròs i, des de l’any 2015, és la directora de l’Espai de Sensibilització Musical NUMA Music, que aquest any celebra el seu desé aniversari.
Domènech va estudiar el grau mitjà de flauta travessera al Conservatori Superior de música de Barcelona i va finalitzar els seus estudis superiors al Conservatori Superior de Castelló, a més de ser membre de la Jove Orquestra de la Comunitat Valenciana, de l’Ensemble del Conservatori Superior de Música de Castelló i solista de l’Orquestra del mateix conservatori.
En aquest col·loqui, que vam realitzar la setmana passada a les seves instal·lacions parlem, entre altres temes, sobre els inicis de NUMA Music, els mètodes de treball que realitzen i
- La primera pregunta que t’he de fer és obligada. Com va nàixer la idea de NUMA Music?
La idea va sorgir de la meua inquietud per apropar la música a tota mena de persones. En el meu temps lliure vaig buscar un petit local amb la intenció que qualsevol persona que ho desitgés poguera vindre i descobrir la música des d’una vessant més pedagògica, oberta i creativa, adaptada realment a les seues necessitats.
- Penses que la música d’una manera massa rígida des dels conservatoris?
Depèn molt dels centres. Personalment, jo vaig rebre una educació musical prou rígida. Es deixava de banda l’expressió emocional i la creativitat.
Tot funcionava d’una manera poc flexible. A dia d’avui, tot ha evolucionat molt.
- La inauguració la vas fer un 27 de juny, que inclús va vindre mossén Cristóbal a beneir a les instal·lacions. Com recordes aquell dia?
En tinc un record molt intens i molt bonic. La família es va bolcar completament: la meua parella, Juanma, les nostres filles, el meu germà, la seua parella i els meus pares… Tots estàvem molt il·lusionats. Recordo que vam passar tota una nit amb el meu germà decorant una paret amb partitures.
Molta gent del poble va vindre aquell dia i, com comentes, mossèn Cristóbal va beneir l’espai amb una gran il·lusió. Com a record, totes les persones que ho van voler ens van escriure una dedicatòria, que vam penjar en aquella cortina feta de partitures. Vam romandre allí fins que ens vam traslladar a l’espai actual.
Curiosament, aquell petit local, havia sigut la casa de la iaia de la meva mare. Va ser molt especial per a les dues, recordar aquell moment. A més, aquesta és la zona on jo m’he criat, el meu barri de tota la vida.
- Quins van ser els reptes que et vaig trobar a l’inici de NUMA?
NUMA va començar com un projecte personal de futur el qual volia dur a terme en les meues estones lliures. Va ser un inici intens i fet des del cor.
- Com tu has dit, va ser intens, però emocionant…
Exactament. Vaig fer una gran introspecció i vaig procurar rodejar-me d’aquelles persones que sempre m’havien recolzat professionalment com Carles Santos.
Amb el seu suport i el de la meva família vaig decidir tirar endavant. Ser autònoma és complicat —ho és cada dia—, però al principi encara ho va ser més perquè la idea d’una ensenyança musical creativa, oberta i dinàmica no era molt coneguda.
A Catalunya, on m’he format principalment, aquest tipus de metodologia porta molts anys desenvolupant-se, però aquí predominava un model més clàssic, molt vinculat a la tradició de les bandes de música. No obstant crec que es poden explorar altres maneres d’ensenyar.
La meua proposta era i és: “des del que tu necessites i vols, construïm”. I, amb el temps, la gent ho ha anat entenent i valorant.
- Durant aquests deu anys heu fet classes de flauta, de flauta travessera, de piano, de bateria, de violoncel, de guitarra… Però jo em vull centrar en els tallers de música en família, per començar. Com sorgeix la idea de fer aquestes sessions?
La idea naix de la inquietud educativa i de la formació contínua. En música, com en altres arts, mai es deixa d’aprendre: els temps canvien, la societat canvia, i cal estar sempre observant i evolucionant.
A banda de la titulació superior de flauta travessera i ampliar la meva formació amb l’estudi del travesso barroc; he aprofundit el camp de la pedagogia musical obtenint el títol d’expert en música, creativitat i moviment, i també de la metodologia Orff i aprofundit en metodologies com Dalcroze, Gordon,…
Vaig tindre la sort de conèixer l’Assumpció Malagarriga, una gran pedagoga la qual també va ser directora del servei educatiu de l’Auditori de Barcelona. Ella em va obrir portes i em va animar a creure en la meua manera d’ensenyar i no posar-me barreres.
La música en família va tardar a arrelar aquí, i certament crec que vaig ser la primera a introduir-la a Vinaròs i als nostres voltants.
- I és la música en família un bon vehicle per enfortir les relacions entre els pares i mares i els xiquets?
Sens dubte. S’hi generen moments molt especials. Molts adults han crescut reprimint emocions, amb por al ridícul o a equivocar-se. Als tallers tot això es comparteix i es parla.
Quan un xiquet veu el seu pare o la seua mare cantar, jugar o ballar, s’hi apropa amb naturalitat i confiança. Es reforça el vincle. Treballem molt la pulsació, que és la base musical i vital.
Les famílies sovint em diuen: “Ací passem una estona que a casa, amb les presses del dia a dia, no aconseguim tindre”. Eixe temps compartit és molt valuós.
- La sensibilització no la fas només aquí, sinó que la fas també a la biblioteca, en els tallers de Bebés Melòdics. Com és treballar amb unes criatures tan menudes?
És un autèntic goig. El que faig és estimular-los i alhora impulsar les famílies a fer-ho també a casa.
Sovint, quan pregunte “què canteu a casa?”, molts responen “jo no sé cantar”. Però tots sabem cantar; no cal fer-ho de manera professional. Per al nadó, la veu familiar és essencial.
En les sessions, és meravellós veure com els nadons reaccionen: es giren, escolten, deixen de plorar, observen quan anem passejant amb un ukelele, un pal de pluja o altres instruments mentre xiuxiuegem paraules … És una connexió molt pura.
A través d’aquests estímuls, animem les famílies a parlar-los, contar-los històries o cantar-los.
- Hem parlat de la veu, dels instruments, i ara parlem del cos, en els cursos de batupercu que feu. Com va sortir aquesta idea?
De la formació contínua i del descobriment de grans professionals com Santi Serratosa i Anna Llombard. Ells han sigut dos referents per a mi: a través del cos fan autèntiques meravelles, treballant també les emocions.
A NUMA, la majoria de classes comencen amb moviment i percussió corporal, penso que és una bona manera d’establir la connexió necessària abans de començar a treballar la matèria, sense jutjar.
- I com responen els alumnes en aquestes classes?
Responen amb molt d’entusiasme. De fet, ja les esperen. Els dies en què, per qualsevol motiu, no iniciem la sessió amb moviment o percussió corporal, em pregunten de seguida per què no ho fem.
Sovint els pregunte quina música els agrada i, a partir d’aquella pulsació, construïm un treball de dansa o de percussió corporal. Eixe és l’inici natural de les sessions.
- I has pensat a introduir altres cursos de música experimental o altres instruments?
Pel que fa a música experimental, sí que m’atrau la idea.
Reconec que a la meva ment sempre tinc idees per a un futur. Ara mateix, per exemple, uns pares i mares de NUMA m’han proposat un projecte nou que ja estem treballant i que llançarem prompte.
Quan les propostes són constructives i positives, m’agrada tirar-les endavant.
- I en aquest procés sempre n’hi ha inputs dels mateixos pares i mares…
Sí, i ho agraeixo molt. El feedback és imprescindible, tant el positiu com aquell que proposa millores.
Als tallers de música en família, en algun moment els dic: “aquesta és la meua proposta, però segur que a vosaltres se us acut manera de fer-ho”.
Aquesta és, precisament, la riquesa de compartir.
- Es pot dir que són classes democràtiques, diguem-ho així.
Molt democràtiques. Aquí és tot molt democràtic.
Les classes naixen del diàleg.
- Passem a les performances. En deu anys, quina diries que és la performance que més ha marcat a María José Domènech?
Tots i cadascun dels espectacles que he creat han estat importants per tot el que en el seu moment han anat representant, no obstant em quedaria, pel valor sentimental, amb el primer espectacle: “Érase una vez un bosque musical”.
Vaig assistir a classes de teatre per poder ser el fil conductor de l’obra, interpretant una nimfa del bosc. Va ser molt emocionant i, a més, el decorat el van crear el meu pare i el meu germà.
- Centrem-nos en “Diàlegs Artístics”, la performance que vau fer pels 10 anys de NUMA durant festes, en la que convivien la música, la paraula i el dibuix. Per què vas decidir juntar estes tres arts en una performance?
Sense oblidar que també hi vam incorporar una dansa.
Volia que tot quedés integrat. Veure dibuix en directe és fascinant, Sergi Cambrils va fer un gran treball i el públic observa el procés creatiu. La música actuava com un coixí, la paraula com a fil conductor, i també vam incloure la dansa que va aportar un gest simbòlic sobre el treball que fem a NUMA.
M’agrada sortir-me’n del concepte de concert clàssic o tradicional i prefereixo combinar disciplines i enriquir l’experiència del públic i de l’alumnat.
- En aquell espectacle, a part dels alumnes, també vas comptar amb el teu germà, Joan Bautista Domènech. Com és tenir la seva ajuda en aquests actes?
Estem molt units i sempre em recolza.
Fa dos anys, a la performance “La remor de les arts en les adolescents” a l’Auditori Carles Santos, li vaig demanar que creés un quadre expressament per a la performance ja que ell a banda de tota la trajectòria professional de músic, treballa la vesant d’artista plàstic.
- També, en aquesta performance, van actuar les dames de NUMA a la Fira i Festes de Sant Joan i Sant Pere, Lola Ocaña i Olivia Serrano, que és la Reina Infantil. Des de l’any 2021 heu tingut Dama o Cavaller durant les Festes de Vinaròs. Us ajuda aquest reconeixement a apropar-vos més a la societat de Vinaròs?
Possiblement sí, ja que contribueix a fer-nos més visibles: apareixes més en xarxes i en actes públics. No obstant, el que ens dona visibilitat són els espectacles.
Són moltes les famílies que s’apropen a veure’ns.
- Heu fet algun altre acte especial per als 10 anys?
Vam organitzar una jornada músic-pedagògica a l’Ermita, on ens vam reunir prop de 400 persones. Hi va haver audicions, taller de construcció d’instruments, de música en família amb la pedagoga Laia Rovira, taller de percussió corporal amb les famílies, una gimcana…
Va ser una festa pedagògica amb un bonic concurs de disfresses i vam celebrar els 10 anys en un ambient molt proper i participatiu.
- Durant els 10 anys de vida de NUMA, heu format part de moltes programacions culturals de Vinaròs. Amb aquesta gran varietat d’espectacles i performances, podem dir que NUMA és part de la idiosincràsia cultural de la capital del Baix Maestrat?
Penso que poc a poc seguim el nostre camí.
Que moltes famílies ja coneixen la nostra forma de treballar i d’alguna manera, això ha anat construint una identitat pròpia.
- A més, també has participat en multitud d’esdeveniments de multitud d’associacions culturals del municipi, com la Fundació Caixa Vinaròs o el Grup de Debat i Recerca Tràngol, o inclús en esdeveniments de l’Ajuntament de Vinaròs, com el Dia de les Biblioteques. Suposo que deu ser meravellós veure que tantes associacions confien en la teva feina…
Sempre és un repte i que compten amb tu sempre és d’agrair que compten amb tu per aquestes coses, la veritat.
- Un dels actes que s’ha presentat a la programació de Nadal és el concert de les Corals per a obrir l’espectacle de llums de l’inici de Festes. Ens pots donar cinc cèntims d’aquest concert?
No et puc explicar molta cosa, però sí que puc dir que estem preparant una proposta diferent. Les i els alumnes ho viuen amb molta il·lusió. Cada any preparem una proposta especial: una lletra única creada per a aquell dia.
Amb les nadales sempre intentem donar-hi una vessant creativa.
- Quin és el futur pròxim de l’Espai de Sensibilització NUMA Music?
Continuar treballant i aprenent, que és el millor que podem fer.
- Arribem a la part final, que són les tres preguntes que li fem a tothom. Primer de tot, què li diries a tota la gent que treballa el dia a dia de NUMA Music?
Sens dubte els diria que l’important és estimar la música. És una ferramenta educativa molt potent; tots escoltem música.
Sempre els dic que estimen la música —aquí, allà o on siga— i sempre amb respecte, perquè ens acompanya i acompanyarà tota la vida.
- I a la gent de Vinaròs?
Només puc dir que estic molt agraïda. Els canvis sempre costen, i he sentit una rebuda molt bona.
La gent que ha vingut ha estat de paraula, i això diu molt de la gent del poble.
-
Finalment, què li diria la Maria José Domènech del present a la Maria José Domènech que va inaugurar l’Espai de Sensibilització NUMA Music l’any 2015?
Li diria: “Vas pel bon camí.”
Moltes vegades tinc dubtes, però quan surto fora i em reuneixo amb pedagogs i formadors, i els escolte parlar, penso: “Anem pel bon camí”.
Tot el que surt de dins cap a fora, amb noblesa i honestedat, i amb la intenció d’ajudar i construir, sempre és bo. El fet d’ajudar les persones a mostrar el seu camí ja és important.
Per això li diria: “Segueix com ara.”
